Aquells vells dinosaures

Despr¨¦s de quaranta anys de dictadura, sense vies de participaci¨® pol¨ªtica i un Estat autoritari encara fort, era inevitable que els constituents de 1979 entronitzessin els partits pol¨ªtics com la clau de volta del nou sistema pol¨ªtic espanyol. No hi havia hagut ruptura, sin¨® reconciliaci¨®, i per conjurar el risc d'involuci¨® que tots els dem¨°crates temien, es va decidir protegir i refor?ar el paper dels partits pol¨ªtics: se'ls va garantir finan?ament p¨²blic i se'ls va lliurar la clau de tot l'edifici institucional. En aquell moment, la milit¨¤ncia reunia la part m¨¦s din¨¤mica de la societat. All¨¤ hi havia els que havien lluitat per la democr¨¤cia i les elits intel¡¤lectuals del pa¨ªs. Tenien una gran legitimitat. Quaranta anys despr¨¦s de morir el dictador, les enquestes del CIS situen els partits pol¨ªtics en l'¨²ltim lloc en estima ciutadana i les sigles que han dominat la pol¨ªtica espanyola es veuen com vells dinosaures a punt d'extingir-se.

El sistema ha funcionat durant deu legislatures, les que van de 1979 a 2011. Per¨° ara est¨¤ clarament en crisi. Ja s'ha escrit molt sobre les raons d'aquest deteriorament. La llei electoral va reduir la pluralitat inicial i va derivar cap a un bipartidisme aclaparador que va arribar a acaparar el 83% de la representaci¨® pol¨ªtica. En un sistema sense contrapesos externs ¡ªels partits controlen fins i tot el Tribunal de Comptes que els ha de fiscalitzar¡ª aviat es van convertir en m¨¤quines de gesti¨® amb poder per colonitzar tot l'aparell institucional. La falta de democr¨¤cia interna va fer que amb prou feines un grapat de persones promogudes a la c¨²spide per cooptaci¨® interna control¨¦s tot el poder. L'estructura organitzativa va passar a comportar-se com una empresa (de col¡¤locaci¨® dels seus quadres i d'ocupaci¨® del poder, ent¨¨s com a mercat pol¨ªtic), cada vegada m¨¦s tancada i m¨¦s impermeable a la cr¨ªtica i la renovaci¨®. La vida interna es va empobrir, els lideratges es van afeblir i l'exercici de la pol¨ªtica es va corrompre fins a nivells que els constituents no podien imaginar. La crisi ha accelerat un proc¨¦s de desafecci¨® que havia comen?at molt abans.

Ara, tots els dinosaures del vell sistema es plantegen estrat¨¨gies de superviv¨¨ncia. El desmembrament de l'espectre pol¨ªtic obligar¨¤ els que no desapareguin a substituir la compet¨¨ncia destructiva per formes m¨¦s vers¨¤tils de relaci¨® amb les altres forces. Susana D¨ªaz est¨¤ aprenent aquesta lli?¨®. Saben que tamb¨¦ en l'¨¤mbit intern han d'evolucionar, per¨° no saben gaire com ni en quina direcci¨®. En l'escenari veiem diferents fases d'evoluci¨®. En l'extrem immobilista hi ha el PP, que ni tan sols ha fet la m¨¦s m¨ªnima concessi¨® a la democr¨¤cia interna, com eleccions prim¨¤ries. L'elecci¨® a dit segueix sent el seu sistema de legitimaci¨® interna. En una estructura vertical i tancada com la del PP, els intents de canvi nom¨¦s poden expressar-se en forma d'aferrissades lluites internes, amb les paraules fidelitat i tra?ci¨® com a fetitxe. I van fent. Com a Joc de Trons.

El PSOE ha estat m¨¦s atrevit, segurament perqu¨¨ va ser desallotjat del poder de forma abrupta. Per for?a els pengen. Ha fet la renovaci¨® generacional i ha introdu?t el mecanisme de les prim¨¤ries, amb la qual cosa s'ha democratitzat i el poder intern ha passat dels quadres a la milit¨¤ncia. ?s conscient que les fronteres del partit han de ser m¨¦s poroses, per¨° la vella din¨¤mica es resisteix i no deixa de ser paradoxal que la decisi¨® per la qual Pedro S¨¢nchez ha consolidat el seu lideratge hagi consistit a fer cas om¨ªs del resultat de les prim¨¤ries a Madrid. Per¨° la milit¨¤ncia tamb¨¦ ha perdut el significat original. Amb els anys, ha quedat limitada a una esp¨¨cie de tecnoestructura vinculada al poder, i tan allunyada de la societat com el poder mateix. Qui controla l'estructura territorial m¨¦s gran est¨¤ en condicions de controlar el partit, com passa amb Susana D¨ªaz.

Ara, el PSOE es planteja evolucionar de partit de militants a partit d'electors. Per¨°, qu¨¨ ¨¦s aix¨° exactament? Si la societat ja no s'identifica amb la verticalitat i l'obscurantisme dels vells partits, quines formes organitzatives sorgiran com a alternativa? L'experi¨¨ncia de Podem, com a for?a emergent sorgida dels nous moviments ciutadans, ¨¦s interessant perqu¨¨ suposa una prova de concepte. Cercles oberts a la participaci¨® de qualsevol, debat intern p¨²blic i sense restriccions, recerca de la transversalitat i utilitzaci¨® de les tecnologies com a instrument de participaci¨® aporten elements de renovaci¨® interessants. Per¨° encara no s'albira una soluci¨® per al pas seg¨¹ent: el de traslladar aquesta participaci¨® oberta i horitzontal a l'exercici del poder.