La cripta d¡¯una catedral po¨¨tica anomenada Joan Margarit

¡°Escriure ¨¦s l'ofici m¨¦s solitari del planeta; un escriptor sempre va sol; que aquesta solitud es giri cap a tu i et reconegui ¨¦s el m¨¤xim que pots esperar¡±. Ni a l'hora de recon¨¨ixer un premi pot Joan Margarit separar l'home de la poesia perqu¨¨ amb aquestes paraules agra?a que els seus col¡¤legues de l'Associaci¨® d¡¯Escriptors en Llengua Catalana (AELC) li hagin atorgat avui el XV Premi Jaume Fuster en reconeixement a la seva traject¨°ria i, sens dubte, a l'impacte popular dels seus versos, que el converteixen des de fa anys en el poeta catal¨¤ m¨¦s venut.

¡°?s un poeta total perqu¨¨ escur?a la dist¨¤ncia entre vida i obra, com Juan Ram¨®n Jim¨¦nez: la dist¨¤ncia entre l'individu i el poeta ¨¦s m¨ªnima i aix¨° el fa aut¨¨ntic¡±, el retratava amb precisi¨® de cirurgi¨¤ el cr¨ªtic i amic Sam Abrams, encarregat de tra?ar el perfil d'un poeta que amb el Fuster ja t¨¦ 18 guardons des del Premi de la Cr¨ªtica Catalana de poesia del 1981 (Vell malent¨¨s) fins al Nacional de Poesia del Ministeri de Cultura del 2008 per Casa de miseric¨°rdia, llibre que li va servir a la Generalitat per recon¨¨ixer-lo tamb¨¦ aquell any amb el Nacional de Cultura. O sigui, a Margarit (Sana¨¹ja, 1938) el reconeixement li arriba des dels palaus i les cabanyes. ¡°S¨ª, tamb¨¦ aprecio molt aquella pregunta o comentari d'una persona del carrer que et formula alguna cosa que arriba a l'ess¨¨ncia, al cor d'un poema; com aquest reconeixement, n'hi ha pocs¡±, admet.

Abrams tamb¨¦ elogia el ¡°realisme l¨ªric¡± que impregna l'obra de Margarit, cosa que emparentaria l'escriptor amb els poetes anglosaxons, en la lectura dels quals el va introduir el mateix Abrams quan, ja fa molts anys, li va dir: ¡°Deixa de llegir segons qui i busca el teu aut¨¨ntic avi, Thomas Hardy¡±. El guardonat va admetre que la poesia de llengua anglesa ¨¦s una de les que m¨¦s l'han ¡°afectat¡±, per¨° la que m¨¦s, sorprenentment, la xinesa. ¡°Va venir pel meu pare: no ten¨ªem una gran llibreria a casa fora de volums d'urbanisme perqu¨¨ el meu pare era arquitecte i van comen?ar a apar¨¨ixer llibres de Tu Fu, Lao-Tse: all¨° de la lluna, el riu i un i vaig quedar¡­ I aix¨ª vaig entrar al m¨®n de la poesia¡±. Va postil¡¤lar el seu ¨¤lter ego: ¡°De la literatura xinesa, Margarit n'apr¨¨n la concentraci¨® textual, que fa que els seus versos siguin cops de puny; cada paraula est¨¤ carregada de sentit¡±.

Des d'ara soci d'honor de l'AELC i amb el premi de l'entitat, que fins ara ha reconegut autors de l'envergadura d'Emili Teixidor, Maria Barbal, Joan-Francesc Mira, Quim Monz¨®, Jaume Cabr¨¦ o Jes¨²s Moncada, la confessi¨® de l'autor de Des d¡¯on tornar a estimar, el seu ¨²ltim poemari, no cita la poesia castellana. ¡°De petit, la teoria i la hist¨°ria de la literatura espanyola la sab¨ªem de mem¨°ria per¨° no n'hav¨ªem llegit ni una sola p¨¤gina: podies passar-te tot el batxillerat sense veure-la¡­ A m¨¦s, en aquells temps acabaves barrejant i associant G¨®ngora; tot all¨° era un embolic amb Franco¡±. M¨¦s empremta ha deixat en ell la poesia catalana. ¡°El m¨¦s important, la solitud immensa de Verdaguer per¨° que va venir de la meva ¨¤via, que amb prou feines sabia escriure, que llegia seguint les l¨ªnies amb el dit, per¨° que se sabia poemes de Verdaguer de mem¨°ria i que va plorar quan va morir¡­ Personatge i poemes van dormir molt temps dins meu i encara segueix aqu¨ª¡±. L'altra influ¨¨ncia va ser Maragall, ¡°per a mi, encara avui autor d'alguns dels millors poemes de les lletres catalanes, com el Cant del retorn¡±. Un Maragall que tamb¨¦ li va dipositar, segons Abrams, ¡°l'alteritat, cedir el protagonisme als altres, la seva poesia ¨¦s cam¨ª sempre del jo a l'altre i viceversa; en moments de narcisisme com els actuals ell posa remei col¡¤locant l'altre en la seva obra¡±.

Catal¨¤ i castell¨¤ en Margarit t¨¦ una import¨¤ncia literalment vital: la seva traject¨°ria liter¨¤ria, amb una trentena de llibres avui i tradu?da a set lleng¨¹es, va comen?ar en castell¨¤ (Cantos para la coral de un hombre solo, el 1963) i el 1980 va iniciar la seva obra po¨¨tica en catal¨¤, que ha acabat sent la predominant. Tamb¨¦ arquitecte, va utilitzar un s¨ªmil de la seva professi¨® per explicar-se en el terreny ling¨¹¨ªstic. ¡°No hi ha gran catedral sense cripta fundacional; sense una cripta, aquell gran edifici no ¨¦s res; en poesia, la cripta ¨¦s la llengua materna. Jo vaig comen?ar a escriure als 16 anys per¨° fins als 40 no vaig aconseguir la meva pr¨°pia veu¡±, va dir, datant-ho t¨¤citament amb el seu debut en catal¨¤. ¡°Cap gran poeta ho ha estat si no ha escrit en la seva pr¨°pia llengua¡±, mant¨¦ qui recorda n¨ªtidament el moment clau en el seu cas: ¡°Una carta de Mart¨ª i Pol; jo li escrivia en castell¨¤ i va sortir el tema de si podria fer-ho en catal¨¤ i vaig pensar: ¡®I si aqu¨ª hi ha la clau de tot?¡±. La cripta de la catedral de Margarit.