All¨° fonamental

El Madrid i la Barcelona on fire anomenen al que va passar el 24-M vict¨°ria-del-comunisme. ?s aix¨° el que ha passat? Possiblement aix¨° nom¨¦s expliqui a qui li ha passat. Li ha passat alguna cosa dolorosa a una classe pol¨ªtica i period¨ªstica la lectura de la realitat m¨¦s moderna de la qual ¨¦s, pel que sembla, de la Guerra Freda. Qu¨¨ li ha passat a aquell pack per cridar a l'alarma general ¨¤ la mode?Doris Day? Qu¨¨ ha passat? Qu¨¨ est¨¤ passant i fins on pot passar-se?

El 24-M van passar moltes coses importants, i una de fonamental. Importants: a) el bipartidisme se'n va anar en orris; b) l'opci¨® Ciutadans, carregada de futur ¡ªt¨¦ futur anar pensant on ficar el PP quan el tanquin¡ª, ha demostrat no tenir encara present. Va passar tamb¨¦ que c) tant PP com CiU van perdre i van modular, potser, la seva fi de cicle. El PP, ¨¦s a dir, la fusi¨® dels tres poders i la premsa en bi¨°tops com Madrid, les Balears i el Pa¨ªs Valenci¨¤, ha deixat de ser majoria absoluta, l'¨²nica forma de ser tot l'anterior, l'¨²nica forma de seguir sent PP. CiU ha perdut Barcelona. S¨ª, ha guanyat les municipals a Catalunya, per¨° amb un total de vots de quan Boney M. i Pujol eren uns nois que comen?aven.

Per fer-nos una idea sobre el car¨¤cter dram¨¤tic de totes dues derrotes s'ha de pensar que, des dels anys 90, el PP ha tutelat la paraula democr¨¤cia. ?s a dir, n'ha situat fora el que ha volgut, incl¨°s algun tram b¨¤sic de la democr¨¤cia. I CiU, des dels 80, ha fet el mateix, i en la mateixa direcci¨®, amb la paraula Catalunya.

El que ha passat, aquesta derrota, t¨¦ a veure amb la formalitzaci¨®, per tant, d'una altra idea de democr¨¤cia, i d'una altra idea de Catalunya. Una idea que afecta de ple el Proc¨¦s, si s'ent¨¦n ¡ªi, pel que sembla, s'ha ent¨¨s aix¨ª¡ª que el Proc¨¦s , una vegada que va ser raptat pel Govern, ¨¦s una mena de Proc¨¦s menja gamba / una desconnexi¨® entre t¨ªtol i resultats. No ha estat el que es pretenia, sin¨® la forma local de l'ultraliberalisme, de la Gran Coalici¨®, de l'austeritat i de la retallada del drets. I l'intent ¡ªllu?t, per cert¡ª, de refundar una CiU2.0.

Els dos ¨²nics partits de la Transici¨® que encara modulaven marcs ¡ªel PSOE va desapar¨¨ixer, per incompareixen?a davant l'equip contrari, el 2012¡ª, no han comunicat. El que ens apropa a descriure el fonamental, aquella novetat inesperada que s'amaga sota expressions perplexes de terror-v¨¦nen-els-comunistes / els-de-la-FAI, com-han-votat-aix¨°-si-no-estem-a-Detroit?, els-xarnegos-ocuparan-palau-i-faran-sardines-fregides-al-sal¨®, etc¨¨tera¨C, rid¨ªcules i emeses per pol¨ªtics i intel¡¤lectuals que, durant d¨¨cades, han utilitzat marcs que ja no s¨®n efectius.

Aquell canvi fonamental l'ha recollit la premsa internacional, desprove?da dels mites culturals locals, que no ha tingut objeccions a observar que, en aquestes eleccions, no s'ha produ?t tant un gir a l'esquerra com l'acc¨¦s al poder del 15-M. Per¨°, tot i aix¨ª, aix¨° nom¨¦s ¨¦s part d'all¨° fonamental. El fonamental, el radicalment diferent, ¨¦s com ha passat aix¨°.

Ha passat a trav¨¦s d'una din¨¤mica que albira molt futur: a trav¨¦s de la conflu¨¨ncia. A Gal¨ªcia, Madrid, Andalusia, l'Arag¨®, Val¨¨ncia, Catalunya, ha nascut una esp¨¨cie de tercer partit. Un partit en progressi¨®, sense centre ni epicentre, sense un nom art¨ªstic que l'uneixi a tot l'Estat, posse?dor de nous marcs, i que il¡¤lustra que el 15-M pol¨ªtic encara no ha aconseguit la seva forma definitiva, per¨° que, alhora, d¨®na indicis de com ser¨¤ la seg¨¹ent.

Les seves futures formes pol¨ªtiques no seran, pel que sembla, les d'un partit, sin¨® la uni¨® de moviments, grups i individus, de partits nous i d'algun partit antic que hi hagi intel¡¤lectualizat la nova l¨°gica i ¨¨tica de la pol¨ªtica i la representaci¨®, units tots per una idea de la ruptura, aquella cosa que s'hi havia endormiscat des de febrer i que comen?a a prendre forma: garantia i ampliaci¨® de drets i de la democr¨¤cia, delimitaci¨® del poder financer, dret a decidir, i dret a decidir la forma de l'Estat.

?s possible que aquestes noves formacions siguin determinants les properes eleccions, auton¨°miques o generals. I ¨¦s possible que, fins i tot llavors, els segueixin anomenant comunisme, bipl¨¤, pantis, o qualsevol altra paraula del segle passat.