Mor Rom¨¤ Vall¨¨s, pintor de la cosmogonia

El pintor Rom¨¤ Vall¨¨s i Simplicio (Barcelona, 1923), que ha mort aquest dilluns a Barcelona, era l'¨²ltim dels informalistes catalans que seguia al peu del can¨®. Les seves s¨¨ries de cosmogonies dels anys cinquanta i principis dels seixanta, molt celebrades pel cr¨ªtic d'art Juan Eduardo Cirlot, se situen entre les grans aportacions a la pintura abstracta de l'¨¨poca. I es van exhibir per Europa i Am¨¨rica, on van obtenir un reconeixement merescut. Inspirades en l'origen del m¨®n, van aconseguir un gran mestratge en el domini del gest, el color i la textura. S¨®n obres majestuoses, dif¨ªcils de reproduir per mitj¨¤ de la fotografia o la impremta; nom¨¦s contemplades al natural aconsegueixen el seu impacte i la seva grandesa.

La irrupci¨® del pop art, angl¨¨s i americ¨¤, a mitjans dels anys seixanta, que va arremetre contra l'abstracci¨® informal, va incidir en l'art de Vall¨¨s, que va voler combinar el gest pur amb la imatge, a partir de collage amb retalls de premsa, unint les seves visions panteistes del cosmos amb les de l'actualitat m¨¦s immediata, en contrast violent. D'aquesta nova etapa, la s¨¨rie m¨¦s aconseguida ¨¦s la que va titular El m¨®n trencat. Despr¨¦s, les seves desavinences amb Antoni T¨¤pies i la seva posici¨® al marge de la pol¨ªtica el van relegar a un segon pla en l'escena art¨ªstica catalana, per¨° ell va continuar treballant en silenci i per a ell mateix fins al final. En les seves llargues estades a Calaceite, a la prov¨ªncia de Terol, on va adquirir una casa, va trobar un bon retir i tamb¨¦ des d'all¨¤ es va comen?ar a recon¨¨ixer, de nou, la seva figura.

Una retrospectiva a Barcelona que abra?ava tota la seva traject¨°ria fins al moment ¨Camb el cr¨ªtic i poeta Pepe Corredor Matheos de comissari¨C, organitzada a la Pia Almoina el 1998 amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat, li va retornar la identitat que havia tingut a la capital catalana. Un temps despr¨¦s era el Museu de Terol qui agafava el relleu en la vindicaci¨® de Vall¨¨s. M¨¦s tard, el 2012, era la Fundaci¨® Vila Casas la que el reivindicava en el seu rep¨¤s exhaustiu i indiscriminat a l'art catal¨¤ modern i contemporani. I fa tot just un any, ho feia la Fundaci¨® Antiga Caixa Terrassa, amb una altra retrospectiva, al seu Centre Cultural. L'artista va quedar tan agra?t d'aquesta ¨²ltima exposici¨® que va decidir donar a l'entitat tot el seu fons de quadres ¨Cm¨¦s de sis-cents¨C, juntament amb dibuixos, cat¨¤legs i altra documentaci¨® amb l'objectiu que la seva obra fos estudiada i difosa. El passat 4 de juny s'inaugurava l'Espai Rom¨¤ Vall¨¨s al Centre Cultural de la Fundaci¨® Antiga Caixa Terrassa, amb una exposici¨® de les seves Cosmogonies dels anys 1955 fins al 1963. L'artista ja no hi va poder assistir a causa del seu delicat estat de salut.

Aquesta exposici¨® ¨¦s el primer lliurament d'un ampli cicle dedicat a donar a con¨¨ixer tota la producci¨® de Vall¨¨s, i que en conjunt formar¨¤ el seu primer cat¨¤leg raonat. Des de l'entitat egarenca s'ha adquirit el comprom¨ªs de vetllar i difondre aquest important patrimoni i fer cessions i dip¨°sits a d'altres institucions i museus, aix¨ª com fomentar estudis monogr¨¤fics i organitzar exposicions itinerants. De moment, el MNAC, el director del qual ¨CPepe Serra¨C va assistir a la recent inauguraci¨® de Terrassa, ja ha demanat diversos llen?os per a l'exposici¨® sobre els anys quaranta i cinquanta que presentar¨¤ el proper mes de juliol.

Rom¨¤ Vall¨¨s ¨Co Rom¨¢n Vall¨¦s, com solia signar els seus quadres¨C va estudiar a les ?coles Fran?aises de Barcelona, entre el 1928 i el 1936. Acabada la Guerra Civil espanyola, va assistir a les classes de pintura de l'Acad¨¨mia Baixas, el 1944, i l'any seg¨¹ent va ingressar a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi. A partir del 1950 va comen?ar a viatjar per Europa, i entre el 1952 i el 1953 va ser pensionat a la Resid¨¨ncia de Pintors de l'Alhambra de Granada i la de Santa Maria del Paular, a la Comunitat de Madrid. En la mateixa ¨¨poca va entrar de professor de dibuix a l'Institut Ferran Casablancas de Sabadell, del qual va acabar sent director, i on va treballar durant d¨¨cades. A la ciutat vallesana va contribuir en gran mesura a la difusi¨® de l'art modern i tamb¨¦ des d'all¨¤ va teoritzar profundament sobre el dibuix infantil.

Va viatjar a Par¨ªs, sense cap beca, el 1954 i aquesta estada li va obrir els ulls a la modernitat. A partir d'aquell moment es va iniciar en l'abstracci¨®, un cam¨ª que ja no va abandonar mai. El 1959, amb Alexandre Cirici i Antoni Cumella va fundar l'Escola d¡¯Art del FAD (Foment dels Arts Decoratives), i del 1965 al 1969 va passar a ser professor de l'Escola Massana, totes dues a Barcelona. Va ser un dels impulsors del Museu d¡¯Art Contemporani instal¡¤lat a la c¨²pula del Coliseum. El Macba t¨¦ els quadres que ell va dipositar a aquest efecte i que s¨®n, oblidats, al magatzem del presumit museu del Raval a l'espera de ser, algun dia, degudament redescoberts.