Sempre la lluita de classes

M'acosto sense tenir refer¨¨ncies a una pel¡¤l¨ªcula brasilera. Tampoc he vist res de la seva directora, Anna Muylaert, ni crec haver-ne vist mai els int¨¨rprets. La pres¨¨ncia d'aquesta cinematografia als cinemes espanyols ¨¦s pr¨¤cticament inexistent i tampoc m'ha deixat excessiva petjada el que n'he vist als festivals. Excepte les notables Ciudad de Dios, Estaci¨®n central de Brasil i Tropa d'elit no recordo m¨¦s t¨ªtols en els ¨²ltims anys que m'hagin atret. I durant relatiu temps va existir una moda poderosa amb el naixement de l'abrasiu novo cinema brasileiro. M'ho vaig empassar tot quan era adolescent. I a estones em vaig avorrir moderadament, encara que vaig col¡¤locar en un altar Dios y el diablo en la tierra del sol. No l'he tornat a veure. Per si de cas. Els cangaceiros i els seus matadors nom¨¦s formen part dels meus records borrosos.

Alg¨² etiquetaria Una segunda madre com a exponent del cinema social. Un g¨¨nere tan digne com d'altres, per¨° amena?at pel risc de l'esquematisme, les consignes, el pamflet, el to dogm¨¤tic, la claredat pesant sobre la identitat dels bons i dels dolents, l'abs¨¨ncia de matisos, el protagonisme exclusiu del missatge, les bones intencions. El cinema social que pret¨¦n parlar de la gaireb¨¦ sempre ingrata realitat (i el cinema en general, a seques) demana talent narratiu o documental, complexitat, subtilesa, for?a emocional, veracitat, aquelles cosetes que alimenten l'art.

Una segunda madre parla amb intel¡¤lig¨¨ncia i sensibilitat d'una cosa que no ha perdut vig¨¨ncia des del comen?ament de la humanitat anomenat lluita de classes, per molt que els que controlen el tripijoc assegurin que ¨¦s una cosa que pertany al passat, superat mitjan?ant el progr¨¦s, la civilitzaci¨®, un m¨®n m¨¦s just i fal¡¤l¨¤cies semblants.

La protagonitza una mod¨¨lica criada (em sonaria a eufemisme qualificar-la d'assistenta o empleada de llar) que fa un munt d'anys que serveix exemplarment una fam¨ªlia adinerada, educada, amb amor a l'art, gens feudal, convenientment moderna, res a veure amb la carcunda. I semblen adorar-la, la consideren un membre m¨¦s de la fam¨ªlia. Ha vist cr¨¦ixer el fill del matrimoni, l'amor entre ells ¨¦s mutu, exerceix d'¨¤via, de confident, d'amiga. Tamb¨¦ de criada.

En aquest ambient presumptament id¨ªl¡¤lic, amb la senyora de la casa exercint de sacerdotessa de les tend¨¨ncies i el seu marit, un milionari oci¨®s i amable que distreu la seva anodina exist¨¨ncia pintant, apareixer¨¤ una tempesta d'efectes devastadors. L'estajanovista i entranyable criada, que no veu la seva filla des de fa deu anys, per¨° que dedica el seu sou a fer que la nena disposi del que necessiti (que fotut que ha de ser cuidar dia a dia, any rere any, alg¨² que t¨¦ la mateixa edat que la teva cria, de la qual et vas haver de separar perqu¨¨ ella pogu¨¦s menjar) rebr¨¤ la visita de l'¨¦sser que m¨¦s estima, una jove massa natural que no ent¨¦n el servilisme, obstinada a superar la selectivitat per estudiar arquitectura, sense consci¨¨ncia de les relacions de poder, incapa? d'assumir el seu rol de filla de la criada, de dormir en un matal¨¤s a terra compartint l'ombr¨ªvola i diminuta habitaci¨® de la seva mare en una casa on sobren dormitoris buits, tan desvergonyida com per asseure's a menjar a la taula de la cuina amb els amos de la casa.

Anna Muylaert mant¨¦ un control admirable perqu¨¨ la hist¨°ria no se li escapi de les mans, no jutja els seus personatges, prefereix el suggeriment a all¨° expl¨ªcit, combina les llums i les ombres, sap que els petits gestos, les mirades, els dubtes, els detalls poden ser molt m¨¦s reveladors i corrosius que els discursos. Desenvolupada gaireb¨¦ tota l'estona en una casa, ¨¦s una pel¡¤l¨ªcula que no em permet desentendre'm en cap moment del que estic veient i escoltant, sense que res em resulti previsible ni t¨°pic, amb una?gran?curiositat per saber com acabar¨¤ la hist¨°ria.

M'informen que la protagonista, Regina Cas¨¦, ¨¦s una de les actrius m¨¦s reconegudes i famoses del Brasil. Si no tingu¨¦s aquesta dada, podria creure'm que no ¨¦s una actriu professional, sin¨® alg¨² que ha passat la seva vida treballant de criada. La naturalitat i l'autenticitat que despr¨¨n s¨®n extraordin¨¤ries. ?s una bona, comprensiva, cr¨ªtica, lluminosa i t¨¨rbola pel¡¤l¨ªcula. Tant de bo que els vagi b¨¦ a aquesta?dona?soferta i desarmant i a la seva filla d¨ªscola i digna.