Rousseau i Catalunya

Una de les poques coses assenyades que li hem mai sentit dir a la senyora Esperanza Aguirre ¨¦s aquesta, relativa a l¡¯¨¨xit de les esquerres ecologistes-progressistes-anticapitalistes en ciutats com Barcelona i Madrid: ¡°Tanta bondat m¡¯espanta¡±. Per molt execrable que hagi estat la pol¨ªtica de Rajoy i per molt fastigosa que sigui la ideologia de la FAES, les paraules d¡¯Aguirre, vistes des de la perspectiva de la teoria pol¨ªtica, s¨®n d¡¯una clarivid¨¨ncia exemplar. Qualsevol que hagi llegit El pr¨ªncep, de Maquiavel, o els escrits de Hobbes, o la biografia de Winston Churchill, haur¨¤ compr¨¨s que els bons sentiments, les grans il¡¤lusions i l¡¯evangelitzaci¨® de la pol¨ªtica ¡ªaix¨° darrer ben a prop del que est¨¤ succeint a Catalunya, afegint-hi en aquest cas uns quants episodis del primer llibre de Mois¨¨s¡ª s¨®n mitjans per practicar l¡¯art de la polis i el demos destinats a la inefic¨¤cia i la confusi¨®, i, en el pitjor dels casos, la cat¨¤strofe.

No s¡¯ha d¡¯oblidar que bona part del panorama progressista que s¡¯observa ara a Espanya, despr¨¦s de les eleccions municipals, obeeix a l¡¯¨¨xit d¡¯unes acampades amarades d¡¯esperit Baden-Powell, a l¡¯engrescament de persones joves sedu?des per la idea de resultar decisius en alguna cosa ¡ªja que no ho s¨®n, per culpa de l¡¯actual situaci¨® de crisi, en res de res¡ª, a la debilitat de l¡¯Esgl¨¦sia cat¨°lica, que no ha fet m¨¦s que equivocar-se en les seves manifestacions i, en especial, prohibicions, i a la moda ¡ªpr¨°piament retro, calcada del maig del 68¡ª del ¡°realisme optimista¡±.

L¡¯¨¨xit d¡¯aquests grups anomenats radicals ¡ªquan nom¨¦s s¨®n radicals a la manera de la Revelaci¨® de sant Joan a Patmos¡ª tamb¨¦ ¨¦s degut, sens cap mena de dubte, al rebuig de les generacions m¨¦s joves respecte a la pol¨ªtica bipartidista, enchufista i corrupta protagonitzada pels grans partits del pa¨ªs als darrers trenta anys. Aix¨ª cal recon¨¨ixer-ho.

Tanmateix, si hem de parlar de l¡¯actual situaci¨® pol¨ªtica a Catalunya, hem de posar en joc dos elements m¨¦s, un d¡¯ells perfectament visible en els costums de la gran massa de la joventut present: el primer ¨¦s l¡¯amor a la Natura, a la seva puresa i perfecci¨® i a la seva incorruptibilitat si no ¨¦s per culpa dels homes; l¡¯altre ¨¦s l¡¯auge de la ideologia nacionalista, una ideologia que no ¨¦s nova, sin¨® patrocinada per les pot¨¨ncies europees davant el poder imperial de la tercera fase de la Revoluci¨® de 1789, clarament manifestat en les campanyes militars de Napole¨®: d¡¯altra manera, costa d¡¯entendre que fossin justament els alemanys els qui van forjar una teoria pol¨ªtica nacionalista, amb l¡¯embranzida amb qu¨¨ van fer-ho, i que va durar des del temps del Primer Imperi franc¨¨s fins... al final del Tercer Imperi alemany.

En tota an¨¤lisi de la present situaci¨® cal comptar, encara, en la vinculaci¨® entre aquests dos ¨²ltims factors: un pa¨ªs mereix la seva independ¨¨ncia no solament perqu¨¨ la gent ho vulgui; no solament perqu¨¨ posseeixi una determinada hist¨°ria vinculada als nibelungs (Wagner i el cas del nacionalisme alemany) o a les ru?nes de 1714 (Barcelona); ni tampoc solament perqu¨¨ posseeixi una llengua pr¨°pia ¡ªni pensaments d¡¯una ¡°cultura pr¨°pia¡± al temps d¡¯internet i de l¡¯americanitzaci¨® del lleure¡ª, sin¨® pel fet que la Naturalesa, ella mateixa, s¡¯ha convertit en un assumpte transcendental ¡ªja ¨¦s el cas del H?lderlin nacionalista alemany¡ª i perqu¨¨ aquesta Naturalesa equivalent a ¡°territori sacralitzat¡± s¡¯ha barrejat amb la idea de ¡°naci¨®¡±.

Per aix¨° no es pot anar a parar solament a Maquiavel per entendre que hi coses de l¡¯actual panorama que m¨¦s aviat espanten; tamb¨¦ s¡¯ha d¡¯anar a parar a l¡¯Emili, de Rousseau, per esmentar un text emblem¨¤tic relatiu a la nostra hip¨°tesi. I, per acabar de veure que moltes coses que van passar al XIX i tornen a passar al XXI s¨®n hereves de moltes que van passar al XVIII, hom pot aconsellar als lectors que vagin a parar, tamb¨¦, a Voltaire. Quan Rousseau va dir a Voltaire, escrit literalment: ¡°L¡¯odio¡±, venia a dir que el cinisme, l¡¯escepticisme i el realisme pol¨ªtics de Voltaire posaven massa en entredit aquesta idea de la pol¨ªtica com a m¨®n de confraries, flors i violes que ell proposava.