¡°L¡¯ecotaxa naixer¨¤ amb un debat previ p¨²blic i obert¡±

¡°Tinc experi¨¨ncia en pol¨ªtica i encara que ara s'utilitza per injuriar, per mi ¨¦s un valor¡±. La farmac¨¨utica Francina Armengol Soc¨ªas, que ser¨¤ la primera presidenta de Balears amb els vots del seu partit, el PSOE (15), de Podem (10) i M?S (9), va n¨¦ixer a Inca el 1971, ciutat en la qual el seu pare, en Jaume ¡ªescriptor i tamb¨¦ apotecari¡ª, va ser alcalde amb l'esquerra nacionalista. La setmana vinent Armengol ser¨¤ escollida, despr¨¦s de l'acord tripartit pel qual avui ser¨¤ triada presidenta del Parlament Xelo Huertas, una exsocialista que ara milita a Podem.

La nova mandat¨¤ria balear est¨¤ en la pol¨ªtica des del 1995 i ¨¦s diputada balear des del 1999. Va comen?ar a l'oposici¨® a la seva ciutat, va passar pel poder a Mallorca, el 2011, el va perdre i va prendre les regnes de l'aparell del partit. Lidera el PSOE despr¨¦s de substituir Francesc Antich, dues vegades president balear per pactes el 1999 i el 2007. A l'esquerra social i autonomista, va ser af¨ª a Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero, propera a Alfredo P¨¦rez Rubalcaba i va apostar pel lideratge de Pedro S¨¢nchez. Amb la seva parella, un empresari de jardineria, acull dos adolescents sahrauins que estudien a Palma.

Pregunta.?Amb quaranta-tres anys en fa 20 que est¨¤ pol¨ªtica.

Resposta.?Hi estic implicada des de sempre, vaig viure el comprom¨ªs a casa meva i a la universitat. Tinc experi¨¨ncia, que ¨¦s un argument que s'utilitza ara per injuriar, i per mi ¨¦s un valor, un avantatge. ?s fonamental per gestionar una comunitat coneixe-la b¨¦ en tots els seus extrems, sentir-la als capil¡¤lars.

Aquest ser¨¤ el primer Govern n¨ªtidament d¡¯esquerres

P. Tercer pacte multipartit amb el PSOE al capdavant.

R. Aquest ser¨¤ el primer Govern d'esquerres, n¨ªtidament amb una ¨¤mplia majoria (34 de 59 escons). En les dues ocasions anteriors (1999 i 2007) el PSOE ¨Cm¨¦s els grup que avui s¨®n M?S¨C van necessitar el suport del regionalisme de centre dreta d'Uni¨® Mallorquina (UM) [el partit que va esclatar pels seus casos de corrupci¨® i que ara t¨¦ la c¨²pula presa i condemnada].

P. Ser¨¤ socialdem¨°crata o esquerr¨¤, pel pes dels socis?

R.?S¨¦ quins s¨®n els meus principis i amb qui estic i per a qui vull governar. Assumeixo la pluralitat social, el governar per a tots. S¨®c socialdem¨°crata autonomista, socialdem¨°crata bastant a l'esquerra en molts dels meus plantejaments.

P. I molt autonomista tamb¨¦.

R. Defensora de la identitat cultural i del paisatge del nostre territori, el capital social de la comunitat i del seu turisme. Estimo aquesta terra i lluitar¨¦ per solucionar les necessitats socials i financeres. Ser¨¦ una presidenta molt reivindicativa perqu¨¨ a Balears hem patit desavantatges i desatencions respecte a altres comunitats.

P. Prioritat del nou Govern?

R. En aquest moment social i econ¨°mic tan delicat, amb l'atur i les precarietats existents, hem acordat un pla per al rescat ciutad¨¤. Les tres formacions, Podem, M?S i PSOE, estem compromesos per afrontar amb decisi¨® una acci¨® contra l'atur i la precarietat laboral.

P. ?s una aposta gen¨¨rica de tots els grups.

R. Ve un canvi de fons, de formes i d'estil molt important davant les pol¨ªtiques

Es va governar sense atendre cap veu diferent de la pr¨°pia

desenvolupades fins ara pel PP de Jos¨¦ Ram¨®n Bauz¨¢.

P. En qu¨¨ es distingir¨¤ la seva nova etapa?

R. El Govern que va perdre va brandar una esp¨¨cie d'espasa de Damocles sobre la societat, amb un estil agressiu, superb, de prepot¨¨ncia pol¨ªtica. Es va governar sense atendre cap veu diferent de la pr¨°pia i del murmuri d'alguns afins.

P. Quin gest d'obertura prepara?

R. Un de fonamental que s'ha de fer, rebre i escoltar la comunitat educativa, els docents i pares. Ells han patit la pol¨ªtica de Bauz¨¢ que mai els va atendre. Seran els primers que rebrem.

P. Haur¨¤ de dir algun no.

R. A priori no hi haur¨¤ un no a ning¨². D'entrada, cap veto o rebuig anticipat. Vull ser ¡°na Francina¡±, la mateixa de sempre. Parlar¨¦ i escoltar¨¦ tothom. Ser¨¦ presidenta a peu de carrer, amb una altra manera d'exercir i actuar.

