Gr¨¨cia ha de votar que no

?s evident, des de fa temps, que la creaci¨® de l'euro va ser un terrible error. Europa mai va tenir les condicions pr¨¨vies per a una moneda ¨²nica d'¨¨xit ni, per sobre de tot, per al tipus d'uni¨® fiscal i banc¨¤ria que, per exemple, assegura que quan la bombolla immobili¨¤ria esclata a Florida, Washington protegeix autom¨¤ticament la tercera edat de qualsevol amena?a sobre la seva atenci¨® sanit¨¤ria o sobre els seus dip¨°sits bancaris.

Abandonar una uni¨® monet¨¤ria ¨¦s, no obstant aix¨°, una decisi¨® molt m¨¦s dif¨ªcil i m¨¦s aterridora que mai; fins ara les economies amb m¨¦s problemes del continent han fet un pas enrere quan es trobaven al caire de l'abisme. Una vegada i una altra, els governs s'han sotm¨¨s a les exig¨¨ncies de dura austeritat dels creditors, mentre que el Banc Central Europeu ha aconseguit contenir el p¨¤nic als mercats.

El que hem sentit sobre el malbaratament i la irresponsabilitat grecs ¨¦s fals

Per¨° la situaci¨® a Gr¨¨cia ha aconseguit el que sembla que ¨¦s un punt de no retorn. Els bancs estan tancats temporalment i el Govern ha imposat controls de capital (l¨ªmits al moviment de fons a l'estranger). Sembla altament probable que l¡¯Executiu aviat haur¨¤ de comen?ar a pagar les pensions i els salaris en paper, cosa que, en la pr¨¤ctica, crearia una moneda paral¡¤lela. I la setmana que ve el pa¨ªs far¨¤ un refer¨¨ndum sobre la conveni¨¨ncia d'acceptar les exig¨¨ncies de la troica ¨Cles institucions que representen els interessos dels creditors¨C de redoblar, encara m¨¦s, l'austeritat.

Gr¨¨cia ha de votar que no, i el seu Govern ha d'estar a punt per, si ¨¦s necessari, abandonar l'euro.

Per entendre per qu¨¨ dic aix¨°, hem de ser, primer de tot, conscients que la majoria de coses ¨Cno totes, per¨° s¨ª la majoria¨C que hem sentit sobre el malbaratament i la irresponsabilitat grecs s¨®n falses. S¨ª, el Govern grec estava gastant m¨¦s enll¨¤ de les possibilitats a final de la d¨¨cada del 2000. Per¨° des de llavors ha retallat repetidament la despesa p¨²blica i ha augmentat la recaptaci¨® fiscal. L'ocupaci¨® p¨²blica ha caigut m¨¦s d'un 25 per cent, i les pensions (que eren, certament, massa generoses) s'han redu?t dr¨¤sticament. Totes les mesures han estat, en suma, m¨¦s que suficients per eliminar el d¨¨ficit original i convertir-lo en un ampli super¨¤vit.

Per qu¨¨ no ha passat aix¨°? Perqu¨¨ l'economia grega s'ha desplomat, en gran part, com a conseq¨¹¨¨ncia directa d'aquestes importants mesures d'austeritat, que han enfonsat la recaptaci¨®.

I aquest col¡¤lapse, al seu torn, ha tingut molt a veure amb l'euro, que va ficar l'economia grega en una camisa de for?a. En general, els casos d'¨¨xit de les pol¨ªtiques austeritat ¨Caquells en qu¨¨ els pa?sos aconsegueixen frenar el d¨¨ficit fiscal sense caure en la depressi¨®¨C, van lligats a devaluacions monet¨¤ries importants que fan que les seves exportacions siguin m¨¦s competitives. Aix¨° ¨¦s el que va passar, per exemple, al Canad¨¤ en la d¨¨cada dels noranta, i m¨¦s recentment a Isl¨¤ndia. Per¨° Gr¨¨cia, sense divisa pr¨°pia, no tenia aquesta opci¨®.

Amb aix¨° vull dir que seria convenient el Grexit ¨Cla sortida de Gr¨¨cia de l'euro¨C? No necess¨¤riament. El problema del Grexit ha estat sempre el risc de caos financer, d'un sistema bancari bloquejat per les retirades a causa del p¨¤nic i d'un sector privat obstaculitzat tant pels problemes bancaris com per la incertesa sobre l'estatus legal dels deutes. ?s per aix¨° que els successius governs grecs s'han adherit a les exig¨¨ncies d'austeritat, i el motiu pel qual, fins i tot Syriza, la coalici¨® d'esquerra en el poder, estava disposada a acceptar una austeritat que ja havia estat imposada. L'¨²nica cosa que demanava era evitar una dosi m¨¦s elevada d'austeritat.

Per¨° la troica ha rebutjat aquesta opci¨®. ?s f¨¤cil perdre's en els detalls, per¨° ara el punt clau ¨¦s que els creditors han ofert a Gr¨¨cia un "o ho agafes o ho deixes", una oferta indistingible de les pol¨ªtiques dels ¨²ltims cinc anys.

?s hora de posar fi a aquest inimaginable. En cas contrari Gr¨¨cia s¡¯enfrontar¨¤ a l¡¯austeritat infinita

Aquesta oferta estava i est¨¤ destinada a ser rebutjada pel primer ministre grec, Alexis Tsipras: no pot acceptar-la perqu¨¨ suposaria la destrucci¨® de la seva ra¨® pol¨ªtica de ser. Per tant, l¡¯objectiu deu ser portar-lo a abandonar el c¨¤rrec, una cosa que probablement succeir¨¤.

Per¨° no han de fer-ho per tres raons. En primer lloc, ara sabem que l'austeritat cada vegada m¨¦s dura ¨¦s un atzucac: despr¨¦s de cinc anys, Gr¨¨cia est¨¤ pitjor que mai. En segon lloc, pr¨¤cticament tot el caos temut sobre el Grexit ja ha succe?t. Amb els bancs tancats i els controls de capital imposats, no hi ha gaire m¨¦s mal que es pugui fer.

Finalment, l'adhesi¨® a l'ultim¨¤tum de la troica comportaria l'abandonament definitiu de qualsevol pretensi¨® d'independ¨¨ncia de Gr¨¨cia. No ens deixem enganyar per aquells que afirmen que els funcionaris de la troica s¨®n nom¨¦s t¨¨cnics que expliquen als grecs ignorants el que cal fer. Aquests sup¨°sits tecn¨°crates s¨®n, en realitat, fantasiadors que han fet cas om¨ªs de tots els principis de la macroeconomia, i que s'han equivocat en cada pas que han fet. No ¨¦s una q¨¹esti¨® d'an¨¤lisi; ¨¦s una q¨¹esti¨® de poder: el poder dels creditors per estirar l'endoll de l'economia grega, que persistir¨¤ mentre la sortida de l'euro es consideri impensable.

Aix¨ª que ¨¦s hora de posar fi a aquest inimaginable. En cas contrari, Gr¨¨cia s'enfrontar¨¤ a l'austeritat infinita i a una depressi¨® de la qual no hi ha pistes sobre el final.

Paul Krugman va rebre el Premi Nobel d¡¯Economia el 2008.

? The New York Times Company, 2015.