CiU, qui paga els plats trencats?

¡°Converg¨¨ncia o Uni¨®¡±, amb la o destacada, titula avui en portada El Peri¨®dico, que considera a l¡¯editorial que la resposta dels democristians ha estat ¡°el¡¤l¨ªptica per¨° inequ¨ªvoca¡±. Joan Tapia considera, al mateix diari, que la ruptura a terminis d¡¯Uni¨® fa que Mas s¡¯arrisqui a quedar com un cesarista, per¨° a Uni¨® ¡°no li sobra temps per captar complicitats en l¡¯electorat catalanista i centrista (...) Diumenge (encara que dividida) ho va fer. Ahir va vorejar el pecat tan democristi¨¤ de l¡¯ambig¨¹itat¡±. Per Enric Mar¨ªn, ¡°el mapa pol¨ªtic de la Catalunya de la Transici¨® ¨¦s mort¡±. La Vanguardia es fixa en el fet que ¡°la ruptura de CiU deixa fora del Govern els consellers d¡¯Uni¨®¡±. A l¡¯editorial dibuixa un proc¨¦s on el somni d¡¯unitat ¡°est¨¤ donant pas al malson de la desuni¨®. I de passada, a la implosi¨® dels partits que abans admetien la pluralitat i els matisos¡±.

Sobre qui ha de pagar els plats trencats, l'Ara considera que ¡°Duran for?a Uni¨® a trencar amb Mas¡± i destaca en un subt¨ªtol que ¡°Duran no d¨®na la cara¡±. A l¡¯editorial afirma que el pas d¡¯Uni¨® est¨¤ fet ¡°mirant m¨¦s enrere que endavant¡±. ¡°Se¡¯n van¡±, titula El Punt Avui, que a l¡¯editorial es pregunta si ¨¦s coherent que Uni¨® surti del Govern per¨° ¡°continu? coalitzat amb un partit que s¡¯ha declarat partidari de la independ¨¨ncia?¡±. Per Vicent Sanch¨ªs, ara Mas tindr¨¤ m¨¦s comoditat per articular una ¡°llista atractiva i sense ambigu?tats¡±.

Cap dels dos s¡¯atreveix a dir ¡®v¨¦s-te¡¯n tu, que jo em quedo amb el pis¡¯ (Josep Cun¨ª)

L'Abc obre amb un ¡°El nacionalisme moderat abandona Mas en el seu deliri independentista¡±. En el debat per establir la culpa de la trencadissa, el diari ho t¨¦ clar: ¡°La deriva de Mas, el veritable culpable d¡¯aquest cisma, ¨¦s demolidora¡±, per¨° Uni¨® ha estat v¨ªctima de la seva ¡°incoher¨¨ncia¡±. ¡°Mai no ha exercit la for?a suficient per fer entrar en ra¨® el sector m¨¦s radical de Converg¨¨ncia¡±. ¡°El sobiranisme de Mas obliga Uni¨® a trencar la federaci¨®¡±, diu El Mundo, que a l¡¯editorial explica que Mas (imprevisible i ¡°doblement perill¨®s¡±) s¡¯ha pres com una ofensa personal i pol¨ªtica l¡¯acord d¡¯Uni¨®. Casimiro Garc¨ªa Abadillo creu que la falta de suport d¡¯un electorat cada cop m¨¦s polaritzat pot frenar el projecte de Duran d¡¯anar en solitari a les eleccions auton¨°miques. La Raz¨®n personalitza el conflicte en portada: ¡°Mas i Duran trenquen CiU 37 anys despr¨¦s mitjan?ant emissaris¡± i a l¡¯editorial tamb¨¦ atribueix la responsabilitat de la ruptura a Mas.

Josep Cun¨ª (8TV) ahir a la nit anticipava que "les coses no es quedaran aix¨ª". La ruptura ¨¦s evident, per¨° cap dels dos gosa formalitzar-la. "Cap dels dos s'atreveix a dir v¨¦s-te'n tu, que jo em quedo amb el pis"

Despr¨¦s del 14 de juny

Ni Pujol ni Maragall haurien tingut tanta paci¨¨ncia (Francesc-Marc ?lvaro)

Un cop coneguts els resultats de la consulta d¡¯Uni¨® diumenge passat, la premsa (m¨¦s la de Catalunya que la de Madrid, molt enfeinada amb Carmena) va comen?ar les obligades an¨¤lisis i fins i tot la fabricaci¨® d'auguris, alguns d'agosarats. Per exemple, Salvador Sostres (Abc, 15 de juny), que despr¨¦s d'afirmar que "Duran ha guanyat contra el sectarisme insultant de TV3", pensa que ara t¨¦ l'espai del centre dreta catalanista per¨° no independentista per presentar-se el setembre "i aix¨ª obtenir entre sis i deu escons, els que probablement li faltaran a Mas per tenir, sumant ERC, la majoria".

