Galteres i tos ferina: altres malalties ¡®antigues¡¯ que tornen

Tos ferina, galteres, xarampi¨®, rub¨¨ola... S¨®n malalties que semblen d'un altre temps, afeccions que van patir els nostres pares o avis. Les campanyes de vacunaci¨® massives van aconseguir reduir dr¨¤sticament la seva incid¨¨ncia, per¨° en els ¨²ltims anys els registres mostren un repunt. En alguns casos, m¨¦s que aix¨°: algunes malalties tornen amb for?a, amb quatre vegades m¨¦s afectats en tot just tres anys.

Els experts assenyalen b¨¤sicament tres motius: la negativa d'alguns pares a vacunar els fills; nens no vacunats de poblacions desfavorides i amb poc o nul acc¨¦s al sistema sanitari, i l'arribada de poblaci¨® emigrant que no est¨¤ immunitzada. El primer ¨¦s el que explica el?contagi de dift¨¨ria del nen d'Olot de 6 anys, que ha retornat aquesta malaltia infecciosa a Espanya despr¨¦s d'haver desaparegut durant gaireb¨¦ tres d¨¨cades.?

La parotiditis, anomenada popularment galteres, ¨¦s la malaltia amb les xifres m¨¦s cridaneres. Les comunitats aut¨°nomes van registrar 2.172 casos el 2009. Nom¨¦s quatre anys despr¨¦s, el 2013 (¨²ltim any amb dades del Centre Nacional d'Epidemiologia), els casos s'havien multiplicat per sis, fins als 13.880.??

L'augment d'aquestes malalties "es deu probablement a un cert descens de les cobertures vacunals, que faciliten l'aparici¨® de brots quan la poblaci¨® ¨¦s m¨¦s susceptible", explica Antoni Trilla, epidemi¨°leg de l'Hospital Cl¨ªnic de Barcelona.

"Aquests brots s'han iniciat en llocs com escoles de nens que no es vacunen (Fran?a), comunitats religioses (Holanda), o agrupacions de no vacunats a Gal¡¤les i Alemanya", afegeix. I apunta al fet que cal tenir en compte el factor de la mobilitat de les persones. "El pen¨²ltim brot de xarampi¨® a Barcelona es va produir en relaci¨® amb el festival S¨®nar: milers de joves de tot el m¨®n junts uns quants dies", afegeix.

Els casos de tos ferina s'han multiplicat per quatre a Espanya entre el 2009 i el 2013. El Centre Nacional d'Epidemiologia va registrar 538 casos el 2009, que van anar pujant els anys seg¨¹ents: 884, 3.239, 2.462 i 2.299.

"Fa entre cinc i deu anys que es detecta aquest increment de casos", assenyala Rafael Cant¨®n, vicepresident de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Cl¨ªnica (SEIMC), que puntualitza que els pares antivacunes nom¨¦s expliquen una part. Les estad¨ªstiques no recullen el perqu¨¨ de la no-vacunaci¨® dels afectats. "Podr¨ªem estar baixant del 90% de cobertura vacunal i aix¨° ens preocupa", afegeix.

La vacuna triple v¨ªrica (xarampi¨®, rub¨¨ola i parotiditis) es va introduir al calendari de vacunaci¨® infantil a Espanya el 1981. El 1996 es va incorporar una segona dosi que "va produir una forta reducci¨® dels casos de xarampi¨®", segons assenyala?un estudi del 2013 de la Xarxa Nacional de Vigil¨¤ncia Epidemiol¨°gica. Fins al 2009 la incid¨¨ncia anual de xarampi¨® es va mantenir en nivells d'eliminaci¨®, per sota d'un cas per cada 100.000 habitants. Per¨° entre el 2010 i el 2012 Europa occidental i central van tenir un rebrot de la malaltia.

L'Organitzaci¨® Mundial de la Salut (OMS) es va proposar l'objectiu d'eliminar la transmissi¨® end¨¨mica del xarampi¨® i de la rub¨¨ola a la regi¨® europea l'any 2015. Les dades mostren que no es complir¨¤. L'objectiu de l'eliminaci¨® nom¨¦s s'aconseguir¨¤ si es mantenen cobertures de vacunaci¨® amb dues dosis de vacuna triple v¨ªrica (xarampi¨®, parotiditis, rub¨¨ola) superiors al 95%. Actualment?la cobertura d'aquesta vacuna a Espanya ¨¦s del 90,7% per a la segona dosi?(nens de 3 a 6 anys), segons el Ministeri de Sanitat. El 2007 era del 95%.

Alerta a tot Europa

Les autoritats europees estan preocupades perqu¨¨ la regi¨® ha retrocedit una d¨¨cada en la lluita contra aquestes dues malalties, gaireb¨¦ eradicades a principis de segle. L'¨²ltim any, el Centre Europeu per a la Prevenci¨® i el Control de Malalties (ECDC, en les seves sigles en angl¨¨s), ag¨¨ncia de la Uni¨® Europea, ha registrat m¨¦s de 3.800 casos de xarampi¨®, molts en grans brots comunitaris, com un que afecta des de fa mesos Berl¨ªn (Alemanya) i que acumula m¨¦s de 1.100 casos.

L'ECDC assenyala en un informe recent les barreres que impedeixen a Europa arribar al 95% de cobertura vacunal: la percepci¨® de la poblaci¨® general que el xarampi¨® ¨¦s una malaltia lleu, la caiguda en la confian?a del p¨²blic de les vacunes en general, l'exist¨¨ncia de bosses de poblaci¨® mal vacunades i els creixents problemes pressupostaris per finan?ar la salut p¨²blica.?

Els col¡¤lectius antivacunes s¨®n, a difer¨¨ncia del que passa als Estats Units, poc nombrosos a Espanya. S¨®n fam¨ªlies amb estils de vida suposadament naturalistes o que han llegit informaci¨® err¨°nia que els fa creure que els riscos de la vacunaci¨® s¨®n m¨¦s elevats que no pas els beneficis. Les tesis contr¨¤ries a la vacunaci¨® infantil es van estendre a partir d'un article publicat el 1998 a la revista The Lancet?en el qual es vinculava la vacuna triple v¨ªrica amb l'autisme. Malgrat que?l'informe ¨¦s un frau, hi ha sectors que encara mantenen vives aquestes tesis.?

Espanya segueix registrant morts per malalties vacunables. El 2012 van morir dues persones de galteres, sis de tos ferina i 10 de varicel¡¤la.?