L¡¯alzheimer no destrueix la m¨²sica

Sense saber molt b¨¦ per qu¨¨, la m¨²sica ¨¦s una de les poques armes que tenen els terapeutes per combatre l¡¯avan?ament de l'alzheimer. Malgrat la devastaci¨® que provoca aquesta malaltia en el cervell i, en particular, en la mem¨°ria, una gran part dels malalts conserven els records musicals tot i en les fases m¨¦s avan?ades. Ara, un estudi assenyala les possibles causes d'aquest fenomen: la m¨²sica la guardem en ¨¤rees cerebrals diferents de les de la resta dels records.

El l¨°bul temporal, la part del cervell que va des de la templa fins a la zona posterior de l'orella ¨¦s, entre altres coses, la discoteca dels humans. Aqu¨ª es gestiona la nostra mem¨°ria auditiva, can?ons incloses. Estudis amb lesionats cerebrals donen suport a la idea que guardem la m¨²sica en una xarxa centrada en aquesta zona. No obstant aix¨°, el l¨°bul temporal tamb¨¦ ¨¦s el que sofreix abans els estralls de l'alzheimer. Com s'explica llavors que molts malalts no s¨¤piguen ni el seu nom ni com tornar a casa per¨° reconeguin aquella can?¨® que els va emocionar d¨¨cades enrere? Com pot ser que alguns pacients siguin incapa?os d'articular cap paraula i, no obstant aix¨°, arriben a taral¡¤lejar temes que van triomfar quan ells encara podien recordar?

Per intentar respondre a aquestes preguntes, investigadors de diversos pa?sos europeus liderats per neurocient¨ªfics de l¡¯Institut Max Planck de Neuroci¨¨ncia i Cognici¨® Humana de Leipzig (Alemanya) van dur a terme un doble experiment. D'una banda, van buscar quines zones del cervell s'activen quan escoltem can?ons. De l¡¯altra, una vegada localitzades, van analitzar si, en els malalts d'alzheimer, aquestes ¨¤rees cerebrals presentaven algun signe d'atr¨°fia o, per contra, resistien millor a la malaltia.

Per localitzar on guarda el cervell la m¨²sica, els investigadors van fer escoltar a una trentena d'individus sans 40 trios de can?ons. Cada trio estava format per un tema molt conegut extret de les llistes d'¨¨xits des del 1977, can?ons de bressol i m¨²sica tradicional alemanya. Les altres dues can?ons eren, per estil, to, ritme o estat d'¨¤nim, semblants a la primera, per¨° les van seleccionar d'entre els fracassos musicals, que no fossin conegudes.

Molts malalts no saben ni el seu nom per¨° reconeixen les can?ons que els van emocionar

Tal com expliquen en la revista Brain, el disseny de l'experiment es basava en la hip¨°tesi que l'experi¨¨ncia de sentir m¨²sica ¨¦s, per al cervell, diferent de la de recordar-la i en els dos processos intervenen xarxes cerebrals diferents. Durant les sessions, l'activitat cerebral dels voluntaris va ser enregistrada mitjan?ant la t¨¨cnica d'imatge per resson¨¤ncia magn¨¨tica funcional (RMf). Van comprovar que la m¨²sica s'allotja en zones del cervell diferents de les ¨¤rees on es guarden els altres records.

"Almenys, els aspectes crucials de la mem¨°ria musical s¨®n processats en ¨¤rees cerebrals que no s¨®n les que habitualment s'associen amb la mem¨°ria epis¨°dica, la sem¨¤ntica o l'autobiogr¨¤fica", diu el neurocient¨ªfic del Max Planck i coautor de l'estudi, J?rn-Henrik Jacobsen. "Per¨° cal ser molt cautel¨®s quan volem afirmar una cosa tan absoluta com aquesta", afegeix prudent. En concret, les zones que van mostrar m¨¦s activaci¨® en recordar les can?ons van ser la circumvoluci¨® del c¨ªngol anterior, situada a la zona mitjana del cervell, i l'¨¤rea motora presuplement¨¤ria, situada al l¨°bul frontal.

