Marina Rossell malgrat Calatrava i el ¡®chill out¡¯ d¡¯Es Baluard

¡°Aix¨° ¨¦s un chill out. No es pot abaixar ni llevar la m¨²sica¡±. Es Baluard, Palma, divendres 22, passades les 10 del mat¨ª. L¡¯advert¨¨ncia de la cambrera a la terrassa potser bati¨¤ de bell nou l¡¯espai: el Museu d¡¯Art Modern i Contemporani i el seu contenidor extern, un afegit, all¨° que m¨¦s gent t¨¦, estones.

Amb veu d¡¯aigua dol?a la cantant Marina Rossell intenta conversar; ¨¦s impossible. Ella i l¡¯altre volen conv¨¨ncer la treballadora, si us plau, dos cops per hom, amb un gest. Insistents amb raons perqu¨¨ abaixi o apagui el soroll estrident desfermat, per a ning¨², el lloc i les taules s¨®n buides.

¡°Mi jefe no me deja¡±, argumenta l¡¯uniformada ¨Cque no ent¨¦n gens la nostra llengua. Diu que el regulador de l¡¯aparell no ho permet tampoc. Pressi¨® i nova consulta. En minuts, finalment gaireb¨¦ s¡¯emmudeix el so fort de discoteca nocturna o de platja brasilera ¨Cpoc relaxant, gens ni mica chill, per cert. Era impossible creuar dos mots, xerrar a l¡¯aire lliure ni que fos a cau d¡¯orella. Aleshores i durant la mitja hora de la trobada, no hi hagu¨¦ altres clients.

Aquest espai p¨²blic monumental est¨¤ colonitzat, a la terrassa, part de la murada, ha esdevingut un rar i esponer¨®s bosquet tropical amb molts de sof¨¤s, cadires, ombrel¡¤les, taulell / barres de bar i taules sobre pedres d¡¯hist¨°ria. A m¨¦s, hi ha l¡¯urna de vidre i ferro, el menjador tancat que cost¨¤ d¨¦u i sa mare, al seu moment, el 2000, que Patrimoni ho deix¨¦s fer. Ara, barra lliure!

Es Baluard est¨¤ embotit, queda amagat just damunt el frontis que feien la mar i la fortificaci¨®, al marge de sa Riera. Com un malefici a l¡¯entorn vola el bou de Calatrava, un artefacte de daus, una escala que esvera envesteix cap al cel i als ulls i fereix la Seu. Una brida de l¡¯escultura (?) es trenc¨¤ als inicis. Perill.

La privatitzaci¨® o cessi¨® desmesurada de l¡¯¨¤mbit ciutad¨¤ ha estat un s¨ªmptoma dels temps recents: la urbanitzaci¨® per l¡¯oci comercial de l¡¯espai civil, del territori com¨², urb¨¤ i municipal. La ciutat renuncia, perden els ciutadans.

Palma a peu ha tornat un c¨²mul d¡¯entrebancs, els establiments eixamplen la caixa a costa de s¨°l comunal, dels drets dels vianants i l¡¯est¨¨tica. La interlocutora, l'artista Rossell, cultivada visitant habitual, observa: ¡°Quina pena, al passeig d¡¯es Born ja no poden caminar per llarg i dret com sempre. ?s interromput per taules i tanques¡±. Passar, badar, anar i tornar, seure o mirar el bulevard que era hist¨°ric ¨¦s un impossible. Es un esl¨¤lom i et cobren, car.

El lloc dels fets primers ¨¦s Es Baluard Restaurant & Lounge. El desplegament d¡¯un bar restaurant que no quall¨¤, l¡¯han agafat per m¨¤ el grup del germans Robledo ¨Cque ja hi feren la Feria de Abril¨C, despr¨¦s de temptatives distintes d¡¯explotaci¨® de la minicuina per part del poder¨®s Tolo Cursach i l¡¯extint men¨² del selecte Joan Gual, que l¡¯anomenava a l¡¯americana BLD, escap?ant-li lletres.

Per escapolir-se, una ullada r¨¤pida als quatre quadres grossos de Miquel Barcel¨®, envoltats de mestres, nins i guia, detectar un Plensa i el bou blanc escorxat de Bernad¨ª Roig. La proposta Carte Blanche ¨¦s de l¡¯escriptor Agust¨ªn Fern¨¢ndez Mallo. Cal trescar per defora del museu.

Lo m¨¦s rar, bell i interessant del redol ¨¦s a la closca, s¨®n les marques i senyes que es veuen al cul dels cantons de mar¨¨s que no tocava veurer-se . Es destap¨¤ una cal¡¤ligrafia a la pedra, cada signatura dels picapedrers per fer seva l¡¯obra, just pel recompte i el cobrament de la feina. Els talladors i obradors de mar¨¨s de la murada i es baluard (lo mateix), deixaren empremtes amagades. Caminant una mica la cantant passa la mirada i la m¨¤ per les mosses i senyes. Recorda i mira enfora.

Ella, Marina Rossell, amb un somriure i un tel de tristor als ulls, esbrina t¨ªmida la mem¨°ria i els ressons dins d'ella i al m¨®n del seu ¡°estimat amic¡± Georges Moustaki. L¡¯home i cos dels seus tres darrers discos, un solc que fonda la terra de la dona. Moustaki, potser ¨¦s una mar sencera, la Mediterr¨¤nia feta home i veu, comprom¨ªs i art com himnes gens militars. Com ¨¦s el cas de?Le m¨¨teque o?Milord?feta per ell per ?dith Piaf. All¨° i m¨¦s ho canta i reinterpreta en homenatge a ell i a la m¨²sica, la Marina.

