El Primavera mant¨¦ les xifres de l¡¯any passat

Final feli?. Recuperant el t¨ªtol d'una de les can?ons que Joan Miquel Oliver va interpretar en l'arrencada de l'¨²ltima jornada del Primavera Sound, dos dels seus responsables, Alberto Guijarro i Alfonso Lanza es van mostrar satisfets per la marxa del festival aquest any, que tenia previst tancar les portes amb la sortida del sol del diumenge. Aix¨ª doncs, final feli? per a un festival que han seguit unes 50.000 persones di¨¤ries, que sumades a les que van assistir a la jornada inaugural de dimecres situa el nombre de visites totals al voltant de les 175.000.

El festival es mant¨¦ aix¨ª en xifres semblants a les de l'any passat, ajustant-se a l'aforament que l'organitzaci¨® considera idoni perqu¨¨ el p¨²blic pugui despla?ar-se sense problemes per l'ampli espai del F¨°rum, delimitat per set quil¨°metres de tanques, que aquest any ha repetit la mateixa distribuci¨® d'escenaris de l'any passat. Pel que fa a l'edici¨® de l'any vinent, l'organitzaci¨® va anunciar que el Primavera Sound tindr¨¤ lloc entre l'1 i el 4 de juny, endarrerint-ne les dates, entre altres motius, per motius de contractaci¨®.

I l'aglomeraci¨® que es recordar¨¤ de l'edici¨® d'aquest any ser¨¤ la que van protagonitzar davant un dels escenaris centrals el grup angl¨¨s alt-J. Una veritable multitud es va deixar portar per l'aparentment complexa m¨²sica del quartet, una rara avis en el panorama musical. I ho ¨¦s perqu¨¨ les seves can?ons semblen lluitar per ser esquives i dificultoses, arranjades de manera que no resultin predictibles encara que puguin ser taral¡¤lejables.

El grup va oferir una actuaci¨® llarga, est¨¨ticament impecable, amb una correcta posada en escena i un so molt cuidat. La multitud, amb la mirada perduda i l'anhel en l'expressi¨® va seguir devotament peces com Hunger of Pine, Fitzpleasure, Matilda?i?Breezeblocks, tot i que el quartet es va mantenir g¨¨lid en escena, sense gaire relaci¨® entre ells i fent la sensaci¨® de ser uns estudiants aplicats i disposats a trobar el cam¨ª m¨¦s llarg, complex i virat per arribar d'un punt a un altre. Per a ells la l¨ªnia recta ¨¦s un invent dels panxacontents. Per aix¨° palpita la sospita que la seva emoci¨® ¨¦s fruit d'un c¨¤lcul que en el fons, i aqu¨ª hi ha la q¨¹esti¨®, no pot dissimular que les can?ons no s¨®n tan complexes com semblen, sin¨® que estan revestides amb arranjaments i capes de so. Molt de maquillatge.

Senzillesa aparent

Tot el contrari del que passa amb Joan Miquel Oliver, responsable d'obrir la programaci¨® a l'aire lliure la tarda del dissabte. Les can?ons poden semblar senzilles per¨° tenen l'enorme complicaci¨® d'aconseguir les melodies que semblen sortir-li del seu cap amb aparent facilitat. En aquest joc d'equ¨ªvocs, les seves lletres arrodoneixen la sensaci¨® que sempre hi ha gat amagat, molt a pesar que les seves can?ons tenen estructura pop i descansen en tornades precioses. El seu concert sota el sol va anar guanyant adeptes, va interpretar una bona representaci¨® de Pegasus, el seu treball m¨¦s recent, i va incloure del¨ªcies dels seus discos precedents com Surfistes en c¨¤mera lenta o Hansel i Gretel i, clar, Final Feli?.