Europa rebutja el pla grec per culpa de 100 milions d¡¯IVA i serrells en pensions

L¡¯Eurogrup va finalitzar la tarda de dijous, per en¨¨sima vegada, sense acord entre Gr¨¨cia i els seus creditors. Per¨° les difer¨¨ncies entre l'¨²ltima oferta de Gr¨¨cia i la proposta definitiva dels socis europeus i l¡¯FMI, segons una comparativa elaborada per aquest diari, s¨®n m¨ªnimes: amb prou feines 107 milions en IVA i serrells de subst¨¤ncia escassa en pensions i privatitzacions. ¡°?s estrany que no aconseguim un acord per culpa de 100 milions¡±, va assegurar un dels col¡¤laboradors m¨¦s propers del president de la Comissi¨® Europea, Jean-Claude Juncker, dins de la reuni¨®. Les posicions de tots dos estan molt a prop i a Brussel¡¤les s'espera un acord en les properes hores; per¨° la dramatitzaci¨® continuar¨¤ fins a l'¨²ltim minut.

Els socis europeus i el Fons Monetari Internacional van arribar ahir, dijous, al mat¨ª a l¡¯Eurogrup amb una ¨²ltima proposta. Gr¨¨cia va presentar mitja hora abans de la reuni¨® la seva. Les mesures priorit¨¤ries dels dos plans s¨®n pr¨¤cticament les mateixes, segons una comparativa dels textos duta a terme per EL PA?S. Els ministres tornaran a reunir-se durant el cap de setmana, i els caps d¡¯Estat i de Govern reprendran les negociacions al llarg del cimera que va comen?ar ahir. No obstant aix¨°, i malgrat les declaracions pujades de to d'alguns ministres, com l'alemany Wolfgang Sch?uble?¨C¡°les posicions estan m¨¦s allunyades que mai¡±¨C, aquesta comparativa ¨¦s una mena de joc de les set difer¨¨ncies: no hi ha grans discrep¨¤ncies m¨¦s enll¨¤ de la gestualitat i les paraules dels mandataris europeus.

Els dos documents s'assemblen com dues gotes d'aigua: fins i tot en el disseny i el tipus de lletra. Contenen par¨¤grafs iguals al 100%. El de Gr¨¨cia t¨¦ una p¨¤gina m¨¦s: deu, i 9 el de l'oferta dels creditors.

Gr¨¨cia proposa una reforma de l¡¯IVA que li reportar¨¤ ingressos addicionals per 1.693 milions d'euros: 107 milions menys del que demanen els creditors. Els grecs pretenen que tots els aliments ¨Ci no nom¨¦s els b¨¤sics¨C tinguin un IVA redu?t del 13%, aix¨ª com els hotels. Els socis rebutgen aquestes excepcions. En aquest impost, Atenes vol tamb¨¦ tipus redu?ts per a les illes, a difer¨¨ncia dels creditors.

Amb prou feines hi ha difer¨¨ncies en retallades fiscals: la m¨¦s important ¨¦s que els europeus i l¡¯FMI pretenen una rebaixa de la despesa militar de 400 milions; els grecs volen deixar aquesta tisorada en 200 milions. Hi ha acord en els tipus impositius a les empreses. Gr¨¨cia vol, a m¨¦s, un impost d'una sola vegada del 12% a les companyies que obtinguin beneficis de m¨¦s de 500.000 euros, i proposa establir un impost als iots: l¡¯FMI s'oposa a aquests dos tributs i, en general, prefereix les retallades de despesa als increments impositius perqu¨¨ argumenta que aix¨ª es far¨¤ menys mal al creixement. A m¨¦s, Gr¨¨cia s'oposa a una retallada de mig punt del PIB (uns 900 milions) en les despeses de la seguretat social.

Pel que fa a les privatitzacions, l'acord ¨¦s pr¨¤cticament complet: Gr¨¨cia tan sols s'oposa a vendre els aeroports regionals i l¡¯operador de telecomunicacions m¨¦s important (OTE). ¡°Difer¨¨ncies molt menors¡±, segons les fonts europees consultades.

On hi ha una mica m¨¦s de merder ¨¦s en la reforma de pensions. El m¨¦s substancial ¨¦s que Atenes vol activar-la el 31 d'octubre, quatre mesos despr¨¦s que els creditors. Els estalvis previstos s¨®n exactament iguals: entre un 0,25% i un 0,5% del PIB aquest any, i un 1% del PIB el 2016 (1.800 milions). Hi ha acord a retardar l'edat de jubilaci¨® a 67 anys el 2022. I el gruix de les mesures coincideix, excepte en quatre q¨¹estions. Primera, Gr¨¨cia vol avan?ar la fi dels subsidis a les pensions m¨¦s baixes a final del 2018 ¨Cun any abans que els creditors¨C, per¨° com a contrapartida no vol aplicar aquesta tisorada immediatament. Segon, Atenes vol suavitzar el pagament dels pensionistes al sistema de salut, del 4% actual a un 5% (els creditors demanen un 6%). Tercer, Gr¨¨cia vol retardar un any l'eliminaci¨® de les exempcions en les cotitzacions. I quart, l'equip del primer ministre Alexis Tsipras es nega al fet que el sistema de pensions hagi d'autofinan?ar-se completament. A Europa aix¨° passa a la majoria dels pa?sos, per¨° no en tots. Gr¨¨cia paga amb impostos una part substancial de les pensions: nou punts dels 16 punts del PIB que costa el sistema, un dels m¨¦s onerosos de la UE.

Hi ha un altre assumpte essencial que separa les dues parts: Gr¨¨cia demana una reestructuraci¨® del deute, tal com va prometre l¡¯Eurogrup el novembre del 2012. Els creditors creuen que no ¨¦s el moment, encara que la cancellera Merkel ja ha deixat clar que hi ha marge de maniobra per incloure un alleujament del deute grec, que ascendeix al 180% del PIB.