De Sabadell a Terrassa

De mitjan anys cinquanta fins als primers seixanta, la ciutat de Sabadell va passar una bona temporada quant a modernitat, sobretot en el camp de les arts pl¨¤stiques. El 1950 els pintors sabadellencs Andreu Castells i David Graells van crear el Sal¨® d¡¯Art Actual a l¡¯Acad¨¨mia de Belles Arts, una iniciativa que seria un punt d¡¯inflexi¨® en la recuperaci¨® cultural de la postguerra. Sis anys despr¨¦s, els dos artistes van crear la revista Riutort, que, en certa manera, va ser l¡¯¨°rgan de l¡¯eclosi¨® d¡¯aquest temps de bonan?a, amb connexions a la resta de l¡¯Estat espanyol. Paral¡¤lelament, Joan Vilacasas, tamb¨¦ sabadellenc, instal¡¤lat a Par¨ªs, abra?aria l¡¯abstracci¨® i es convertiria en un dels referents de l¡¯informalisme catal¨¤, despr¨¦s d¡¯Antoni T¨¤pies, i junt amb Rom¨¤ Vall¨¨s, Joan Josep Tharrats i Modest Cuixart, cal aclarir que Josep Guinovart, Albert R¨¤fols Casamada i Joan Hern¨¢ndez Pijuan tardarien encara un temps a fer el pas cap a la pintura no figurativa. L¡¯any 1960, apareixia en escena, tamb¨¦ a Sabadell, el grup Gallot, que va ser una important manifestaci¨® de l¡¯action painting al pa¨ªs, i potser l¡¯acord final del crescendo de renovaci¨® iniciat deu anys abans.

Un altre fet que no sempre s¡¯ha tingut en compte ¨¦s que el 1952 Rom¨¤ Vall¨¨s va obtenir la pla?a de professor de dibuix a l¡¯Institut Laboral Ferran Casablancas de la ciutat vallesana, una feina que desplegaria amb gran encert ¡ªva arribar a ser el director de l¡¯escola¡ª i que li duraria fins a l¡¯any 1979. Un viatge a Par¨ªs, efectuat per Vall¨¨s el 1954, li feia abra?ar, tamb¨¦, l¡¯abstracci¨® i, tant des de Sabadell com des de Barcelona, passaria a ser un altre dels pilars de la pintura informal catalana. Des de les seves classes a l¡¯institut, al barri de la Conc¨°rdia, Vall¨¨s posava un ¨¨mfasi especial en la creativitat dels infants i en va esdevenir un te¨°ric. All¨¤ va editar la revista Rana, impresa en serigrafia amb els seus alumnes, que encara avui sorpr¨¨n pel seu interessant impacte visual. El pintor pedagog va esdevenir membre destacat de la International Society for Education throgh Art (INSEA), i va organitzar diverses exposicions que posaven en valor el dibuix infantil, primer a l¡¯Acad¨¨mica de Belles Arts sabadellenca i despr¨¦s a la Capella de l¡¯Antic Hospital de la Santa Creu, a Barcelona. En el camp de la doc¨¨ncia, Vall¨¨s, ja als anys seixanta i a la capital catalana, entrava de professor de dibuix a l¡¯Escola Massana i, despr¨¦s, a l¡¯Escola Superior d¡¯Arquitectura.

No ¨¦s una pintura

El record de Rom¨¤ Vall¨¨s a Sabadell ha quedat en molts dels qui van rebre el seu mestratge, per¨° des d¡¯un punt de vista institucional s¡¯ha oblidat del tot. De fet, el Museu d¡¯Art de la ciutat fa anys que va perdre la mem¨°ria i nom¨¦s es desperta quan rep alguna estirada d¡¯orelles des de fora, per tornar-se a aixoplugar, de pressa, en el no fer res ab¨²lic del dia a dia. No deixa de ser sorprenent que Vall¨¨s es vindiqui des de Terrassa, la ciutat ve?na i rival des de fa segles i en la qual l¡¯artista mai va tenir pres¨¨ncia, tret de l¡¯any passat, quan el Centre Cultural de l¡¯Antiga Fundaci¨® Caixa Terrassa li va muntar una retrospectiva. Va quedar tan satisfet de la iniciativa que va decidir donar tot el seu fons a l¡¯entitat a canvi que es dediqu¨¦s un espai permanent d¡¯exposici¨® a la seva obra i, des d¡¯all¨¤, se¡¯n fes difusi¨®. Fa un parell de setmanes que es va inaugurar l¡¯Espai Rom¨¤ Vall¨¨s a Terrassa, per¨° el pintor ja no va poder assistir a la inauguraci¨® perqu¨¨ patia un c¨¤ncer i va morir dilluns passat. El seu anhel, per¨°, s¡¯havia acomplert. De l¡¯abstracci¨® a la imatge ¡ªamb Joan Gil de comissari i autor d¡¯un bon estudi al cat¨¤leg¡ª ¨¦s l¡¯inici d¡¯una revisi¨® exhaustiva que es proposa fer l¡¯Antiga Fundaci¨® Caixa Terrassa i que vol abastar tota la traject¨°ria de l¡¯artista. La primera tanda ¨¦s, sens dubte, la millor, les anomenades Cosmogonies, per al fervent admirador Juan-Eduardo Cirlot. El punt culminant, en aquest cas, coincideix amb el de l¡¯arrencada: els quadres pintats entre 1956 i 1963, que van valer al seu autor el reconeixement immediat a l¡¯¨¨poca i a escala internacional. De t¨¨cnica impecable i peculiar, Vall¨¨s parlava de Turner i tamb¨¦ d¡¯El Greco com a font d¡¯inspiraci¨®. No es tracta en cap moment d¡¯una pintura simb¨°lica, ni narrativa, sin¨® que ¨¦s essencialment contemplativa i ni tan sols reprodueix b¨¦, cal mirar-la al natural per captar-ne l¡¯esplendor. S¨®n unes teles, sovint monocromes o amb gammes molt s¨°bries, en les quals, sobre un fons vibrant i lleugerament texturat, plana el gest, r¨¤pid i decidit, d¡¯una sola tirada, com l¡¯esclat primigeni de l¡¯univers que li d¨®na el nom. Per¨° arribat al cim, quan l¡¯impetu¨®s artista va voler conferir m¨¦s significats en la seva producci¨® posterior, es va comen?ar a esvair la subtil pot¨¨ncia assolida.

?