Un sostre, altres sostres

Ara que l'alcaldessa Ada Colau, amb el seu primer gest, ha deixat clar que la dist¨¤ncia entre l'activista i la instituci¨® ser¨¤ curta i que l'habitatge ser¨¤ un tema central, cal anar a veure Pis pilot?al CCCB. L'exposici¨® ha estat ben comentada a EL PA?S: es tracta d'experi¨¨ncies comparades entre Medell¨ªn i Barcelona, dues ciutats que han treballat juntes durant anys en plans de millora urbana. Medell¨ªn ¨¦s com la filla petita del model Barcelona. La visita a l'exposici¨® genera reflexions que vull contrastar amb Josep Bohigas, un dels responsables de la mostra. ?s un tipus interessant. Arquitecte, fill de qui ¨¦s, s'ha bolcat en la transformaci¨® conceptual de l'habitatge i, per tant, de la seva pr¨°pia professi¨®. Ha trencat motlles abans que la crisi obligu¨¦s a tothom a reciclar-se. Es mou a l'entorn d'Ada Colau i de la persona designada per pilotar el tema, Josep Maria Montaner, home tamb¨¦ l¨²cid i de profunda traject¨°ria. Noms que s¨®n garantia.

El repte ¨¦s pensar la ciutat a partir de par¨¤metres que s¨®n generacionals i circumstancials al mateix temps. Som presoners d'un sistema que exclou

Li dic a Bohigas: el problema rau en una paraula, possessi¨®. Se sorpr¨¨n. De fet, l'exposici¨® mostra, en una llarga s¨¨rie de cubicles, alternatives diverses a la possessi¨® de l'habitatge, establertes amb diferents graus d'aquiesc¨¨ncia legal. Es pot tenir sostre de mil maneres, per¨° la nostra societat tendeix a la possessi¨®, que d¨®na un miratge de seguretat en un m¨®n incert. Recordo que fins i tot Carme Trilla, que va gestionar el tema des dels despatxos del tripartit, aposta per la propietat com a factor de cohesi¨®. S¨ª, accepta Bohigas, ella pensa que els propietaris tendeixen a cuidar millor l'entorn. I em diu una cosa il¡¤luminada: ¡°Hem passat molts anys articulant la ciutat des de l'espai p¨²blic. Ara comencem a pensar la ciutat des de la casa i qui l'ocupa, i llavors resulta que la manera d'ocupar l'espai p¨²blic ¨¦s diferent¡±. La revoluci¨® comen?a al menjador de casa.

El repte ¨¦s pensar la ciutat a partir de par¨¤metres que s¨®n generacionals i circumstancials al mateix temps. Som presoners d'un sistema que exclou. Gastem molts diners en la reinclusi¨®, quan el m¨¦s l¨°gic seria un sistema equilibrat en qu¨¨ cadasc¨² pogu¨¦s fer-se c¨¤rrec de si mateix. Per¨° el sistema no t¨¦ l¨°gica. Avui els desnonaments de Barcelona s¨®n majorit¨¤riament de lloguers impagats, o sigui que hi ha dues v¨ªctimes per cada cas, perqu¨¨ tamb¨¦ existeix la v¨ªdua pendent d'una renda que no arriba. Mentre, la ciutat creix i devora els seus fills. ¡°De vegades la millora, empitjora¡±, adverteix Bohigas: invertir en un barri desferma una pujada general de preus, fa cruixir les estructures socials. Est¨¤ passant ¡ªho assenyala l'exposici¨®¡ª a Sant Andreu: al final, arriben els turistes i rematen la tasca. ¡°Medell¨ªn est¨¤ en el punt en qu¨¨ pot comen?ar a morir d'¨¨xit, a seguir el cam¨ª de Barcelona. Per aix¨° vam voler posar-la enmig de la reflexi¨®¡±, diu el meu interlocutor.

La segona conclusi¨® ¨¦s que la classe mitjana, cada vegada m¨¦s invisible, ¨¦s la que est¨¤ aportant la reflexi¨®, per¨° la benefici¨¤ria ¨¦s la classe treballadora, la que ha estat espoliada de recursos propis. El veritable motor de canvi est¨¤ en la combinaci¨® de la necessitat dels de baix i la capacitat d'innovaci¨® dels del mig. Bohigas somriu: la classe mitjana est¨¤ deixant d'existir, afirma. Despatxos d'arquitectes joves tancats, exilis laborals, precarietat i intemp¨¨rie, per qu¨¨ no pensem altres camins? Al pati del CCCB hi ha una caseta que hi posa Arquitectes de Cap?alera. Hi fan projectes gratu?ts de rehabilitaci¨® dom¨¨stica per a gent del Raval. Reconvertir el treball en generositat i en tot cas cobrar per pensar, si pot ser des de l'acad¨¨mia o des de prop del poder. ?s la classe mitjana que Hillary Clinton ha prom¨¨s protegir.

La classe mitjana, cada vegada m¨¦s invisible, ¨¦s la que est¨¤ aportant la reflexi¨®, per¨° la benefici¨¤ria ¨¦s la classe treballadora, la que ha estat espoliada de recursos propis

Bohigas insisteix que, en un proc¨¦s de canvi, imaginar ¨¦s apoderar. ¡°La clau ¨¦s al vincle. El vincle ¨¦s creatiu¡±, proposa. Vol dir compartir, compartir tamb¨¦ els espais. ¡°No hi ha una soluci¨® ¨²nica, perqu¨¨ no hi ha una demanda ¨²nica¡±, diu. El futur ¨¦s flexibilitat. L'exposici¨® demostra que l'Ajuntament gasta molts diners a facultar l'acc¨¦s convencional a l'habitatge convencional, i potser cal inventar solucions. Les d¨®na la mostra, una despr¨¦s de l'altra, sorprenents i senzilles. Canviar conceptes, doncs, deixar de banda les possessions. ¡°I salvar el planeta¡±, rebla Bohigas. T¨¦ prop de cinquanta anys. No ha pagat ni paga cap hipoteca.

Patricia Gabancho ¨¦s escriptora.