Forat? Vergonya? Disseny!

Una font de trencad¨ªs i coloraines adverteix que som al Forat de la Vergonya, que es tracta d¡¯un ¡°parc autogestionat¡±. De fet, som a l¡¯epicentre de la lluita dels ve?ns per apropiar-se d¡¯un espai p¨²blic. La hist¨°ria del lloc ¨¦s un seguit de malentesos: d¡¯errors de c¨¤lcul per part del municipi i d¡¯exc¨¦s de ganes per part dels ve?ns. El resultat ¨¦s un empat. Anem primer a la hist¨°ria. El Forat de la Vergonya, batejat amb la inventiva que tenen sempre els ve?ns inquiets, va sortir d¡¯un canvi en la planificaci¨® original de la molt exitosa reforma global de Ciutat Vella. Els voltants del Mercat de Santa Caterina eren un pou de mis¨¨ries urban¨ªstiques i de pobresa humana: carrerons foscos, habitatge precari, decad¨¨ncia i expectatives a parts iguals. Va entrar-hi l¡¯excavadora, com arreu, perqu¨¨ obrir espais de llum era part del sanejament.

La idea era perllongar l¡¯avinguda Camb¨® per emmarcar la nova fesomia del Mercat, ara una baluerna brillant de firma noble, que havia d¡¯atreure propis i aliens. Els mateixos arquitectes van intervenir en la fixaci¨® dels edificis a derruir, alguns m¨¦s dels previstos, per¨° ¨¦s que tot havia de respirar. I es va determinar que s¡¯hi faria un aparcament per satisfer el mercat i el barri alhora. Tot va anar de pressa, excepte la reconstrucci¨®. I el Forat va n¨¦ixer com un gran espai buit enmig del desordre provocat per les abs¨¨ncies. Impressionava de tan buit: els ve?ns hi van plantar un pi i un hort. Avui encara hi ha enderrocs, per¨° tot el que s¡¯havia de construir ¨Cedificis s¨°lids, de volumetria juganera, amb porticons de fusta¡ª est¨¤ en peu. La zona ha reviscut amb la nova urbanitzaci¨®, que li ha tret l¡¯aire de destrucci¨® in¨²til que tenia. Al carrer Mestre Casals, que est¨¤ en obres, hi han plantat una rodona selv¨¤tica de gram¨ªnies, que fa un efecte viv¨ªssim contra un perfil d¡¯edificis historiats, macos. Vol dir que s¡¯ha recuperat l¡¯est¨¨tica, que a Ciutat Vella ho embolcalla tot sense voler.

El Forat est¨¤ de festa major. Ha canviat molt. Costa recon¨¨ixer el desert anterior, la buidor que ho tacava tot. Avui ¨¦s un bosc. Queda l¡¯esplanada de terra al mig, amb porteries per estimular els jocs de pilota, per¨° els laterals estan ombrejats de tipuanes i altres arbres gruixuts. Hi ha una zona de jocs infantils plena de criatures. Avui fan tallers a l¡¯ombra. En l¡¯un, els infants toquen tambors diversos, guiats per dos nois vestits amb samarreta negra prescriptiva, i sona de meravella. Els nens riuen quan pesquen el ritme, i el pesquen de seguida, instintivament. M¡¯acosto a un altre taller, que ara mateix no t¨¦ clientela, i parlo amb la Martina, una noia del barri. ?s molt bonic: amb runa de les obres del carrer de Sant Pere, aqu¨ª mateix, es fa una pasta com de ciment que s¡¯aboca en unes cubetes de 40 cm quadrats, en el fons de les quals s¡¯han posat unes lletres que configuren un missatge triat per qui fa la feina. ¡°All¨° que un carrer no vol diu molt del mateix carrer¡±, sintetitza la Martina, i m¡¯ensenya els blocs ja consolidats. Mem¨°ria, desitjos: un barri a trav¨¦s de la seva gent.

Li comento que el Forat ja no sembla tan aut¨¨ntic com quan no hi havia res. S¡¯arronsa d¡¯espatlles. La gent est¨¤ contenta, diu i d¡¯alguna manera insinua que el barri est¨¤ a l¡¯aguait per si hi desembarquen els turistes. El turisme que ho canvia tot, comen?ant pel teixit comercial, que a sobre est¨¤ amena?at per la quantitat de jubilacions que s¡¯hi produeixen. Tot el nucli de Sant Pere ¨¦s d¡¯una bellesa brutal, potser de mal presagi. S¡¯hi est¨¤ restaurant l¡¯espl¨¨ndid Palau Al¨°s, que acull i acollir¨¤ equipaments diversos, comen?ant per un casal de Joves. Tot aix¨° surt de l¡¯¨²ltim Pla de Barris. Volto per les voreres del Forat, que ara no t¨¦ nom, i descobreixo una botiga deliciosa, acabada d¡¯obrir per una parella d¡¯italians. Venen sabons artesans i perfums fets a casa: elaboren unes ¡°tortes¡± de sab¨® ¡ªd¡¯aromes variad¨ªssimes¡ª de 10 kilos i llavors tallen el trosset que vol el client, tot absolutament antic, primigeni, delicat. A l¡¯altra banda, una llibreria dedicada a mat¨¨ria social, a conspiracions i alertes, a les alternatives. Es diu Contrabandos i ofereix un llibre col¡¤lectiu que es diu Mierda de ciudad i que t¨¦ pr¨°leg de l¡¯infaltable Manuel Delgado. Sempre he pensat que el Forat era ideal per crear un nucli d¡¯oferta diferent. Un lloc per pensar, precisament.

Busco l¡¯hort, ara ben tancat, esponer¨®s, amb un paper enganxat que reclama participaci¨®. Baixo cap al bar Mesclad¨ªs, potser el m¨¦s bonic de Barcelona, una acumulaci¨® d¡¯objectes que creen una densa harmonia, com si aqu¨ª s¡¯hi guard¨¦s un secret. Tot d¡¯elements reciclats el decoren, i el decoren tamb¨¦ les fotografies dels ve?ns fetes per Joan Tom¨¤s i Mart¨ªn Habiague, que repeteixen l¡¯experi¨¨ncia que van fer a Montcada. Retratar els ve?ns i les seves inquietuds. Les frases recollides lloen el barri ¡ªamics, solidaritat¡ªi temen pel futur, perqu¨¨, diuen, els en volen treure. Qui? El poder, o l¡¯Ajuntament, per¨° no ¨¦s cert: en tot cas, l¡¯amena?a ¨¦s la pr¨°pia din¨¤mica urbana. I llavors entenc quin ¨¦s el tema del Forat de la Vergonya, un espai reivindicat pels ve?ns per¨° en definitiva urbanitzat pels t¨¨cnics municipals, que li han donat un aire semblant al de qualsevol altre rac¨® de la ciutat. Els ve?ns no volien disseny per¨° els t¨¨cnics creuen que el disseny ¨¦s progr¨¦s i prosperitat. I sovint la prosperitat d¡¯un barri ¨¦s una mala not¨ªcia per als qui s¡¯hi busquen la vida. Un espai ¨¦s bonic quan t¨¦ ¨¤nima, i aleshores no li cal el disseny. Est¨¤ b¨¦ que la gent del Forat ja no estigui enfadada, per¨° m¨¦s val que mantinguin l¡¯alerta.?