Arriba el solstici: benvingut l¡¯estiu (boreal)

Avui ¨¦s el dia m¨¦s llarg, ¨¦s a dir, quan el Sol est¨¤ m¨¦s hores per sobre de l'horitz¨®. El dia, realment, t¨¦ 24 hores sempre (excepte quan, com passar¨¤ el pr¨°xim 30 de juny, s'hi introdueix un segon de m¨¦s per corregir la lenta per¨° inexorable ralentitzaci¨® de la rotaci¨® del nostre planeta). Per¨° com que anomenem tamb¨¦ "dia" (i el seu ant¨°nim, "nit") la part del dia en qu¨¨ el Sol brilla, ¨¦s cert que al llarg de l'any anem veient dies m¨¦s curts i m¨¦s llargs. El canvi no ¨¦s brusc, en el millor dels casos uns quatre minuts de difer¨¨ncia entre un dia i el seg¨¹ent, cosa que passa m¨¦s quan els dies i les nits tenen una durada semblant, al comen?ament de la primavera i de la tardor. I encara que al llarg d'aquestes setmanes no hem notat gaire que el dia s'an¨¦s allargant m¨¦s, perqu¨¨ de fet el Sol s'anava parant tamb¨¦ en el seu cam¨ª cap al nord, ha arribat a la culminaci¨®. Exactament ho fa a les 18:38 en hora civil peninsular.

El Sol es mou cap al nord?

Excepte alguns despistats que contesten equivocadament les enquestes sobre percepci¨® social de la ci¨¨ncia i alguns (pocs afortunadament) fonamentalistes religiosos, sabem des de petits que ¨¦s la Terra la que es mou, no com es va creure durant molts segles. Encara que la sensaci¨® que tenim ¨¦s que el Sol surt per l'est cada mat¨ª, puja pel cel fins a culminar al migdia sobre el meridi¨¤, marcant el sud, i cau durant la tarda fins a l'oc¨¤s, tots hem assumit que la visi¨® adequada d'aquest moviment celeste, del qual tamb¨¦ participa el firmament estrellat, que tamb¨¦ gira d'est a oest durant la nit, ¨¦s que vivim en un planeta que est¨¤ rotant sobre el seu eix.

I despr¨¦s hi ha la revoluci¨® anual, l'¨°rbita en qu¨¨ la Terra i els altres planetes, i tamb¨¦ les estrelles i els asteroides i les naus espacials que viatgen pel Sistema Solar, participen en el moviment provocat per l'atracci¨® gravitat¨°ria. El moviment anual, juntament amb el moviment di¨¹rn, expliquen la successi¨® dels dies i tamb¨¦ les estacions.

Perqu¨¨ el pla orbital de la Terra, l'ecl¨ªptica, no coincideix amb el pla equatorial de la rotaci¨®. I aix¨° fa que, vist des de la Terra, algunes vegades el Sol estigui per sobre de l'equador. Precisament aix¨° passa des del comen?ament de la primavera, quan el Sol ha anat col¡¤locant-se m¨¦s al nord de l'Equador, i just ara, en el solstici d'estiu, arriba al punt m¨¦s septentrional. A partir d'avui anir¨¤ tornant a apropar-se a l'Equador, i el creuar¨¤ el dia 22 de setembre, l'equinocci que marcar¨¤ el comen?ament de la tardor.

Nord i sud

Evidentment, estem parlant de l'hemisferi nord, perqu¨¨ al sud passa just el contrari: des del 20 de mar?, quan el Sol es va col¡¤locar a l'Equador celeste, han viscut dies m¨¦s i m¨¦s curts i avui tenen el dia m¨¦s curt de l'any.

El mateix dia del solstici que marca el comen?ament de l'estiu a l'hemisferi nord ¨¦s el que, en canvi, resulta el dia m¨¦s curt a l'hemisferi sud. A les regions andines avui celebren l'Infi Raymi, la festa del naixement del d¨¦u Sol, que nosaltres commemorarem d'aqu¨ª sis mesos, per Nadal... ?s ben curi¨®s, doncs, que un m¨®n rod¨® i orbitant entorn d'una estrella groga ¨¦s percebut d'una forma tan diferent.

No era el 21 de juny, o el 22, o...?

El m¨®n no ¨¦s tan senzill com alguns creuen, per¨° no deixa de tenir una regularitat. Una ¨°rbita terrestre, la durada de la revoluci¨® anual, ¨¦s equivalent a una mica menys de 365 i un quart de rotacions terrestres (o sigui, de dies). Per aix¨° al calendari gregori¨¤ es corregeix aquest quart de dia introduint-hi cada quatre anys un dia extra: el 29 de febrer dels anys de trasp¨¤s, precisament. B¨¦, la correcci¨® gregoriana a m¨¦s elimina 3 dies de trasp¨¤s cada 4 segles, per arreglar aix¨° que d¨¨iem d'"una mica menys d'un quart"...

La q¨¹esti¨® ¨¦s que any rere any va canviant el moment prec¨ªs que el Sol passa pel seu punt m¨¦s septentrional, que correspon a una dist¨¤ncia angular de l'Equador igual a la inclinaci¨® dels dos plans, l'equatorial i l'ecl¨ªptic, un angle que ¨¦s 23,5 graus i que denominem (als astr¨°noms ens agrada molt donar noms precisos, per¨° no m¨¦s que els metges o els advocats i a ells no els renyen tant...) obliq¨¹itat de l'ecl¨ªptica. La durada de cada estaci¨®, la velocitat orbital del nostre planeta i tots els par¨¤metres f¨ªsics no canvien. Per¨° el nostre calendari s¨ª. Per aix¨°, si l'any passat el solstici d'estiu es va produir el dia 21 de juny a les 12:51, aquest ho fa a les 18:38, i el que ve, a les 00:34. El 2017 ja ser¨¤ el dia 20 i despr¨¦s, com que el 2018 tenim dia de trasp¨¤s, es passar¨¤ al 22...

D'aquesta manera, cada any l'hora i fins i tot el dia d'entrada de les estacions canvia. L'estiu pot oscil¡¤lar entre el 20 i el 23 de juny. En qualsevol cas, molta gent, pel fet que la festa de comen?ament de l'estiu m¨¦s popular ¨¦s la de Sant Joan, amb les seves fogueres, que se celebra el 24, es creu que realment el dia m¨¦s llarg encara no ha arribat. Doncs no: les fogueres seran d'aqu¨ª uns quants dies, per¨° avui s¨ª que ¨¦s el dia m¨¦s llarg.

Javier Armentia ¨¦s astrof¨ªsic i director del Planetari de Pamplona