Filmografia de den¨²ncia pol¨ªtica i social amb ulls de dona

El cinema fet per dones no va m¨¦s enll¨¤ del 10% de la producci¨®. ¡°Molt lluny del que es podria esperar, nom¨¦s cal fer un cop d¡¯ull a les cartelleres per veure-ho¡±, explica Anna Sol¨¤, directora ¡ªjuntament amb Marta Selva¡ª de la 23a Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona. Un festival que en la seva primera edici¨®, el 1993, va tenir com a eixos la den¨²ncia pol¨ªtica i social i les reivindicacions feministes, i una tem¨¤tica que torna a estar present aquest any: ¡°?s que vivim un moment bastant semblant¡±, afegeix Sol¨¤.

La Mostra, que va comen?ar dimarts amb una projecci¨® a la pla?a de la Virreina de Gr¨¤cia, fa una retrospectiva sobre la figura d¡¯Helena Lumbreras, una de les poques dones que als anys setanta va realitzar reportatges, curts i produccions cinematogr¨¤fiques amb un fort component pol¨ªtic: ¡°Es pot afirmar que era cinema de milit¨¤ncia i de risc perqu¨¨ ho feia en la clandestinitat¡±, resumeix Sol¨¤. Spagna 68 (L¡¯avui ¨¦s dolent, per¨° el dem¨¤ ¨¦s meu) ¡ªun reportatge de la crispaci¨® d¡¯aquell moment pol¨ªtic¡ª, El camp per a l¡¯home (1973) ¡ªque denunciava els problemes dels minifundis gallecs i els latifundis andalusos¡ª i El quart poder (1972), que analitzava el paper dels mitjans de comunicaci¨® en els ¨²ltims anys del franquisme, s¨®n algunes de les cintes de Lumbreras que literalment s¡¯han rescatat pel Centre de Conservaci¨® i Restauraci¨® de la Filmoteca de Catalunya.

Un altre dels blocs destacats de la Mostra ¨¦s el de Pioneres Sovi¨¨tiques, que agrupa diverses cineastes dels anys 1927 i 1928, com Esfir Shub i Olga Preobrazhenskaja,al voltant de la vida del tsar Nicolau II des de l¡¯¨°ptica revolucion¨¤ria i les dificultats de la vida de les dones en l¡¯entorn rural.

?