P. Un altre president balear, Jaume Matas (PP), ¨¦s un reu per corrupci¨® i va passar 9 mesos a la pres¨®; el seu exsoci, l'expresidenta del Parlament Maria Ant¨°nia Munar (UM) fa 23 mesos que ¨¦s a la pres¨®. Hi ha 28 pol¨ªtics balears (del PP i UM) que han passat o s¨®n a la pres¨®. No sent vertigen?

La primera mesura ser¨¤ retornar les 20.000 targetes sanit¨¤ries? retirades als immigrants empadronats

R. No. Motiva, genera m¨¦s responsabilitat i exig¨¨ncia. La regeneraci¨® de la vida pol¨ªtica ¨¦s una exig¨¨ncia social que s'assumeix. Ser¨¦ absolutament exigent perqu¨¨ la societat entengui que les institucions i els pol¨ªtics estan al seu servei i no a l'inrev¨¦s. A m¨¦s, ser dona i presidenta aporta tamb¨¦ un plus de responsabilitat.

P. L'autoritat i el seu entorn familiar ¨Ca Balears especialment¨C tenen el sostre de vidre.

R. La meva vida ¨¦s absolutament transparent. No hi ha res a amagar. He estat objecte d'una cr¨ªtica p¨²blica dur¨ªssima. L'assumeixo i estic disposada a suportar-la.

P. Quina ser¨¤ la primera decisi¨® significativa que adoptar¨¤?

R. La m¨¦s r¨¤pida ser¨¤ retornar les 20.000 targetes sanit¨¤ries que van ser retirades als immigrants empadronats. Va ser una de les accions m¨¦s "cruels" adoptades pel PP.

P. Recuperaran l'ecotaxa. No era una prioritat del PSOE, que la va inventar el 2001.

R.?Amb els socis hem acordat crear i aplicar en aquesta legislatura un impost de car¨¤cter tur¨ªstic ambiental. Naixer¨¤ amb un previ debat p¨²blic obert per generar consens, si es pot, i amb una f¨®rmula t¨¨cnica d'aplicaci¨® i recaptaci¨®, m¨¦s ajustada i que no cre? espais de discriminaci¨®.

P. L'ecotaxa es va cobrar el 2002 i 2003 i va recaptar 160 milions. Els hotelers, afins al PP s'oposen, s¨®n un contrapoder?

R. Evidentment, quan actuen com a lobby i, en ocasions ho han fet, han volgut ser un contrapoder. Econ¨°micament, el turisme i els hotelers s¨®n molt importants a la comunitat. Hi ha diverses classes i perfils d'empresaris tur¨ªstics.

P. Reclamen l'obertura del recinte de Marivent.

R. No estava al nostre programa per¨° ho hem assumit amb normalitat; ¨¦s una petici¨® de M?S. Sol¡¤licitarem a la Casa Reial que s'obrin els jardins del Palau de Marivent (quan els Reis no l'habitin). Em sembla una petici¨® l¨°gica, normal. Un espai p¨²blic tindr¨¤ ¨²s ve?nal. L'obertura dels jardins als palaus reials ¨¦s comuna.

P. Com es negocia amb Podem?

R. No he vist grans difer¨¨ncies ideol¨°giques entre els tres partits del pacte. Podem, com que ¨¦s un partit de nova creaci¨®, per ells tot ¨¦s nou, sense els avantatges i dificultats. La legislatura no ser¨¤ f¨¤cil pels enormes problemes socials i econ¨°mics, per¨° crec que les negociacions han establert canals de confian?a, ¨¦s fonamental.

P. En la negociaci¨® amb Podem i M?S s'ha sentit pressionada?

R. No, en absolut. He rebut moltes trucades i durant tot el proc¨¦s m'he vist amb tots els agents socials. Ning¨² m'ha dit res m¨¦s enll¨¤ del comentari o suggeriment; tots han opinat sense cap coacci¨®.

P. Podem no es fia del PSOE i no entra al seu Govern?

R. No entra, li d¨®na suport i no far¨¤ oposici¨®. Falta confian?a pol¨ªtica encara. Podem no la t¨¦ amb nosaltres. Tendim a generar una comunicaci¨® no nom¨¦s pol¨ªtica, sin¨® personal. No ens forcem.

P. En aquest tr¨¤ngol, el PSOE li va dissenyar ponts o murs?

R. Em va donar tot el marge de llibertat d'actuaci¨®, l¨°gicament en l'¨¤mbit de les coses l¨°giques que defensa el partit socialista. Vaig estar en contacte gaireb¨¦ diari amb en Pedro [S¨¢nchez], amb en Patxi [L¨®pez] i en C¨¦sar [Luena], que coordinen el tema. Amb en Pedro ha estat f¨¤cil.

P. En el partit socialista, s'ha optat per l¨ªders guanyadors?

R. Aqu¨ª a Balears vam ser els primers a acompanyar Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero, vam optar tamb¨¦ per Alfredo P¨¦rez Rubalcaba i vam apostar pel lideratge de Pedro S¨¢nchez. Vaig comen?ar amb Felipe.

P. Despr¨¦s de l'elecci¨® del Parlament, amb Podem a la c¨²pula, falta integrar M?S en ferm.

R. Acabar¨¤ b¨¦. Trobarem els equilibris. Uns i altres garantirem el vot d'investidura i el programa pactat