Passeig per la Marina de luxe

Far¨¦ un article inc¨°mode. Anem al Port Vell. Hi veurem la famosa Marina de luxe. Ha estat la diana de totes les diatribes, l'exemple de la ciutat que ¡°ja no volem m¨¦s¡±. Quan es va comen?ar a parlar d'aquest projecte, jo vaig escriure cr¨ªticament aqu¨ª mateix: d'un port, vaig dir, l'¨²nica cosa inalienable, all¨° que no es pot furtar, ¨¦s el paisatge. Perqu¨¨ recordava l'efecte que ens va fer la reforma del Port Vell en temps ol¨ªmpics: de cop ens vam sentir propietaris de l'aigua, que ning¨² no ens havia concedit. Era un aigua estrictament reclosa. Per¨° ten¨ªem la mirada i en ten¨ªem prou. Anem a veure el Port Vell.

La d¨¤rsena sim¨¨trica i m¨¦s gran, la que neix als peus de la rambla de Mar, tamb¨¦ est¨¤ barrada amb tanques. ?s privada. T¨¦ la mateixa transpar¨¨ncia de visi¨® que la Marina, t¨¦ els seus vaixells privats, t¨¦ les seves regles i les seves barreres, que ¡ªindago¡ªresponen a una normativa europea, indefugible. La Marina, de l'altre costat del ¡°carrer¡± que porta al difunt Imax, est¨¤ en calma. Fa poc va ser aqu¨ª, amb el seu vaixell, la v¨ªdua de Steve Jobs: no em sembla una mala visita. Mentre miro, passa una mena de nau amb rems, o sigui que l'aigua continua sent accessible per als esportistes. El moll ¨¦s impecable, perqu¨¨ s'hi han invertit molts diners, s'ha arreglat, tecnificat. El paisatge ¨¦s molt m¨¦s transparent ara que abans d'aquesta concessi¨®. I hi ha un gu¨¤rdia a la porta.

Continuo el meu periple i arribo al Port Ol¨ªmpic, que va estar de moda quan es va estrenar i que ha anat rebaixant l'oferta fins a fer-se estrictament popular. El port ha seguit aquesta petja. ?s el m¨¦s desordenat, el que m¨¦s fa olor de mar, el m¨¦s disbauxat. Es reparteix entre l'estampa rom¨¤ntica dels mastelers i la carrincloneria de l'acumulaci¨® i les samarretes sense m¨¤nigues. Els molls de pilons estan prohibits ¡ª"nom¨¦s amarristes"¡ªper¨° els molls s¨®n oberts. Per una ra¨®: tot un lateral de la piscina, llargu¨ªssim, est¨¤ dedicat a les aventures tur¨ªstiques, a preus considerables, i la resta a la venda de vaixells. N'hi ha una trentena amb el cartellet. ?s un supermercat.

Barcelona ¨¦s una ciutat de mar. Podria ben b¨¦ decidir que un cl¨²ster n¨¤utic sobra, que ¨¦s una pijada, per¨° tamb¨¦ es podria entendre que ¨¦s una bona idea retornar a la Barceloneta la seva relaci¨® amb el mar, m¨¦s enll¨¤ del bany i la paella. Llavors em diuen: la m¨¤fia russa, el blanqueig de capital. Qui t¨¦ la concessi¨® de la Marina ¨¦s un fons d'inversi¨®, comandat per un grup d'anglesos, m'imagino que exc¨¨ntrics. L'Oficina Antifrau els va investigar, va preguntar al Banc d'Espanya i en va arxivar la causa, perqu¨¨ l'operaci¨® ha estat impecable. Han posat la Marina al mapa internacional ¡ªcom amarratge de iots mentre els amos, milionaris, decideixen la propera singladura¡ª, han creat uns itineraris de formaci¨® per a nois del barri (pocs), han donat feina a d'altres, i m¨¦s que res, els agrada Barcelona. Aquestes coses funcionen a altres ciutats, no gaires. No veig quin ¨¦s el problema, excepte que sigui el luxe. Em sembla provinci¨¤. Fons similars estan comprant edificis sencers de dos en dos i ning¨² no hi diu res.

Que la gent de la Barceloneta tingui ra¨® d'estar empipada no vol dir que la tinguin en el que reclamen. La tra?a d'un alcalde es veu en l'habilitat per centrar les respostes, al marge dels simbolismes f¨¤cils. Saber identificar els problemes. A mi m'agraden moltes coses del programa d'Ada Colau, m'agraden fins i tot moltes de les seves actituds. Per¨° d'altres, no tant. Em consta que els promotors del Mobile es van sentir agredits per la displic¨¨ncia d'Ada Colau, la que ara aprofita Par¨ªs per fer caure la balan?a: el contracte no est¨¤ signat, nom¨¦s n'hem signat la petici¨®. Per entendre'ns: est¨¤ molt b¨¦ intervenir en el conflicte de Telef¨®nica, per¨° llavors no et posis la samarreta. O el gest o la foto, les dues coses no pot ser. I aquell mateix dia es va anunciar el tancament de Vin?on i no hi va haver res m¨¦s que silenci per part d'Ada Colau, a pesar que Vin?on ¨¦s patrimoni, ¨¦s un tresor de Barcelona. Tinc la sensaci¨® que Ada Colau funciona com si una part de la ciutat fos culpable, moralment, del que pateix l'altra meitat.

Alcaldessa: un inversor ha comprat l'edifici de la llibreria Casa Anita i els ha donat termini curt per anar-se'n, encara que tenen contracte en vig¨¨ncia. Hi intervindr¨¤? O aquesta aventura d'Oblit Baseira ¨¦s massa prop de la Via Augusta?

Patricia Gabancho ¨¦s escriptora.