Un terreny de joc minat

L'any 2000, un despreniment de roques va fer caure de la paret nord de les Grandes Jorasses (Alps) el director de l'Equip Nacional de Joves Alpinistes, Pepe Chaverri, i dos dels seus pupils, David Larri¨®n i Pablo Salas, quan estaven a punt de finalitzar l'ascensi¨® de la via Mc Intyre-Colton. La trag¨¨dia podria haver fet que s'exting¨ªs l'equip, creat recentment, per¨° la Federaci¨® Espanyola de Muntanya, amb bon criteri, va decidir donar continu?tat a un projecte que avui dia segueix viu i que ha estat liderat, successivament, per part dels millors alpinistes del pa¨ªs: Jordi Corominas, Chiro S¨¢nchez, Sim¨®n El¨ªas i Mikel Zabalza. Llavors va quedar clar que l'accident a les Grandes Jorasses no va ser causat per imprud¨¨ncia o temeritat, sin¨® per un factor que determina la realitat de l'alpinisme: els perills objectius. Aquests perills s¨®n diversos, des dels despreniments de roques a les allaus, passant per les esquerdes, les cornises, el trencament de seracs, les tempestes o els vents huracanats. Tot alpinista ha de decidir, en un moment de la seva traject¨°ria, si accepta conviure amb aquest tipus d'amenaces, en les quals l'acci¨® de l'¨¦sser hum¨¤ hi t¨¦ poc a veure. Ser-hi o no ser-hi, no hi ha cap debat m¨¦s important.

En l'actualitat, diferents federacions auton¨°miques de muntanya disposen dels seus propis equips de joves alpinistes amb l'objectiu de dotar-los de les eines t¨¨cniques indispensables per escalar en muntanya, aix¨ª com per formar-los en la gesti¨® del risc que comporta l'alpinisme, que es desenvolupa en un terreny de joc moltes vegades minat.

Pol Rodr¨ªguez, Jos Cotrina i ?lex Vicedo, que van morir diumenge despr¨¦s que els sepult¨¦s una allau a les muntanyes del Kirguizistan, pertanyien al grup catal¨¤ de tecnificaci¨® del FEEC, que fa anys que fa una molt bona tasca en totes les disciplines de muntanya. Tradicionalment, els equips de tecnificaci¨® es fixen un projecte final en el qual es poden posar en pr¨¤ctica tots els coneixements adquirits durant el per¨ªode formatiu, on s'escala en la nostra geografia i als Alps, abans de fer un salt a muntanyes m¨¦s remotes d'?sia o Llatinoam¨¨rica. El coneixement sobre la tipologia i causes que desencadenen les allaus ha crescut molt aquests ¨²ltims anys, per¨° tamb¨¦ ¨¦s cert que ¨¦s impossible saber quan hi haur¨¤ una allau. Amb els coneixements actuals, es poden assenyalar amb certa normalitat els vessants i orientacions m¨¦s exposats a les allaus, en funci¨® del moment de la temporada i de la climatologia local, per¨° una vegada sobre el terreny tot es complica molt i el que un dia ¨¦s segur, l'endem¨¤ no ho pot ser. Respecte als perills objectius, l'¨²nica manera de no patir la seva amena?a ¨¦s quedar-se a casa, per¨° l'alpinisme es practica a la muntanya, de forma lliure.