¡°A Espanya li queda crisi per a la resta de la d¨¨cada¡±

"Les discussions sobre pol¨ªtica monet¨¤ria sonen aqu¨ª a teologia amb un lleuger toc c¨°mic". Larry Summers treu a passejar el sentit de l'humor de cam¨ª a l'hotel Penha Longa, un antic monestir portugu¨¨s del segle XIV on assisteix a l'aquelarre de banquers centrals organitzat pel BCE. El curr¨ªculum de Summers (New Haven, 1954) no cap en un llen?ol de matrimoni. Ha estat rector de Harvard, assessor de Barack Obama, secretari del Tresor, economista en cap del Banc Mundial, gestor de hedge funds. Va defensar la desregulaci¨® financera a la Casa Blanca i s'ha reconvertit en soroll¨®s keynesi¨¤. Agitador i pol¨¨mic, el seu ¨²ltim cop ¨¦s la hip¨°tesi de l'estancament secular: Occident s'enfronta a una era de baix creixement per les lesions que ha deixat la crisi i per raons m¨¦s profundes, relacionades amb la demografia i la falta d'inversi¨®. Summers no ¨¦s optimista. Ni tan sols amb l'economia espanyola: "Espanya ha fet m¨¦s progressos dels que ning¨² imaginava. Per¨° ha declarat la vict¨°ria de forma prematura: queda crisi per a la resta de la d¨¨cada a Espanya i a tota la perif¨¨ria", diu en una entrevista amb diversos mitjans.

La foto panor¨¤mica que ofereix de l'economia de l'Atl¨¤ntic Nord t¨¦ marcats tons foscos; per aclarir-la, segons el seu parer, cal treure el martell keynesi¨¤: despesa p¨²blica, inversi¨® en infraestructures on es pugui i pol¨ªtica monet¨¤ria expansiva. "El que ve ¨¦s un estancament per a molt temps. I el risc s¨®n les prematures declaracions de fi de la crisi, que poden portar a cometre errors pol¨ªtics de gran calibre. Ho vam veure als EUA el 1937. Ho hem vist al Jap¨® l'¨²ltima d¨¨cada. Ho veiem ara a Europa: hi ha una gran varietat de declaracions que donen per acabada la crisi. L'error ¨¦s evident a la perif¨¨ria, que no est¨¤ encara, ni de bon tros, fora de perill".

La hist¨°ria no ha estat mai amable amb els llargs per¨ªodes amb tipus d'inter¨¨s baixos, el brou de cultiu adequat per a les bombolles. Per¨° aquells tipus propers al 0%, sost¨¦ Summers, estan tan relacionats amb les compres massives d'actius per part dels bancs centrals com amb l'estancament secular: des que va llan?ar aquella tesi, fa any i mig, "les dades no fan m¨¦s que confirmar-la". Els EUA nom¨¦s han crescut a taxes potents en dues ocasions els ¨²ltims 20 anys: a la fi dels noranta i a mitjans de la d¨¨cada passada, sempre acompanyades de baixos tipus d'inter¨¨s i bombolles. Ara, els EUA sumen 70 mesos de creixement amb interessos hist¨°ricament baixos, i potser una bombolla al mercat de deute. Per¨° torna a flirtejar amb la recessi¨®. ?s una inc¨°gnita el que pot passar si la Fed acaba complint les seves amenaces: "Els riscos de retirar les pol¨ªtiques expansives s¨®n substancials", avisa. Davant dels que al¡¤ludeixen a un supercicle de deute que requereix frugalitat i desacomodament, Summers advoca per "perseverar en les pol¨ªtiques expansives i fer inversi¨® p¨²blica".

¡°Flirtejar amb la sortida de Gr¨¨cia suposa assumir riscos enormes¡±

La seva recepta per Europa ¨¦s diferent. "L'eurozona tamb¨¦ necessita inversi¨®, per¨° no hi ha m¨¦s remei que passar per l'aeroport de Lisboa i pel de Nova York per veure que la difer¨¨ncia en infraestructures ¨¦s sagnant contra els EUA". "?s evident que aqu¨ª hi ha un problema de demanda agregada, i que el ritme d'austeritat no ha estat l'adequat. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s clar que es necessiten reformes: no tant retallades en pensions com posar fi a barreres a les empreses, liberalitzar serveis, crear un mercat perqu¨¨ les empreses es financin".

Summers rebutja "la complaen?a" de les elits, que en el cas europeu s'est¨¦n al m¨¤xim desafiament a curt termini: Gr¨¨cia. "Hi ha qui pensa que una sortida de Gr¨¨cia no provocaria una sacsejada. Quan s'acostava la fallida, tamb¨¦ es va pensar que Lehman no tindria efectes col¡¤laterals de gran calibre. I el mateix va passar amb les subprime. Gr¨¨cia ¨¦s un cas semblant. Flirtejar amb la sortida de l'euro suposa assumir un risc enorme: fer un pas cap on la capa de gel ¨¦s molt fina. Compte", tanca.