El ditot d¡¯Artur Mas

Ara toca la llista presidencial. Converg¨¨ncia Democr¨¤tica de Catalunya, el partit fundat per Jordi Pujol i heretat per Artur Mas, aconseguir¨¤ una proesa hist¨°rica. Mai s¡¯ha presentat a les eleccions amb un punt al seu programa que digui: volem la independ¨¨ncia de Catalunya i qui ens doni el seu vot estar¨¤ votant a favor d¡¯aquest objectiu. I tampoc ho far¨¤ en les properes eleccions catalanes del 27-S. Qui es presentar¨¤ en canvi en lloc de CDC i sota l¡¯objectiu principal independentista, formulat per primera vegada amb tanta claredat, ser¨¤ una llista de candidats, bona part dels quals s¨®n dirigents convergents, triats directament pel president.

L¡¯argument de Mas ¨¦s el seg¨¹ent: com que no m¡¯han deixat fer una consulta legal sobre la independ¨¨ncia de Catalunya i no n¡¯hi ha prou amb la consulta alegal feta el 9-N, ara utilitzar¨¦ la meva facultat presidencial de dissoldre el Parlament catal¨¤ i convoco aix¨ª unes eleccions per al 27 de setembre a les quals em presento encap?alant una llista ¨²nica presidencial sota la reivindicaci¨® de la independ¨¨ncia. Si obtinc la majoria, considero que ja s¡¯ha expressat la voluntat democr¨¤tica dels catalans i nom¨¦s em queda elaborar la constituci¨® del nou Estat i negociar els termes de la independ¨¨ncia.

El seu prop¨°sit inicial ha quedat matisat per la negativa rotunda dels altres partits independentistes a incorporar-se a la seva llista. Tant Esquerra Republicana com la Candidatura d¡¯Unitat Popular sabien que darrere de la proposta tamb¨¦ hi ha la intenci¨® de salvar un partit en declivi electoral i pol¨ªticament arru?nat, sobretot per la corrupci¨® de la fam¨ªlia del president fundador; com hi ha tamb¨¦ una ambici¨® pol¨ªtica, perfectament leg¨ªtima, del president Mas, que ha personalitzat el projecte independentista fins a lligar-lo al seu dest¨ª com a pol¨ªtic. Darrere de la llista presidencial, encara que no sigui ¨²nica com s¡¯havia proposat, hi ha el partit del president, preparat per substituir Converg¨¨ncia i CiU i convertir-se en el partit de Catalunya.

En propietat, CDC ha comen?at a evaporar-se. Ja no t¨¦ la seva magn¨ªfica i famosa seu del carrer C¨°rcega. No celebra les seves regulars vict¨°ries electorals a l¡¯Hotel Majestic, lloc tamb¨¦ dels pactes c¨¨lebres amb el PP. Ni tan sols existeix a la xarxa, substitu?da per la denominaci¨® els convergents. El seu ¨²ltim congr¨¦s, que es va celebrar a Reus el mar? del 2012, va nomenar com a secretari general Oriol Pujol; president, Artur Mas, i president fundador, Jordi Pujol. La refundaci¨®, posposada fins a un proper congr¨¦s de data indeterminada, ja est¨¤ en marxa i l¡¯elaboraci¨® de la llista presidencial ser¨¤ la seva expressi¨® m¨¦s evident, com ho van ser les decisions precipitades pels dram¨¤tics fets del juliol passat, despr¨¦s de la dimissi¨® definitiva d¡¯Oriol Pujol, la destituci¨® de Jordi Pujol i l¡¯expulsi¨® de tots dos de tot c¨¤rrec i milit¨¤ncia.

CDC ja era un partit presidencialista, o m¨¦s ben dit, ajustat com un guant al president que el va fundar i que el va convertir pr¨¤cticament en patrimoni personal o familiar, ¨¦s a dir, una formaci¨® din¨¤stica en la qual ja hi havia un fill del propietari, Oriol Pujol, preparat per perpetuar el cognom quan es retir¨¦s Artur Mas. La instituci¨® democr¨¤tica m¨¦s important en qualsevol partit, com ¨¦s el congr¨¦s, no t¨¦ a CDC l¡¯obligaci¨® de reunir-se regularment, sin¨® que t¨¦ un l¨ªmit de 50 mesos entre dues convocat¨°ries ordin¨¤ries. Tot aix¨° facilita les coses a Mas, que encara t¨¦ m¨¦s d¡¯un any per davant per convocar el XVII congr¨¦s.

