Del llat¨ª a una llengua planera

El 2013, el mateix any en qu¨¨ Jorge Mario Bergoglio es va convertir en Francesc, l'actor itali¨¤ Toni Servillo va protagonitzar dues pel¡¤l¨ªcules. A?La gran bellesa representa un periodista elegant, decadent i descregut que es mou com un peix a l'aigua per una Roma a imatge i semblan?a seva. A?Viva la libert¨¤, Servillo es desdobla. Interpreta un pol¨ªtic cansat i seri¨®s que, quan fuig assetjat per les intrigues, el partit el canvia pel seu germ¨¤ bess¨®, una persona divertida i sense prejudicis que diu als m¨ªtings veritats com un temple, i fa ren¨¦ixer en els seus votants perplexos la fe en la pol¨ªtica. Francesc va aterrar una tarda del mes de mar? a la Roma de La gran belleza ¡ªcardenals en Mercedes, bisbes aficionats als jocs de poder¡ª i, davant el dilema que se li obria sota la balconada de la pla?a de Sant Pere ¡ªfer de papa norma i corrent o refundar una Esgl¨¦sia malalta¡ª, va mirar la gent, va somriure i va dir: ¡°No us oblideu de resar per mi¡±.

Li faria falta. Alguna cosa dins d'ell havia canviat en els pocs metres que separen la Capella Sixtina de l'anomenada ¡°habitaci¨® de les ll¨¤grimes¡±, la sagristia on, com marca la tradici¨®, va deixar la roba de cardenal i es va vestir amb la sotana blanca de papa. Els qui el van tractar durant els seus anys d'arquebisbe de Buenos Aires i el segueixen freq¨¹entant ara diuen que Jorge Mario Bergoglio no sembla el mateix, com si ¡ªigual que passa a la pel¡¤l¨ªcula Viva la libert¨¤¡ª l'haguessin canviat per un germ¨¤ bess¨®, potser amb uns quants quilos de m¨¦s. ¡°All¨¤ feia cara de pomes agres¡±, assegura Mariano Fazio, argent¨ª i vicari general de l'Opus Dei, ¡°i ara t¨¦ un somriure permanent¡±.

El que li resulta m¨¦s complicat ¨¦s canviar una mentalitat feta per no canviar

Quan, en els seus temps d'arquebisbe, Bergoglio havia de venir a Roma, ho feia de mala gana, s'hi quedava els dies imprescindibles i amb prou feines se li coneixia cap altra activitat social que la caminada entre el seu allotjament a V¨ªa della Scrofa i els palaus del Vatic¨¤, a l'altre costat del T¨ªber. Si a aix¨° hi afegim que, durant el conclave del 2005 en el qual va ser triat Joseph Ratzinger, Jorge Mario Bergoglio va rebutjar volunt¨¤riament la seva possible candidatura, sembla clar que l'ara papa combregava amb la dita de ¡°Roma veduta, fede perduta (Vista Roma, perduda la fe)¡±. El Govern de l'Esgl¨¦sia li semblava un veler arrogant destinat al naufragi. Ara, en canvi, se'l veu feli?, i la seva activitat fren¨¨tica ¡ªp¨²blica i privada¡ª t¨¦ una fi molt clara: reflotar l'Esgl¨¦sia recuperant el discurs de Jesucrist. Peti qui peti. Contra vent i marea.

Bergoglio ¨¦s conscient que canviar l'Esgl¨¦sia de manera radical t¨¦ molt de risc

El primer de tot i el m¨¦s dif¨ªcil de la seva tasca ¨¦s canviar el Vatic¨¤. No les finances sempre tenebroses de l'IOR. Ni tampoc els diferents dicasteris perqu¨¨ la tronada burocr¨¤cia es torni efica? ¡ªa Joan XXIII li van preguntar: ¡°Quanta gent treballa al Vatic¨¤?¡±, i ¡°el papa bo¡± va respondre: ¡°Aproximadament, la meitat¡±¡ª. Ni tan sols el m¨¦s dif¨ªcil per a Bergoglio est¨¤ sent canviar les lleis internes perqu¨¨ la fins ara decorativa just¨ªcia vaticana ¡ªel fingit proc¨¦s al majordom de Joseph Ratzinger n'¨¦s l'exemple m¨¦s clar¡ª posi d'una vegada contra les cordes els pederastes amb sotana. El que li est¨¤ resultant m¨¦s complicat al papa argent¨ª ¨¦s canviar una mentalitat feta per no canviar. Una poderosa xarxa de vanitats de color porpra ¡ªla casta vaticana¡ª que va aprofitar la llarga malaltia de Joan Pau II i la incapacitat per manar de Benet XVI per dirigir l'Esgl¨¦sia com tecn¨°crates aliens a les preocupacions de la gent.

Nom¨¦s la ren¨²ncia desesperada de Ratzinger ¡ª¡°les aig¨¹es baixaven esverades i D¨¦u semblava adormit¡±, va dir a manera de testament¡ª va fer possible un canvi que Francesc?va inaugurar a trav¨¦s del llenguatge. Del llat¨ª a una llengua planera. La seva forma de parlar, senzilla, directa, les seves frases que denunciaven sense embuts el dolor dels oblidats i la insolidaritat del poder, va iniciar una revoluci¨® que, dos anys despr¨¦s, no para de cr¨¦ixer. Com va subratllar Barack Obama, el seu lideratge moral no nom¨¦s concerneix els cristians, va comen?ar a bastir-se el dia que, sobre un altar constru?t amb les restes dels naufragis, va clamar a Lampedusa contra la globalitzaci¨® de la indifer¨¨ncia: ¡°Qui de nosaltres ha plorat per les joves mares que portaven els seus fills sobre les barques?¡±. Des d'aquell viatge inici¨¤tic, Bergoglio no s'ha apartat de la perif¨¨ria. I, durant la seva visita a Rio de Janeiro, Francesc?va pronunciar unes frases que poden ajudar a entendre l'enc¨ªclica sobre ecologia ¡ªun dur al¡¤legat a favor de la terra i en contra dels qui la usurpen¡ª i bona part del seu comportament heterodox.

En el vol de retorn a Roma, un periodista li va preguntar si no havia tingut por en viatjar en un cotxe tan petit, amb la finestreta oberta i gaireb¨¦ sense protecci¨® ¡ªl'escorta es va ficar en un carrer¨® sense sortida i la gent el va envoltar¡ª. El papa Francesc?va respondre: ¡°La seguretat ¨¦s fiar-se d'un poble. Sempre existeix el perill que un boig en faci alguna, per¨° la veritable bogeria ¨¦s posar un espai blindat entre el bisbe i el poble. Prefereixo el risc abans que aquesta bogeria¡±. Bergoglio ¨¦s conscient que canviar l'Esgl¨¦sia de forma radical, posar el Vatic¨¤ de part del poble i no del poder, utilitzar una enc¨ªclica per denunciar els abusos dels m¨¦s rics de la Terra, t¨¦ molt de risc i una mica de bogeria.

Hi ha cardenals que miren Bergoglio com els jerarques del vell partit de la pel¡¤l¨ªcula Viva la libert¨¤ miraven el germ¨¤ bess¨® del seu l¨ªder desaparegut: amb desconfian?a, arribant a dubtar del seu seny. No saben on vol arribar ni tan sols si ho aconseguir¨¤. Per¨° veuen que all¨¤ baix, a la pla?a de Sant Pere i sobre tots els telenot¨ªcies del planeta, la gent ha tornat a escoltar.