Monges juramentades

Dues monges han revolucionat la cristiandat i les costures conventuals. Es tracta de les medi¨¤tiques i pol¨ªtiques Luc¨ªa Caram i Teresa Forcades. Totes dues pertanyen a ordres mon¨¤stics i la seva activitat ha transcendit extramurs eclesials. Totes dues encarnen una virtut innegable: s¨®n pioneres. Mai abans una dona de vida consagrada s'havia atrevit a fer aquest pas. Caram ¨Cque apareix en les m¨¦s diverses tert¨²lies de cadenes privades espanyoles¨C s'ha involucrat en la campanya electoral. Ha desqualificat Ada Colau, ha patrocinat Xavier Trias com a alcalde de Barcelona i s'ha confessat enamorada d'Artur Mas. Forcades, per la seva banda, ¨¦s c¨°mplice pol¨ªtica i companya de m¨ªting d'Ada Colau. Ara es planteja l'exclaustraci¨® si qualla la candidatura de l'esquerra alternativa a la presid¨¨ncia de la Generalitat, que es prepara a encap?alar.

Tanta monja mobilitzada ha sacsejat els fonaments de la seva organitzaci¨®: l'Esgl¨¦sia cat¨°lica. Per¨° no nom¨¦s aix¨°. Acostumats a veure bisbes cat¨°lics (nom¨¦s hi ha homes) promovent al costat del PP manifestacions contra el matrimoni homosexual, resulta demolidor per a esperits sensibles que dues monges de clausura enarborin justament altres banderes, divergents, amb l'objectiu com¨² del sobiranisme i la cr¨ªtica al Govern de Mariano Rajoy. El Vatic¨¤ ha rebut queixes per la ubiq¨¹itat de qu¨¨ fan gala les religioses esmentades: una de l'ordre de sant Dom¨¨nec, l'altra de la de sant Benet. L'ambaixada de la Santa Seu a Madrid ha rebut protestes de sectors conservadors oposats i les ha traslladat a Roma. Com en temps de La Sapini¨¨re de Pius X, ara continuen arribant a les nunciatures den¨²ncies contra els que tenen vel¡¤le?tats modernistes.

Una dona t¨¦ a l'Esgl¨¦sia la llibertat de triar ser sacerdot o aspirar a bisbe?

La dona a l'Esgl¨¦sia cat¨°lica ¨¦s un personatge de segona. Es podr¨¤ arg¨¹ir que les dues religioses s¨®n de clausura. Per¨° sembla que a Roma preocupen m¨¦s les acusacions rebudes per les seves opinions pol¨ªtiques ¨Cel Vatic¨¤ ¨¦s un Estat amb relacions diplom¨¤tiques¨C que la seva vida conventual. En qualsevol cas, una dona t¨¦ a l'Esgl¨¦sia la llibertat de triar ser sacerdot o aspirar a bisbe? Com s'ha de tolerar el protagonisme de dues monges?

Caram i Forcades s¨®n s¨°cies d'un club la junta directiva del qual les considera esperits purs subalterns. A Catalunya i en l'Espanya recent hem viscut amb una excepcionalitat?normal?l'exist¨¨ncia de jesu?tes amb el carnet del Partit Comunista com Jos¨¦ Mar¨ªa de Llanos, que havia estat director d'exercicis espirituals de Franco fins que va trobar D¨¦u entre els pobres del barri madrileny del Pozo del T¨ªo Raimundo; sacerdots del PSUC, com Llu¨ªs Hern¨¢ndez ¨Cque va ser rector i alcalde de Santa Coloma de Gramenet¨C; capellans obrers, militants comunistes i membres de la Companyia de Jes¨²s, com Juan N. Garc¨ªa Nieto. Fins i tot un bisbe d'Uni¨® Democr¨¤tica, com Joan Carrera, antifranquista, fundador de Converg¨¨ncia, que feia els discursos al llavors l¨ªder d'UDC Anton Ca?ellas. Carrera va deixar la milit¨¤ncia i el carnet d'Uni¨® per est¨¨tica, mentre encarregava la mitra de bisbe. Per¨° ara es tracta de dues monges i aix¨° s¨®n figues d'un altre paner. S¨®n dones, com aquelles religioses de clausura que al mar? van envoltar el Papa al presbiteri de la catedral de N¨¤pols per saludar-lo i donar-li dol?os. En va ironitzar la presentadora televisiva de la RAI Luciana Littizzetto: ¡°No s'ent¨¦n si les monges de clausura estaven al voltant del Papa perqu¨¨ no havien vist mai un pont¨ªfex o perqu¨¨ no havien vist mai un home¡±. Tamb¨¦ el cardenal napolit¨¤ Crescenzio Sepe les va renyar durant l'acte quan va ironitzar dirigint-se al p¨²blic per la megafonia catedral¨ªcia: ¡°Encara sort que aquestes s¨®n de clausura. Imaginin-se les altres¡±. Les religioses van respondre en el seu compte oficial de Facebook: ¡°Lamentem que la senyora Littizzetto hagi pensat que les monges de clausura?reprimides?estaven esperant el Papa per abra?ar un home. Probablement per fer aix¨° haur¨ªem triat un altre lloc o un altre home, si hagu¨¦ssim volgut¡±. I ¨¦s que si en la hist¨°ria de l'Esgl¨¦sia sempre hi va haver refractaris i juramentats ¨Ccom a la Revoluci¨® francesa¨C ara els arriba el torn a elles, que en ple segle XXI tamb¨¦ volen poder ser o refract¨¤ries o juramentades.