L¡¯Argentina s¡¯imposa a l¡¯Uruguai i ja ¨¦s primera de grup

L¡¯Argentina i l¡¯Uruguai van disputar la primera final de la Copa Am¨¨rica el 17 de juliol del 1916. Noms com Brown, Olazar, Isola, Badaracco, Heissinger, Chaco, Hayes, Mar¨¢n, Grad¨ªn, Saporiti i Piendibene, van quedar inscrits en una acta que forma part de la hist¨°ria i del mite. Poc importa ja qui va defensar cada escut. La fundaci¨® del cl¨¤ssic del R¨ªo de la Plata es remunta a la fundaci¨® del futbol mateix. Transcendeix la trivialitat de la documentaci¨®. No menys casual ¨¦s que Javier Pastore vest¨ªs de blau i ?lvaro Pereira, de celeste, ahir dimecres a la nit a La Serena. Tots dos van tributar un moment sublim en el minut 64 d'un partit vertigin¨®s. Pastore va rebre la pilota d'esquena i la va passar de tal¨® entre les cames de l¡¯oponent. Es va girar com un ballar¨ª i va tornar a fer-li un t¨²nel a Rodr¨ªguez per completar la passada a Zabaleta, que va pujar per la banda i va fer la centrada forta al primer pal. Ag¨¹ero va picar, es va avan?ar a Gim¨¦nez i es va llan?ar en planxa aprofitant fins al final l'acci¨®. El cop de cap amb prou feines va desviar la pilota a la xarxa. Va ser un gol¨¤s. Una guspira d'efic¨¤cia en el xoc est¨¨ril. L'¨²nic gol d'un enfrontament centenari, fraternal i brau.

¡°Ells han proposat un partit dur, de xoc¡±, va dir Messi, a peu de camp, quan l'¨¤rbitre va xiular el final; ¡°no volien jugar gaire. Nosaltres hem intentat entrar d'una banda a l¡¯altra i ells recuperaven i jugaven llarg de seguida. Per sort ha arribat el gol del Kun i nosaltres hem lluitat el partit fins al final. Preferim jugar d'una altra manera, per¨° tamb¨¦ hem de saber ser durs¡±.

L¡¯Argentina va alleujar la tensi¨® acumulada durant la primera setmana del torneig. La primera vict¨°ria li permetr¨¤ guanyar confian?a. No li va resultar senzill. L¡¯Uruguai va obligar a disputar cada pilota dividida amb la urg¨¨ncia de l'¨²ltima. Tant amb les contres del velo? Cavani que replegats sobre el seu camp formant dues l¨ªnies f¨¨rries comandades per ?lvaro Gonz¨¢lez i Ar¨¦valo R¨ªos, els uruguaians van posar a prova els nervis i els pulmons dels adversaris. L¡¯Argentina reuneix talent a dojo per¨° li costa posar-lo en ordre. Sembla una cosa natural en un equip que s'acaba de reunir. L'empat de dissabte contra el Paraguai, en l'¨²ltim minut (2-2), va accentuar els dubtes en els jugadors. En faltar claredat, com va dir Messi, van acceptar el cos a cos.

¡°Seguiu insistint!¡±, cridava Martino des de la banqueta. Hi havia tan pocs espais, tanta confusi¨®, tan poca precisi¨® en les passades, que el seleccionador argent¨ª devia pensar que els seus jugadors corrien el risc de distreure's, o de precipitar-se. No va ser aix¨ª. Biglia i Mascherano van manejar els temps amb rigor i al cap de mitja hora Pastore va comen?ar a adquirir import¨¤ncia. El jugador d¡¯enlla? del PSG es va elevar per sobre dels presents fins a situar-se en el mateix pla que Messi. Entre els dos, representants dign¨ªssims d'una llarga tradici¨® d'improvisadors, van arribar on no arriba el m¨¨tode, les pr¨¤ctiques, l'ensinistrament. Van aprendre sobre el terreny. Van anar teixint el joc segons s'entenien amb els companys. De poc fins a conduir les maniobres a l'¨¤rea de Muslera.

Biglia i Mascherano van manejar els temps amb rigor i al cap de mitja hora Pastore va comen?ar a adquirir import¨¤ncia. L¡¯enlla? del PSG es va elevar per sobre dels presents fins a situar-se en el mateix pla que Messi

L¡¯Uruguai no nom¨¦s va resistir. Es va desplegar traient profit de qualsevol lliurament fallit dels jugadors argentins. Cada p¨¨rdua de pilota trobava la r¨¨plica d'un moviment coordinat de Lodeiro, Rol¨¢n i Cavani, trio avan?at d'un atac general. No ¨¦s un secret que a aquesta selecci¨® argentina li costa replegar-se i robar la pilota. La defensa ¨¦s una activitat inc¨°moda per a la majoria. La variant de Biglia per Banega va ajudar a compensar-ho. I aix¨ª van arribar al descans. Empatats, desgastats, i colpejats a parts iguals. Martino ho va veure des de la tribuna perqu¨¨ l'¨¤rbitre el va expulsar per protestar.

No hi ha registre de l'entrenador argent¨ª en el cl¨¤ssic del 1916. Llavors, el que feia l¡¯alineaci¨® era el vell Juan Domingo Brown, el capit¨¤ de l¡¯Alumni. A La Serena, els successors van evocar els pioners. ¡°M¨¦s r¨¤pid!¡±, cridava Messi. Va resultar estrany veure aquest home introvertit interpretar el paper de capit¨¤, manar, orientar. El va molestar quan els seus companys jugaven a m¨¦s de dos tocs perqu¨¨ cada segon afegit era un temps que guanyava la defensa fero? d¡¯Ar¨¦valo en les basculacions. Va ser un partit vibrant, esgotador, en certs moments magn¨ªficament ben jugat, i en ocasions desagradable i interromput. Gaireb¨¦ sempre emocionant.

Fins al gol d¡¯Ag¨¹ero, passada l'hora, Messi no va aconseguir crear desequilibris seriosos. Muslera li va treure dues pilotes sobre la ratlla. Despr¨¦s Rolan va tenir ocasi¨® d'empatar, per¨° el seu cop de cap va rebotar en el peu d'un defensa. El mateix que Abel Hern¨¢ndez, el xut des de mitjana dist¨¤ncia del qual per poc no sorpr¨¨n Romero.

L¡¯Argentina es va imposar patint fins a l'¨²ltim c¨®rner. Pel cam¨ª va tornar a recordar que m¨¦s enll¨¤ de les intermit¨¨ncies i els errors, segueix sent l'equip que millor ha jugat al futbol en aquesta Copa Am¨¨rica. S¨®n const¨¤ncia d'aix¨° algunes combinacions memorables i el doble t¨²nel de Pastore, obra mestra d'un cl¨¤ssic immortal.