L¡¯FMI confirma que Gr¨¨cia no ha pagat els 1.600 milions de deute
Atenes t¨¦ el deute pendent m¨¦s elevat d'un pa¨ªs amb l'organisme i ¨¦s el primer pa¨ªs desenvolupat que no at¨¦n un venciment
La decisi¨® del Govern d¡¯Atenes de no fer front als deutes amb el Fons Monetari Internacional (FMI) pot acabar provocant danys col¡¤laterals imprevistos. L'organisme ha confirmat, passada la mitjanit, que Gr¨¨cia no ha pagat els 1.600 milions d'euros de deute que tenia pendents. No nom¨¦s ¨¦s el primer impagament d'un pa¨ªs desenvolupat amb l¡¯FMI, sin¨® tamb¨¦ el m¨¦s elevat. Una situaci¨® que ha tornat a encendre les cr¨ªtiques sobre el paper de l'organisme en la gesti¨® de la crisi. En tot cas, les normes internes li impedeixen participar en un nou rescat d'un pa¨ªs mor¨®s. Tot en un moment en qu¨¨ Christine Lagarde busca la reelecci¨® al capdavant del Fons.
Les normes del Fons li impedeixen donar m¨¦s ajuda a un pa¨ªs mor¨®s
¡°Segur que li agrada aquest moment. La criminal en cap ve a saludar-lo¡±, li va etzibar una sarc¨¤stica Christine Lagarde al ministre grec de Finances, Iannis Varufakis, en una reuni¨® recent a Luxemburg. Les relacions entre Gr¨¨cia i el Fons Monetari Internacional s'han anat deteriorant en els ¨²ltims mesos fins a nivells poques vegades vistos. Pocs dies abans d'aquella trobada, Varufakis va acusar l¡¯FMI de tenir una ¡°responsabilitat criminal¡± en la situaci¨® en qu¨¨ es troba el pa¨ªs.
Aix¨° explica, nom¨¦s en part, la decisi¨® d¡¯Atenes d'excloure l¡¯FMI de la sol¡¤licitud d'un nou pla de rescat. En realitat, les normes de l¡¯organisme internacional li impedeixen proporcionar ajuda financera addicional a un pa¨ªs mor¨®s amb el Fons, com ho ¨¦s Gr¨¨cia des d'ahir a la nit. Atenes nom¨¦s es va avan?ar a la resposta negativa que li hauria donat l¡¯FMI per¨° va traslladar un potent missatge als electors.
El comunicat de l'FMI
"Confirmo que el pagament de prop den 1.600 milions d'euros que deu Gr¨¨cia a l'FMI avui no ha estat rebut. Hem informat el directori executiu que Gr¨¨cia ?arar ¨¦s un pa¨ªs mor¨®s i nom¨¦s pot rebre fons una vegada que els endarreriments hagin estat pagats.
Tamb¨¦ puc confirmar que l'FMI ha rebut una sol¡¤licitud avui de les autoritats gregues per a una extensi¨® de les obligacions de pagament degudes avui, que anir¨¤ al directori executiu quan toqui"
Gerry Rice, portaveu de l'FMI.
La instituci¨® que presideix Lagarde ha tingut un paper decisiu en la gesti¨® de la crisi de deute europeu. La Comissi¨® Europea i el Banc Central Europeu (BCE) han adoptat com a propis els m¨¨todes de l'organisme en la gesti¨® de la crisi, amb els programes de reformes i el desemborsament gradual de les ajudes compromeses en funci¨® del compliment d¡¯obejctius. Les visites peri¨°diques dels homes de negre als pa?sos sotmesos a plans de rescat ¨¦s tamb¨¦ un bon exemple del seu particular?modus operandi.
A m¨¦s, la participaci¨® del Fons ha redu?t la factura dels rescats per Europa per¨° ha suscitat notables cr¨ªtiques per aquest fet dins de la instituci¨®. ¡°La gran part dels pa?sos membres, que s¨®n els que estan aportant els fons per al rescat a Gr¨¨cia, s¨®n economies amb un nivell d'ingr¨¦s molt m¨¦s baix que el grec, fins i tot despr¨¦s d'anys de recessi¨®¡±, explica per correu electr¨°nic Diego Iscaro, economista s¨¨nior de la consultora IHS, a Londres. El rescat a un pa¨ªs considerat "ric" s'ha produ?t no una sin¨® en dues ocasions i malgrat els incompliments manifestos del programa de reformes.
¡°El fet que Lagarde busqui la reelecci¨® el 2016 segurament ha influ?t en la seva posici¨®¡±
Aquests pa?sos consideren que el cas de Gr¨¨cia evidencia que el Fons est¨¤ dominat pels pol¨ªtics europeus, cosa que s'afegeix als retrets que gaireb¨¦ no hi ha avan?os en la reforma de la governan?a de l'organisme, el repartiment de quotes i la norma no escrita que l¡¯FMI sempre estigui dirigida per un europeu. ¡°El fet que, en aquestes circumst¨¤ncies, Lagarde estigui buscant la reelecci¨® com a directora gerent de l¡¯FMI el 2016 segurament tamb¨¦ ha afectat la posici¨® de l'organisme¡±, apunta Iscaro.
El de Gr¨¨cia ¨¦s el primer impagament d'un pa¨ªs desenvolupat amb l¡¯FMI i tamb¨¦ el que ¨¦s m¨¦s elevat. Ja el 2013, el mateix organisme va recon¨¨ixer errors en la forma de gestionar la crisi grega. En avaluar com es va dur a terme el primer rescat, el del 2010, el Fons va admetre que va subestimar l'impacte de l'austeritat i les mesures d'ajust sobre l'economia i va criticar que la quitaci¨® de deute privat s'hagu¨¦s retardat tant i nom¨¦s s'hagu¨¦s incl¨°s en el segon rescat, el del 2012.
S&P situa la banca grega al caire de la fallida
L'ag¨¨ncia de qualificaci¨® Standard and Poor¡¯s va rebaixar ahir la qualificaci¨® dels principals bancs de Gr¨¨cia a nivells de ¡°fallida selectiva¡± (SD) i va advertir que sense ajuda externa ¨Cun extrem que no preveu¨C la insolv¨¨ncia de la banca grega ¨¦s una absoluta certesa.
La rebaixa de la qualificaci¨® es produeix despr¨¦s de la decisi¨® del Govern grec d'imposar controls de capital des de dilluns passat a les entitats financeres del pa¨ªs per contenir la fugida de dip¨°sits i davant el frac¨¤s de les negociacions per estendre els plans de rescat del pa¨ªs.
Segons els criteris de l'ag¨¨ncia, la impossibilitat dels dipositants d'accedir als fons, de disposar dels comptes i de transferir diners constitueix una fallida selectiva de les entitats. ¡°?s inevitable que els bancs grecs es declarin en fallida en un termini m¨¤xim de sis mesos en abs¨¨ncia d'ajuda de les autoritats europees. No preveiem que aquesta ajuda es produeixi¡±, argumenta.
Els bancs afectats per la rebaixa de la qualificaci¨® s¨®n l'Alpha Bank; Eurobank Ergasias; el Banc Nacional de Gr¨¨cia i el Banc del Pireu.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
