Milena Busquets: ¡°El dolor et posa al b¨¤ndol dels perdedors¡±

La tristesa pesa dues tones? Pesa molt m¨¦s que l'amor, que no pesa gens. La tristesa i el dolor pesen molt¨ªssim. Et van encorbant; per aix¨° la gent gran va m¨¦s inclinada...

En el seu llibre, escrit arran de la mort de la seva mare, barreja pes i lleugeresa... La frivolitat ¨¦s un instrument per manejar la vida. Sempre m'ha servit la frivolitat. Ve de casa: no siguis un plom, no donis la llauna, no parlis gaire. Aqu¨ª busco un equilibri: fins i tot en un funeral pot haver-hi algun moment molt c¨°mic.

Com se suporta el dolor? No se'n va. Aprens a viure amb el dolor. Sempre has anat molt c¨°mode sobre la sorra i de sobte t'has de posar sabates mig n¨²mero m¨¦s petites. I et fot. Pots riure o enamorar-te, per¨° hi ha alguna cosa que no acaba de ser com era.

Com perdre la inf¨¤ncia. No nom¨¦s. El dolor et posa al b¨¤ndol dels perdedors.

Com l'ha deixat el dolor? M¨¢s conscient. Si serveix per a alguna cosa ¨¦s per estar m¨¦s atents dels altres, ser menys egoista, encara que potser aix¨° ¨¦s nom¨¦s bla bla bla, no n'estic gaire segura.

Susan Sontag deia que el dolor dels altres ens transmetia culpa... Em van educar en contra d'aix¨°; eren tan ateus que no hi havia sentiment de culpa. Em deien: ¡°Mai sentiment de culpa¡±. Ho dec a la meva mare [Esther Tusquets, editora i escriptora].

De qu¨¨ t¨¦ culpa? Podria tenir-la de mil coses, per¨° no la sento; ho estic fent el millor que puc. Potser podria aprendre a cuinar en lloc de demanar pizza o menjar ¨¤rab cada nit. Podria haver tingut m¨¦s paci¨¨ncia amb la meva mare...

Qu¨¨ podria haver fet? Vaig fer el que vaig poder. Aguantar el tipus. Vols treure-li la por de la mort i el dolor f¨ªsic de l'altre. Els metges m¨¦s o menys aconsegueixen treure el dolor f¨ªsic; la por de la mort va en conseq¨¹¨¨ncia. Una dona tan intel¡¤ligent i l¨²cida com ella tenia la consci¨¨ncia que es moria. Em mirava a l'hospital; jo veia en els seus ulls que sabia que es moria.

Qu¨¨ voldria haver fet? M'hauria agradat ser D¨¦u; dir-li ¡°no et preocupis, no morir¨¤s¡±, per¨° l'¨²nica cosa que podia dir-li era que no es preocup¨¦s, que nosaltres estar¨ªem b¨¦.

Qu¨¨ li ha deixat aquella abs¨¨ncia? La consci¨¨ncia d'haver viscut un gran amor, com el de Romeo i Julieta; ¨¦s rid¨ªcul pensar-ho, per¨° t¨¦ el mateix drama, intensitat i passi¨®. A meitat del llibre vaig pensar que estava escrivint sobre un gran amor, dels dos o tres que podem tenir a la vida. Hi ha qui no en t¨¦ cap. El que em queda ¨¦s pensar que vaig tenir la incre?ble sort de tenir-lo amb aquesta dona tan dif¨ªcil.

Qu¨¨ ¨¦s un gran amor? No s¨¦ dir-t'ho; qui ho ha provat ho sap. Jo s¨¦ el que ¨¦s, n'he tingut m¨¦s d'un. Ho saps a la pell.

Com es cuida? No es cuida. Un gran amor ¨¦s un amor salvatge. Els amors tranquils no existeixen. Un gran amor ¨¦s aquell amb el qual passes del cel a les profunditats en les quals et pots dir coses espantoses.

T¨¦ ¨¨xit amb el seu llibre. Li fa por? Tant de bo tingui una mica m¨¦s a dir. No ho veig clar. Tinc 43 anys i he vist el m¨®n editorial molt de prop. Seria idiota que em canvi?; he vist a molta gent d'¨¨xit a prop. La meva por ¨¦s morir, estar malalta, que no m'estimin. El mateix que abans.

L'escriptura la cura? Em cura llegir els altres; llegir la gent que estimo. Llegir una altra vegada L'estranger de Camus,?en qu¨¨ diu: ¡°Si un home hagu¨¦s viscut un dia ja en tindria prou recordant cada instant¡±. Aix¨° ¨¦s el que et guareix. Escriure, deixar anar el teu rotllo no et guareix.