Francesc-Marc ?lvaro (La Vanguardia, 15 de juny) pensa que ni Pujol ni Maragall haurien tingut tanta paci¨¨ncia. "Mas no pot caminar ni un metre m¨¦s amb una motxilla que se li clava a l'esquena com un punyal". Sobre el resultat de la consulta, considerava al mateix article que havia estat una vict¨°ria p¨ªrrica del sector oficialista i una vict¨°ria moral del sector sobiranista. Ex¨¨gesi que se li feia estranya a Xavier Sard¨¤ (El m¨®n a Rac1): "Si la vict¨°ria del s¨ª ¨¦s p¨ªrrica, m¨¦s p¨ªrric ¨¦s el no". A la mateixa tert¨²lia, L¨®pez Alegre deia que aqu¨ª no s'ha de ser nom¨¦s independentista, ¡°has d'estar d'acord amb el full de ruta. ?s molt complicat ser independentista". Tian Riba tamb¨¦ feia n¨²meros (Punt Avui, 16 de juny). De 4.000 militants van votar 2.654 i Duran "t¨¦ ara mateix 1.333 persones" i en treia una conclusi¨®: "el poder li ve, en realitat, ungit per altres persones en despatxos, que no s¨®n les que van votar ahir".

L'editorial d'El Periodico, del 16 de juny, considerava que els que pretenen proclamar la independ¨¨ncia encara que nom¨¦s guanyin en escons o per un sol vot "no poden intentar deslegitimar el resultat d'Uni¨®¡±. Albert S¨¢ez (El Peri¨®dico, 16 de juny) escrivia que era clar que hi hauria un cop de porta, per¨° no tant qui el faria. "Mas no far¨¤ fora Uni¨® (...) el pla ¨¦s aguantar fins a for?ar que se'n vagin (..) Si els fa fora, els convertir¨¤ en m¨¤rtirs de la tercera via. Si s'hi queden despr¨¦s de plantejar el desafiament, faran el rid¨ªcul. Si donen el cop de porta seran fugitius abans que v¨ªctimes".

Foc amic

Ja abans del 14 de juny, els diaris han anat plens, i esmolats, sobre el futur del matrimoni. Pere Card¨²s (Punt Avui, 6 de juny) considera "Duran and Co" una motxilla per a Artur Mas. "Si Mas no liquida aquesta r¨¨mora del passat, no tindr¨¤ cap futur com a dirigent d'un pa¨ªs que camina cap a la llibertat". Pilar Rahola (La Vanguardia, 4 de juny) deia que Uni¨® feia un monument, un homenatge "a la puta i la Ramoneta" amb la pregunta, expressi¨® que avui repeteix al seu article i que ha agradat als piuladors, majorit¨¤riament hostils a la direcci¨® d'Uni¨® i que pr¨¤cticament monopolitzen amb els seus missatges les tert¨²lies de TV3. Aquest dimecres mateix, al mat¨ª, un ho convertia en verb ("Uni¨® putaramoneja") i TV3 l'emetia al costat d'altres que parlaven dels dirigents d'Uni¨® com d'un "tumor", "el xantatge de 4 espanyols", "una part de la guerra bruta de les elits extractives espanyoles" o directament predicaven que primer cal carregar-se el PSOE i Uni¨® si Catalunya vol tirar endavant la independ¨¨ncia.?Una Rahola vehement va tornar ahir a la nit a treure l¡¯expressi¨® al debat amb Cun¨ª a 8TV, que va acabar renyant-la cordialment i donant-li dues opcions: que vagi deixant el tipus de debat que va aprendre a altres televisions o treure¡¯n, tots dos, m¨¦s partit i dedicar-se a fer teatre.

Antoni Puigverd (La Vanguardia, 10 de juny), sense esmentar cap mitj¨¤, ja considerava que Uni¨® estava rebent un bombardeig medi¨¤tic selectiu que "beneficia els glamurosos dissidents" ¨CCastell¨¤, Rigol, De Gispert...¨C que, sembla ser, han obtingut els seus c¨¤rrecs per m¨¨rits propis i no gr¨¤cies al parasitisme del que "de sobte, tothom acusa Uni¨®". Duran, deia, sempre ha rebut foc amic, "per¨° les bateries no han atacat a la vegada i massivament fins que Mas no ha decidit aix¨°: derrocar CiU, la vella coalici¨® del seu partit, per crear la coalici¨® de la seva persona".

Duran sempre ha rebut foc amic, ¡°per¨° les bateries no han atacat? massivament fins que Mas no ha decidit aix¨°: derrocar CiU¡± (Antoni Puigverd)

Antoni Castell¨¤ (El Peri¨®dico, 12 de juny) sostenia que Duran havia creat una cortina de fum per tapar el debat real que ¨¦s independ¨¨ncia s¨ª o no. Ramon Espadaler defensava la pregunta (El Punt Avui, 7 de juny) mostrant la seva perplexitat perqu¨¨ els mateixos criteris amb qu¨¨ Uni¨® l'ha feta "van ser aplaudits quan van ser incorporats a a la Declaraci¨® de Sobirania del Parlament de Catalunya del gener del 2013". Duran s'explicava a La Vanguardia (12 de juny): "La ra¨® d'¨¦sser d'Uni¨® no ¨¦s aportar noms a una llista electoral, sin¨® idees (..) alguns voldrien que Uni¨® continu¨¦s dient am¨¦n a tot i que d'altres parlessin i votessin per nosaltres. No volem trencar res. Nom¨¦s volem aportar i sumar. Tant costa d'entendre?".