¡°S¨®c un botiguer de la m¨²sica; no vull gestionar un gran ¨¨xit¡±

Jordi Llansam¨¤ (Barcelona, 1967) va fundar una discogr¨¤fica nom¨¦s per editar Corn Flakes, un grup que li agradava. D¡¯aix¨° en fa 25 anys. Al llarg d¡¯aquest temps BCore, el seu segell, s¡¯ha convertit en un referent del hardcore a Espanya i Europa, per¨° tamb¨¦ s¡¯ha anat obrint a artistes m¨¦s pop per arrodonir un cat¨¤leg ampli i variat que, sense perdre personalitat, ha posicionat el segell davant d¡¯un p¨²blic molt divers. I aix¨° amb un model empresarial propi del senyor Esteve de Santiago Rusi?ol, un esperit de formigueta que fuig dels cants de sirena dels grans ¨¨xits per moure¡¯s en ¨¤mbits controlables on una relliscada no comporti m¨¦s que un petit problema sense implicacions per a la resta de la discogr¨¤fica. Fins avui, el sistema ha funcionat: el seu cat¨¤leg t¨¦ 280 refer¨¨ncies i edita entre vuit i dotze discos a l¡¯any.

Pregunta. Vint-i-cinc anys d¡¯empresa. Vost¨¨ ¨¦s tot un empresari...

Resposta. No, de cap manera, no tinc fusta d¡¯empresari, sin¨® de botiguer, s¨®c un botiguer del m¨®n de la m¨²sica. Com a empresari no serveixo, no s¨¦ manar, no s¨¦ delegar, no em considero un bon cap...

P. Per no ser-ho, l¡¯empresa ha funcionat prou b¨¦...

R. Potser. De tota manera, admiro la gent que porta grans empreses, a mi em resultaria impossible. Tinc clar el meu model de negoci i fins i tot no m¡¯agradaria fer un pelotazo a l¡¯estil Dover. Per una banda estaria b¨¦, per¨° la feinada i l¡¯allau de problemes que comporta fa que no ho desitgi. M¡¯estimo m¨¦s vendre 1.000 c¨°pies de cada disc i reeditar-ne 500 si funciona que no pas cr¨¦ixer desmesuradament, m¨¦s enll¨¤ de les meves estructures.

P. Per¨° l¡¯¨¨xit ¨¦s imprevisible. I si un dels seus grups triomfa a gran escala?

R. El vendria, de manera que el marr¨®n an¨¦s a un altre i jo en cobr¨¦s un percentatge. Una cessi¨® a tercers. No vull gestionar un gran ¨¨xit.

P. Aquesta actitud t¨¦ a veure amb els seus posicionaments hardcore, m¨¦s propis d¡¯escenes petites?

R. No, t¨¦ a veure amb les coses que no m¡¯agraden del negoci

P. Que s¨®n...

R. El negoci pr¨°piament, la seva part comercial. No m¡¯agrada viatjar per negocis, vendre motos, els sopars de feina, la festa posterior... Aquesta mena de far¨¤ndula no m¡¯agrada. M¡¯agraden la creativitat, planificar un llan?ament, pensar les cobertes, el so, aconsellar els grups, treballar amb ells...

P. I com fa els diners?

R. Estant atent a moltes petites coses. Tinc una editorial que em fa propietari dels drets dels artistes que publico, sembla que l¡¯streaming va a m¨¦s, i de fet ja ¨¦s el 80% de la nostra facturaci¨® digital. Fem una mica de management, venem discos, els propis i els de cat¨¤legs que ens agraden, cobrem per comunicaci¨® p¨²blica dels grups del segell que actuen en festivals... No vivim d¡¯una aixeta, sin¨® de moltes que degoten.

P. Percentualment significa...

R. Que de drets fem un 40%, un 30-35% de venda de discos i un 20% de management.

P. I fa una pol¨ªtica comercial conservadora.

R. Mai em jugo m¨¦s d¡¯un dit i des dels inicis pago les inversions amb el que he tret de llan?aments anteriors. En tota la meva vida professional nom¨¦s he demanat un cr¨¨dit, no vull tenir deutes.

P. ?s un model de negoci molt humil, no?

R. Que ara imiten les multinacionals, que a m¨¦s del seu negoci tradicional han creat departaments per fer tiratges molt curts de reedicions, entre 500 i 1.000 exemplars. Abans no feien cas a aquesta part considerada minsa de negoci, i ara s¨ª.

P. El lema de les seves accions de celebraci¨® diu: ¡°25 anys adaptant-nos¡±. No ¨¦s una mena de claudicaci¨®?

R. Al contrari, vol dir que encara som uns inadaptats, vol dir 25 anys d¡¯adaptaci¨® en certa mesura fallida. S¨®c el que s¨®c des de sempre.

P. Per¨° segur que vost¨¨ ha canviat m¨¦s que el mateix hardcore.

R. S¨ª, abans al hardcore hi havia m¨¦s esperit de comunitat, feies l¡¯Interrail per veure concerts a Europa i dormies a casa de gent que no coneixies. Abans, quan veia alg¨² amb una samarreta d¡¯un grup de hardcore, el parava i xerrava amb ell; ara aix¨° no t¨¦ sentit, tot s¡¯ha massificat.

P. I vost¨¨ segueix fidel als seus gustos de fa 25 anys?

R. Continua agradant-me l¡¯actitud hardcore, l¡¯agressivitat, les frases contundents, anar al gra. M¡¯agraden encara els meus cl¨¤ssics, com Black Flag, Agnostic Front, Buzzcocks, Clash, Bad Brains... per¨° ja no escolto nom¨¦s hardcore com abans.

P. I qu¨¨ escolta de nou?

R. Las Grecas, Luis, Chorbos, Los Chichos... Aquelles produccions de Luis de Carlos amb gitanos i bandes de rock sonen de meravella. Es notava que estaven fetes amb l¡¯est¨®mac, que no s¨®n un producte adulterat. M¡¯agraden els grups espanyols dels seixanta i setanta, el garatge... Ja no s¨®c un talib¨¤ del hardcore.

P. ?s cert que de jove feia proselitisme intensiu del hardcore?

R. S¨ª, li posava al meu pare discos de Decibelios per intentar que li agradessin. Ara ja no ho faria.

P. I a casa seva?

R. La meva dona, a la qual vaig con¨¨ixer en ¨¤mbits musicals, ¨¦s m¨¦s d¡¯¨¤cid jazz i m¨²sica negra. Nom¨¦s li vaig prohibir que pos¨¦s els seus discos al costat dels meus, no fos cas que els contamin¨¦s.

P. I a la seva filla de cinc anys li posa hardcore?

R. No, ella est¨¤ creixent en un ambient on sona m¨²sica constantment, no cal pressionar, ja arribar¨¤. El que s¨ª que aconsello ¨¦s no posar als fills m¨²sica de nens; estan molt oberts i poden escoltar qualsevol cosa.

?