Una latrina de hienes prova que fa un mili¨® d¡¯anys l¡¯home era llest

L'economia col¡¤laborativa ja existia fa un mili¨® d'anys. Homes i dones eren capa?os de treballar en equip per ca?ar m¨¦s i millors preses, alimentar-se m¨¦s nutritivament i poder defensar-se amb solv¨¨ncia de les feres que aguaitaven fora de la cova. Aix¨ª ho conclouen els arque¨°legs que treballen al barranc de la Boella, a la Canonja (Tarragon¨¨s).

Quan estan a punt de tancar la campanya d'excavacions en aquest jaciment que es troba molt a prop de Tarragona, els t¨¨cnics de l'Institut Catal¨¤ de Paleoecologia Humana i Evoluci¨® Social (Iphes) han esbrinat que fa un mili¨® d'anys l'home vivia en grups socials organitzats i era prou llest per saber que col¡¤laborant aconseguia m¨¦s recursos.

El punt de partida de la teoria elaborada pels investigadors de l'Iphes ¨¦s una latrina. No es tracta d'un dip¨°sit qualsevol sin¨® d'una latrina plena d'excrements fossilitzats de hiena. Al barranc de la Boella s'hi ha trobat una concentraci¨® de restes d'aquestes caracter¨ªstiques molt poc freq¨¹ents al Pleistoc¨¨. Com segueixen fent les feres salvatges, les hienes delimitaven amb les seves deposicions com era el seu territori. "Aquests animals generen acumulacions d'excrements com a marcatge territorial. Era una manera d'avisar les altres esp¨¨cies", indica Paloma Saladi¨¦, codirectora de l'excavaci¨®.

El cas ¨¦s que amb les latrines de les hienes s'han trobat tamb¨¦ restes del que seria una esp¨¨cie d'arsenal. Els arque¨°legs el denominen "una important col¡¤lecci¨® d'ind¨²stria l¨ªtica" i desglossen estelles, c¨°dols i mat¨¨ria primera que servia per elaborar les eines de pedra. "S¨®n una cinquantena de peces molt ben conservades, fetes en s¨ªlex", indica Saladi¨¦. L'associaci¨® de copr¨°lits (excrements) i ind¨²stria l¨ªtica indica que el lloc on es fan les excavacions era part d'un entorn de recursos abundants perqu¨¨ hi convivien dos dels depredadors m¨¦s grans del Pleistoc¨¨: els hom¨ªnids i les hienes.

La capacitat cognitiva d'aquells hom¨ªnids de fa un mili¨® d'anys queda provada pel fet que sabessin adaptar-se a un mitj¨¤ freq¨¹entat tamb¨¦ per animals salvatges. "Estaven en competici¨® directa amb aquests grans carn¨ªvors", indica Paloma Saladi¨¦. Els arque¨°legs no dubten que aquells humans "tenien un gran control del territori i del seu entorn". I no nom¨¦s per les hienes, com s'ha descobert ara. El mateix equip ja ha constatat recentment que aquells antics humans s'organitzaven per coexistir amb grans depredadors, com jaguars, lleons i tigres.

Antonio Pineda, arque¨°leg i membre de l'equip que excava al barranc de la Boella, est¨¤ elaborant un article cient¨ªfic en el qual insisteix en aquesta coexist¨¨ncia dels hom¨ªnids amb altres grans carronyers.

"La capacitat per organitzar-se els va donar la clau de l'¨¨xit de la seva evoluci¨®", sentencia Paloma Saladi¨¦. "Eren grups humans amb una capacitat cognitiva molt superior a la que pens¨¤vem".