Part d'aquesta prud¨¨ncia pot procedir de la metodologia que han seguit per fer la segona part de la investigaci¨®. Hauria estat ideal poder estudiar la ubicaci¨® dels records musicals directament en els malalts d¡¯alzheimer i no en la poblaci¨® sana. Per¨°, com assenyala Jacobsen, no ¨¦s senzill aconseguir que un nombre significatiu de pacients participi en un treball com aquest. A m¨¦s, hi ha el problema que molts dels afectats podrien recordar la can?¨® per¨° no verbalitzar aquest record. Per aix¨°, van fer un segon experiment per veure si les zones on es guarda la m¨²sica es veuen igual o menys afectades per la malaltia de l'oblit.

El cervell processa en zones diferents l¡¯experi¨¨ncia d¡¯escoltar m¨²sica i els records musicals

Amb aquest objectiu, van estudiar 20 pacients amb alzheimer i van comparar els seus resultats amb una trentena m¨¦s d'individus sans, els dos grups amb una mitjana d'edat de 68 anys. Volien veure en quin estat es trobaven les ¨¤rees musicals en comparaci¨® amb la resta del cervell. En el diagn¨°stic i seguiment de la malaltia s'usen principalment tres biomarcadors: el grau de deposici¨® del p¨¨ptid ¦Â-amiloide, una mol¨¨cula que tendeix a acumular-se i formar plaques en les fases inicials de la malaltia. Una altra pista ¨¦s l'alteraci¨® del metabolisme de la glucosa en el cervell. I, finalment, atr¨°fia cortical, un proc¨¦s natural a mesura que s'envelleix per¨° que en l'alzheimer ¨¦s m¨¦s acusat.

Els mesuraments van mostrar que els nivells de deposici¨® de beta amiloide no presentaven grans difer¨¨ncies. Per¨°, a les ¨¤rees musicals dels malalts, el metabolisme de la glucosa entrava en els nivells normals i l'atr¨°fia cortical era fins a 50 vegades menor que en altres zones del cervell. Per Jacobsen, "que mostrin menys hipometabolisme i atr¨°fia cortical en comparaci¨® amb les altres zones cerebrals significa que no es veuen tan afectades en el curs de la malaltia". I afegeix: "Per¨° aix¨° nom¨¦s pot ser observat, crec que ning¨² pot explicar per qu¨¨ ¨¦s aix¨ª. No obstant aix¨°, la circumvoluci¨® del c¨ªngol anterior mostra una connectivitat augmentada en els malalts d'alzheimer, cosa que podria significar fins i tot que funciona com una regi¨® que compensa la p¨¨rdua de funcionalitat de les altres".

Els records que m¨¦s perduren s¨®n els lligats a una viv¨¨ncia emocional intensa, i la m¨²sica est¨¤ molt unida a les emocions¡±

"Els records que m¨¦s perduren s¨®n els que estan lligats a una viv¨¨ncia emocional intensa i justament la m¨²sica amb el que est¨¤ m¨¦s lligat ¨¦s amb les emocions i l'emoci¨® ¨¦s una porta al record", diu la musicoterapeuta de la Fundaci¨® Alzheimer Espanya, F¨¢tima P¨¦rez-Robledo. Els resultats de l'estudi v¨¦nen a confirmar la seva afirmaci¨®. "Molts dels malalts potser no recorden el nom d'un familiar per¨° s¨ª la lletra d'una can?¨®", assegura.

En el seu treball diari, P¨¦rez-Robledo ha de fer moltes vegades de punxadiscos. Si el malalt est¨¤ en una fase inicial, ell mateix suggereix els temes que el van marcar. "Rebusquem en la seva hist¨°ria musical, les can?ons de la seva infantesa, de la seva adolesc¨¨ncia, per evocar records. L'escolten, la ballen o la canten", explica la terapeuta. Quan el pacient ja no pot dir quina musica estimava, proven amb les can?ons que m¨¦s sonaven quan era petit o, en molts casos, ¨¦s la parella la que tria aquella can?¨® que sonava quan es van con¨¨ixer.