¡°Moustaki, gran tipus, que llegia ¨¤rab vell. Un pol¨ªglota multicultural. Un dia, a l¡¯Alhambra, s¡¯atrac¨¤ als murs escrits d¡¯al-?ndalus i an¨¤ llegint-me qu¨¨ deien¡±. El cantant duia la vida i els gens dels avantpassats jueus, ¨¤rabs, tamb¨¦ grecs; entre egipci, franc¨¨s nacional, examinat per Mitterrand. Home de Corf¨², Alexandria, Par¨ªs, rodam¨®n, motorista i gran amant expliquen. ¡°Mousta¡± li diu ella. ¡°Youssef¡± com signava ell les cartes que Georges finalment. Jueu errant, pastor grec, m¨¦t¨¨que estranger sempre immigrant, resident expatriant. La gent d¡¯ara.

La cantautora s¡¯explica i demana, evoca coneguts absents, i d¡¯altres en silenci creatiu. Recorda un sopar a Barcelona amb el tamb¨¦ enyorat Manuel V¨¢quez Montalb¨¢n quan ella ¨C abans del 92¨C quan RNE R¨¤dio 4 li lliur¨¤ el premi del Disc Catal¨¤ de l¡¯any. La can?¨® de Barcelona Rosa de Foc amb lletra del novel¡¤lista.

El "premi" trofeu pel seu ¨¨xit ¨Cvotat¨C fou una obra d¡¯art radical, ferro rovellat: una verge agenollada ¨Ccom figura com les de bacina¨C amb espasa i corona de tatxes de Jaume Canet, el ferrer trencador que habitava esc¨¤pol a Blanes.

La cantautora de l¡¯Alt Pened¨¨s ha fet un salt de dos dies des de Barcelona a Palma, mentre roda per Europa i m¨¦s a prop dels sons que ara s¡¯evoquen pels 70 anys de l¡¯alliberament dels camps nazis i l¡¯horror que no caduca. Diu de Palestina, les dones, el mercat digital i mota de tantes causes bones.

Rossell a Mallorca actu¨¤ al teatre municipal dit Catalina Valls. Ella, amb Pere Sampol, feu el ress¨° del llibre, Los cinco principios superiores del pacifista Joan Carrero de la fundaci¨® S¡¯Olivar d¡¯Estellencs, qui s¡¯al?¨¤ candidat al Premi Nobel de la Pau l'any 2000 i fou promotor del ¡°F¨°rum Internacional per a la veritat i la Just¨ªcia a l'?frica dels Grans Llacs¡± .

L¡¯arquitectura i jardineria ef¨ªmera (?) del chill out d¡¯es Baluard ¨¦s de l¡¯arquitecte Toni Garc¨ªa Ruiz Puigserver; ¨¦s fill de Lu¨ªs GR Guasp [que sign¨¤ Baluard i Palma Arena]; n¨¦t d¡¯Antonio GR Rossell¨®, militar, 23¨¨ arquitecte municipal de Palma i potentat i ren¨¦t del fundador de la nissaga de poder sense baules trencades: el general enginyer, governador militar el 36. Luis Garcia Ruiz GR, l¡¯home que guany¨¤ la guerra per Franco.

La cambrera de la m¨²sica advert¨ª que l¡¯off Baluard era un chill out. Un extern ja no demana m¨¦s: per ventura la definici¨® dominar¨¤ com una llosa l¡¯artefacte muse¨ªstic que encara no sap ben b¨¦ qu¨¨ vol ser de gran i ja ¨¦s granat, t¨¦ m¨¦s de 12 anys.

Quatre directores des de 2003 han treballat per ordenar el desig del promotor, l¡¯editor Pedro Serra. Pass¨¤ pionera i fuga? Teresa P¨¦rez-Jofre, que agaf¨¤ el tim¨® despr¨¨s que els triats Thomas Jeffet i Bartomeu Mar¨ª "Agustinet" ¨CexMACBA¨C rebutgessin l¡¯envit. Una darrere l¡¯altra: han estat cappares Marie-Claire, Oberquoi, Cristina Ros i ara Nekane Aramburu.

La cantant camina i guaita i cops¨¤ detalls. Menta un vers d¡¯una can?¨®, i recorda, altre pic, xerra de Paco Ib¨¢?ez, de Maria del Mar Bonet, dels Goytisolo, de Josep Pla, de Serrat. Retorna l¡¯argument Moustaki, qui li enviava cartes amb dibuixos i retrats. Breu, a l¡¯aire de la brisa, diu el to mel¨°dic de marxa balada de quatre ratlles, en homenatge a Sacco i Vanzetti, obrers immigrants anarquistes italians a Massachusetts, executats el 1927, per suposat assassinat i sense causa justa segons es digu¨¦ mig segle m¨¦s tard per part de l¡¯autoritat. ?s una mem¨°ria global (i cinematogr¨¤fica) profunda: Ella diu: ¡±Sou aqu¨ª Nicola i Bart / sempre vius i sempre valents....Mai la mort no se vos endur¨¤¡±.