L¡¯FMI avala la tesi grega que el deute ¨¦s insostenible

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha justificat aquest dijous les posicions del Govern grec en assegurar que el deute del pa¨ªs ¨¦s insostenible i que una quitan?a ¨¦s gaireb¨¦ inevitable. El Fons va establir les bases d'un tercer rescat en xifrar les necessitats de finan?ament del pa¨ªs en 51.900 milions d'euros, dels quals Europa n'hauria d'aportar 36.000 milions. Una recomanaci¨® que arriba l'endem¨¤ passat que el Govern d'Atenes incompl¨ªs els seus pagaments amb el Fons i a dos dies que se celebri un refer¨¨ndum sobre els plans d'ajust.

¡°No m'escolti a mi, que s¨®c el ministre de Finances d'un partit radical d'esquerres. Escolti l'FMI¡±. En una entrevista amb Bloomberg, Iannis Varufakis, s'escudava en l'informe que hores m¨¦s tard va publicar el Fons Monetari?per justificar el rebuig del Govern d'Atenes a qualsevol acord amb els creditors que no contempli una reestructuraci¨® dels deutes.

De fet, el mateix organisme admet que les finances de Gr¨¨cia s¨®n pr¨¤cticament inviables, fins i tot complint el programa que estava en vigor fins dimarts passat: ¡°els riscos per a la sostenibilitat del deute eren molt significatius¡±. En concret sost¨¦ que si el creixement ¨¦s menor de l'1% (va cr¨¦ixer el 0,1% en el primer trimestre) o el super¨¤vit primari (saldo abans del pagament dels interessos del deute) ¨¦s inferior al 2,5% del PIB (va ser de l'1,7% el 2014) ¡°seria necess¨¤ria una quitan?a del deute¡±, aix¨ª com atorgar un per¨ªode de gr¨¤cia de 20 anys als deutes existents i allargar la vida dels cr¨¨dits en vigor fins als 40 anys.

Amb el seu informe, el Fons avala la tesi del govern grec que el deute ¨¦s insostenible

La part de l'informe que va ignorar Varufakis va ser la part en qu¨¨ el Fons critica els canvis introdu?ts en les pol¨ªtiques econ¨°miques des de principi d'any, quan va arribar al poder l'actual Govern, i que ¡°han provocat un augment substancial de les necessitats financeres del pa¨ªs¡±. Com a exemple cita que les factures pendents de pagament per part de l'Administraci¨® P¨²blica ronden els 7.000 milions d'euros.

Segons l'FMI, fins a finals del 2018 les necessitats de finan?ament de Gr¨¨cia ascendeixen a 51.900 milions d'euros, ¡°cosa que requerir¨¤ una nova aportaci¨® europea de, com a m¨ªnim, 36.000 milions d'euros durant aquell per¨ªode¡±. Com que l'informe es va redactar abans que expir¨¦s sense acord la pr¨°rroga del segon rescat, aquella quantitat no inclou els 7.200 milions d'euros que no han estat desemborsats d'aquell acord, ni els 1.600 milions que es deuen des del dimarts al Fons ni l'impacte del corralito bancari. D'aquesta manera, les necessitats de finan?ament del pa¨ªs superarien els 60.000 milions d'euros.

¡°No m¡¯escolti a mi, que s¨®c un radical d¡¯esquerres. Escolti l¡¯FMI¡±, diu Varufakis

Les normes de funcionament del Fons li impedeixen assumir una quitan?a, ja que mant¨¦ un estatus de creditor preferent. Aix¨° significa que la seva recomanaci¨® hauria d'aplicar-se ¨²nicament sobre el deute que Gr¨¨cia mant¨¦ amb les institucions europees, els seus creditors m¨¦s grans. Ara per ara el Fons tampoc podria participar en un tercer rescat a Gr¨¨cia. Les seves regles li impedeixen donar una nova ajuda financera a un pa¨ªs que mant¨¦ un deute pendent de pagament amb l'organisme, com succeeix en el cas de Gr¨¨cia des de dimarts passat.

L'informe ¨¦s un reconeixement impl¨ªcit al frac¨¤s dels plans de rescat per Gr¨¨cia durant aquesta crisi i en els quals ha participat activament l'organisme, que controlen els Estats Units. Ja el 2013 el Fons va recon¨¨ixer que havia estat un error ajornar fins al 2012 una quitan?a del deute que aleshores estava en mans privades, quan es va produir el primer rescat, i que havia subestimat l'impacte de les pol¨ªtiques d'austeritat sobre l'economia.