La camisa de for?a daurada

Com es gestiona la tensi¨® entre una democr¨¤cia nacional i la pertinen?a a un club supranacional com ¨¦s l'eurozona. Aquesta ¨¦s la q¨¹esti¨® que, en ¨²ltima inst¨¤ncia, es dirimeix aquests dies a Gr¨¨cia. En la seva oda acr¨ªtica a la globalitzaci¨®, publicada a principi de segle, l'analista nord-americ¨¤ Thomas Friedman afirmava que obliga a tots els pa?sos a posar-se una ¡°camisa de for?a daurada¡±. Si al teu pa¨ªs encara no li han pres les mesures per fer-n¡¯hi una, ho faran aviat, i quan te la poses passen dues coses, ¡°la teva economia millora i la teva pol¨ªtica s'encongeix¡±, ja que la globalitzaci¨® no permet que els pa?sos es desvi?n de les regles, la pol¨ªtica nacional es reduiria a triar entre Cola-cola i Pepsi. ?s igual Samar¨¤s que Tsipras.

El problema sorgeix quan la pol¨ªtica s'encongeix i l'economia empitjora: Gr¨¨cia. La majoria, que havia mirat cap a una altra banda mentre les coses van anar b¨¦, exigeix i es pregunta: ?s l'euro la camisa de for?a daurada europea?, ¨¦s compatible amb el model social europeu?

L'euro ha estat el projecte pol¨ªtic m¨¦s important de la hist¨°ria de la UE, ja que ha suposat una enorme cessi¨® de sobirania nacional, amb el benent¨¨s que portaria benestar per als ciutadans. Quan aix¨° no passa ¨Co perqu¨¨ ha estat mal dissenyat i ¨¦s incomplet o perqu¨¨ se cedeix sobirania a persones i ens que tenen menys legitimitat democr¨¤tica que els nacionals¨C es reobren les q¨¹estions de fons.

Aquests dies s'ha citat una confer¨¨ncia que va pronunciar a Frankfurt el primer economista en cap del Bano Central Europeu, elfalc¨® Omar Issing. S¡¯hi preguntava si era possible una uni¨® monet¨¤ria a llarg termini sense una uni¨® pol¨ªtica: ¡°Els perills s¨®n f¨¤cils d'identificar. El m¨¦s evident, la falta actual de flexibilitat del mercat de treball¡± ¨Cuna de les condicions exigides a Gr¨¨cia per concedir-li capital a curt termini¨C. Aquesta rigidesa laboral, unida als incentius ¡°mal orientats¡± que proporciona la Seguretat Social ¨Cuna altra condici¨®¨C i l¡¯Estat del benestar, seria incompatible amb la moneda ¨²nica. La pol¨ªtica monet¨¤ria de la UE no podr¨¤ lluitar contra l'atur. Per aix¨°, va dir Issing, ¡°les crides a una Europa social van en una mala direcci¨®¡±.

Un altre economista, Dani Rodrik ¨Caquest m¨¦s compassiu¨C, va posar en circulaci¨® fa uns cinc anys el seu fam¨®s trilema: un pa¨ªs no pot tenir al mateix temps democr¨¤cia, globalitzaci¨® i sobirania nacional. De les tres opcions cal escollir-ne dues. El Regne Unit sembla que ho t¨¦ clar i s'ha decidit pel binomi democr¨¤cia i sobirania nacional. I Gr¨¨cia? Qu¨¨ escollir¨¤ diumenge el pa¨ªs que va inventar la democr¨¤cia? Per comen?ar, una presa de posici¨® del seu Govern: els grecs han de tenir l'¨²ltima paraula.