De Blasio: l¡¯experiment progressista de Nova York

Quan Bill de Blasio va arribar al poder a Nova York, el gener del 2014, la premsa conservadora de la ciutat el descrivia com l¡¯alcalde d¡¯Occupy Wall Street. El moviment dels indignats nord-americans havia ocupat, tres anys abans, les places del pa¨ªs i de la ciutat ¨Centre d¡¯altres, Zucotti Park, al costat de Wall Street¨C en protesta contra les desigualtats i el poder dels bancs. ¡°Ocupar l¡¯alcaldia¡±, va titular, poc abans de l¡¯elecci¨®, un editorial del diari The Wall Street Journal. Grover Norquist, el lobbista antiimpostos m¨¦s influent a Washington, es va preguntar en un article si amb De Blasio Nova York acabaria com Detroit, exemple m¨¤xim del declivi urb¨¤ als Estats Units. Un columnista del New York Post, propietat, com el Journal, de Rupert Murdoch, va acusar el camarada Bill ¨Caix¨ª l¡¯anomenava¨C de repudiar el lliure mercat.

Quan era jove, De Blasio va treballar com a cooperant a la Nicaragua sandinista, ell i la seva dona van passar la lluna de mel a Cuba, i va guanyar les eleccions denunciant les desigualtats creixents, que havien convertit Nova York en ¡°dues ciutats¡±.

L¡¯elecci¨® del dem¨°crata De Blasio, amb un 73% de vots, va despertar les esperances dels progressistes dels Estats Units, frustrats per les promeses incomplertes del president dem¨°crata Barack Obama. La vict¨°ria de De Blasio, va escriure la revista d¡¯esquerres The Nation, ¡°ofereix una d¡¯aquelles oportunitats que nom¨¦s passen una vegada cada generaci¨®, per qu¨¨ els progressistes prenguin les regnes de la ciutat m¨¦s gran d¡¯Am¨¨rica, i la m¨¦s ic¨°nica¡±.

Seria imprec¨ªs comparar la vict¨°ria de De Blasio a Nova York amb la possibilitat que la nova esquerra governi Barcelona i Madrid, les ciutats m¨¦s grans, i les m¨¦s m¨¦s ic¨°niques, d¡¯Espanya. Ni Barcelona ni Madrid s¨®n Nova York, ni Ada Colau ni Manuela Carmena s¨®n Bill de Blasio. Per¨° l¡¯entusiasme dels seus seguidors i les pors dels detractors recorden alguns debats que van tenir lloc a Nova York durant els mesos de la campanya i la vict¨°ria de De Blasio.

Un any i mig despr¨¦s de convertir-se en alcalde, ni els auguris m¨¦s catastrofistes ni els pron¨°stics m¨¦s entusiastes s¡¯han complert.

¡°La ruptura ha sigut molt menor del que ell assegura¡±, diu Joshua Freeman, historiador de la City University de Nova York. Freeman explica que De Blasio ha mantingut alts funcionaris de l¡¯administraci¨® del seu antecessor, Mike Bloomberg. I recorda que, tot i la reputaci¨® d¡¯esquerranista, De Blasio prov¨¦ de l¡¯aparell del Partit Dem¨°crata. El 2000 va dirigir la campanya de Hillary Clinton per l¡¯esc¨® de senadora per Nova York.

Freeman destaca alguns aven?os durant els mesos que De Blasio fa que ¨¦s a l¡¯alcaldia, com ara l¡¯ampliaci¨® de l¡¯educaci¨® preescolar gratu?ta o la creaci¨® d¡¯una targeta d¡¯identitat per als ve?ns de la ciutat, inclosos els immigrants sense papers. No ¨¦s anecd¨°tic, per¨° tampoc ¨¦s la revoluci¨®. Els marges de maniobra de l¡¯alcalde de Nova York s¨®n estrets. Bona part de les seves iniciatives depenen d¡¯Albany, la capital de l¡¯Estat de Nova York. Un altre problema per a De Blasio: al contrari que antecessors seus com Fiorello La Guardia als anys trenta i quaranta, o que John Lindsay als seixanta i setanta, a ell li falta el suport de l¡¯Estat federal per posar en marxa pol¨ªtiques progressistes. La Guardia va ser l¡¯alcalde del new deal del president Franklin Roosevelt; Lindsay, el de la great society, la gran societat de Lyndon Johnson. Obama ¨¦s dem¨°crata com De Blasio, s¨ª, per¨° amb el Congr¨¦s a Washington en mans del Partit Republic¨¤, les inversions i les possibilitats de fer experiments urbans s¨®n limitades.

De Blasio, diu Freeman, ¡°no pot fer res, com a alcalde, que redueixi significativament la dist¨¤ncia entre el 10% de dalt i el 10% de baix: no entra dintre dels seus poders com a alcalde¡±. I afegeix: ¡°Pot fer ben poc per controlar l¡¯increment de la riquesa dels de dalt. La ciutat de Nova York ni tan sols pot adoptar els seus propis impostos: necessita que el Govern de l¡¯Estat els aprovi¡±.

Fred Siegel, especialista en pol¨ªtiques urbanes i assessor de l'alcalde republic¨¤ Rudy Giuliani, recorda que, tot i la vict¨°ria aclaparadora de De Blasio a les urnes, la participaci¨® va ser baixa ¨Cun 24% de votants registrats¨C i per tant la seva base ¨¦s redu?da. Siegel creu que De Blasio pot permetre¡¯s el luxe de ser progressista perqu¨¨ t¨¦ protegits dos flancs clau. Primer, argumenta Siegel, De Blasio compta amb la Borsa de Wall Street i amb la pot¨¨ncia econ¨°mica de la ciutat, propulsada per la pol¨ªtica d¡¯interessos baixos de la Reserva Federal. I segon, quan va nomenar cap de la policia Bill Bratton, ide¨°leg de la pol¨ªtica de m¨¤ dura de Giuliani, De Blasio va enviar una senyal de fermesa en mat¨¨ria de crim i de seguretat. Despr¨¦s, arran de la mort d¡¯un negre a les mans de la policia i de la posterior mort a trets de dos agents, el sindicat policial es va enfrontar a De Blasio, per¨° amb Bratton ha tingut una mena de parallamps. ¡°Bratton fa possible que De Blasio presumeixi de la seva agenda progressista¡±, diu Siegel. ¡°Mentre el crim es mantingui baix, De Blasio tindr¨¤ for?a marge de maniobra¡±.

Durant les ¨²ltimes setmanes, De Blasio ha dut el seu missatge progressista a Washington i altres ciutats dels Estats Units. Amb la senadora Elizabeth Warren, de Massachusetts, De Blasio aspira a convertir-se en el referent de l¡¯ala esquerra del Partit Dem¨°crata. A la seva ciutat, la seva popularitat trontolla. Segons un sondeig de la Universitat Quinnipiac, publicat al maig, la seva taxa de popularitat ¨¦s del 44%, el nivell m¨¦s baix des que va arribar al poder.