Si no s¡¯hagu¨¦s produ?t la confessi¨® de Jordi Pujol, ara potser CDC s¡¯hauria mutat en els pujolistes en lloc d¡¯els convergents. La transformaci¨® m¨¦s gran de la seva hist¨°ria, com ¨¦s la substituci¨® de la c¨²pula familiar i din¨¤stica i la refundaci¨® del partit, s¡¯ha precipitat nom¨¦s en un any, des del juliol passat fins ara, i en decisions preses exclusivament pel president i els seus assessors. El model de partit ¨¦s ben clar: un cap i els que l¡¯ajuden, el segueixen i l¡¯obeeixen. Res de faccions ni de tend¨¨ncies, res d¡¯oposici¨®, i de procediments oberts i democr¨¤tics, els m¨ªnims.

Hi ha una certa afici¨® comparativa una mica esverada que busca afinitats entre Artur Mas i els cabdills del Carib, tot plegat molt lluny de les maneres i, sobretot, de la psicologia del president catal¨¤. El rei Artur, tal com el va anomenar la seva bi¨°grafa i hagi¨°grafa Pilar Rahola, t¨¦ moltes afinitats amb la cultura pol¨ªtica francesa, on la dreta republicana segueix el cam¨ª dels lideratges marcats pel general De Gaulle i seguit pels presidents que el van succeir en la inspiraci¨®, principalment Jacques Chirac i Nicolas Sarkozy. Tots han emmotllat el partit de la dreta com a partit del president, ¨¦s a dir, una organitzaci¨® destinada a aconseguir que el president guany¨¦s les eleccions. Li van donar fins i tot un nom diferent o van proporcionar a les sigles un significat propi. El pen¨²ltim avatar del gaullisme ha estat la Uni¨® per a un Moviment Popular, que ja va ser una redenominaci¨® de la Uni¨® per a la Majoria Presidencial, ara convertida per Sarkozy en Els Republicans.

El polit¨°leg Ren¨¦ Remond, autor de la c¨¨lebre teoria de les tres dretes, situava la tradici¨® gaullista en el bonapartisme (cesarista), diferenciant-la del legitimisme (contrarevolucionari) i de l¡¯orleanisme (liberal). Sembla clara la hip¨°tesi que els comportaments d¡¯Artur Mas, principalment des que es va erigir en timoner i garant del proc¨¦s, primer per obtenir el dret a decidir, i sobtadament per convertir-lo en l¡¯obtenci¨® de la independ¨¨ncia, van ajustant-se cada cop m¨¦s al model de la dreta bonapartista neogaullista, cosa que quedar¨¤ encara m¨¦s clara el dia en qu¨¨, sense que hi hagi pel mig cap consulta democr¨¤tica entre les bases, cap proc¨¦s de debat, ni cap procediment congressual, es procedeixi a elaborar la llista presidencial, pel simple m¨¨tode digital, a l¡¯estil del dedazo mexic¨¤.

Els convergents tenen tot el dret a fer-ho. Tamb¨¦ hi tenen tot el dret els militants d¡¯Uni¨® que el segueixin, malgrat que el partit democristi¨¤ ha fet el que CDC no ha volgut fer, ¨¦s a dir, consultar als militants i debatre obertament, i fins i tot asprament, sobre la l¨ªnia del partit i, associat a aquesta l¨ªnia, sobre el futur dels actuals dirigents. Tamb¨¦ Artur Mas hi t¨¦ tot el dret, tot i que aquest dret no rima amb el dret a decidir que ha defensat amb tant vigor, ni amb les den¨²ncies de la democr¨¤cia de baixa qualitat que s¡¯atribueix als que el neguen, i molt menys encara amb la radicalitat democr¨¤tica que amb tanta freq¨¹¨¨ncia s¡¯atribueix a si mateix malgrat que ell no la practica.