Flaix d¡¯un jutge i cites del poder

El poder de vegades esdev¨¦ individualitzat, visible a espipellades, fins i tot amb tocs d¡¯intimitat, amb records i enyorances desbordats d¡¯emoci¨®. A les intervencions ecum¨¨niques d¡¯estrena oficial sol surar una mica el jo personal. L¡¯autoritat s¡¯obri i es desnua, ¨¦s evident que est¨¤ tocada, copsada pel moment, vol fer-se m¨¦s humana, m¨¦s corrent per ventura, dribla la solemnitat i transita.

Posem per cas a la pol¨ªtica, en aquells casos on es mota dels pares, dels antecessors col¡¤lectius, dels absents al frontis de la hist¨°ria, les esqueles familiars o la cap?alera del llit o del bres.

Un jutge es presenta endiumenjat, endolat de seda, amb solapa lluenta i toga medieval, brodats a les punyetes i patenes, escuts i medalles al costat del cor. Els jutges ¨Cdigau magistrat, que ¨¦s m¨¦s¨C imposen emper¨° davall la toga, hi ha panxa, sexe, cor i sentiments; cal recordar la idea dita per Guillem Vidal, expresident de l¡¯Audi¨¨ncia de Palma i del Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya.

Generalment, en discursos o confid¨¨ncies el poder d'estrena de vegades s¡¯exhibeix m¨¦s enll¨¤ del tel i signatura al decret o la sent¨¨ncia. L'autoritat a les representacions individuals i protocol¡¤l¨¤ries evidencia la seva novetat, se sent, potser, amb la necessitat de representar-se comuna, com un ciutad¨¤ qualsevol amb sentiments. Entre la m¨¤xima profunda i el memor¨¤ndum gen¨¨ric, tamb¨¦ es descorda, mostra i explica q¨¹estions biogr¨¤fiques, fins a la companya que fou i ¨¦s present.

La veu del protagonista, en aquests tr¨¤ngols i par¨¤grafs, es transforma en ¨ªntima, dura i solemne; aflora emotiva, nost¨¤lgica, en els detalls privats, familiars. Aquestes intervencions en primera persona del singular tenen l'¨°bvia intenci¨® de fer plural el subjecte i el verb, tot el missatge: un "sense vosaltres no som ning¨²". La complicitat social, l¡¯afinitat corporativa, pret¨¦n arribar al fons en els cors dels cercles propers, evocar m¨¦s enll¨¤ del record i de les l¨¤pides als absents.

La veu del protagonista, en aquests tr¨¤ngols i par¨¤grafs, es transforma en ¨ªntima, dura i solemne; aflora emotiva, nost¨¤lgica, en els detalls privats, familiars.

Un d'aquests moments, amb moderaci¨®, el va plasmar el magistrat Antoni Oliver Reus, president de la sala social del Tribunal Superior de Just¨ªcia de les Illes Balears. Jutge singular, modern i progressista, amb barb¨® sense farcir la pell, navegant arriscat ¨Cfa anys portava una senyera antinuclear¨C excursionista valent, es va envoltar d'un plural cor d'advocats, jutges i fiscals, tamb¨¦ sindicalistes i empresaris i quasi tota la fam¨ªlia.

Despr¨¦s de la seva promesa i reflexi¨®, Oliver va llan?ar un al¡¤legat contra la sobresaturaci¨® dels tribunals que pot posar en dubte la tutela efectiva dels drets dels justiciables. Indic¨¤ que el dret laboral ha exercit "una doble funci¨® pacificadora i de progr¨¦s, procurant una notable cohesi¨® social, que ha donat a Europa un dels moments m¨¦s brillants de la hist¨°ria de la humanitat." I aixi mateix subratll¨¤: "Poques coses com la Seguretat Social ens han ofert fortalesa social i moral, ¨¦s un dels m¨¤xims exponents de solidaritat entre els ciutadans".

El jurista no ho ha esmentat, emper¨° ¨¦s la seva mem¨°ria i ¨¦s hist¨°ria: ¨¦s n¨¦t del qui fou batle republic¨¤ de Felanitx, Pere Oliver i Domenge, "¨¦s potecari" de son Barcel¨®, exiliat 15 anys i perseguit i la seva fam¨ªlia presa. El seu altre padr¨ª ¨Cels Oliver estranyament a la vila parlen d'avi¨C, Pere Reus Bordoy, jutge de pau i editor, catalanista com aquell, va ser executat el 1938.

En ¡°Toni es jutge" des Port, va brodar la seva intervenci¨®, en catal¨¤, amb missatges de contingut c¨ªvic que va alternar amb refer¨¨ncies personals familiars; no totes, no podia all¨¤ mateix. Hi era el seu germ¨¤, gran cient¨ªfic i expol¨ªtic, en Pere, i la seva germana petita, na Catalina, qui fou una de les 115 periodistes que van fotre al carrer quan va tancar M, la televisi¨® de Mallorca, fet que el PP cita amb orgull encara ara [Maria Salom, en campanya el 2015]. No hi era en Miquel, creador inicial de Palma TV i M, realitzador i empresari de Video U que ¨¦s reu i penedit.

El magistrat Antoni Oliver va mentar la seva ¨¤via Purita Manzanares de Cartagena (presa a la pres¨® de dones de Palma, can Sales), que li va augurar que seria jutge com "el meu Perico" (el seu avi). Va al¡¤ludir als seus progenitors extints. El seu pare, Miquel Oliver Massut¨ª, va obrir el seu curr¨ªculum als camps de concentraci¨® de Franco i va arribar a la c¨²pula cient¨ªfica de l'Institut Oceanogr¨¤fic, a la subsecretaria de Pesca i als escons parlamentaris amb els socialistes.

El magistrat Oliver Reus, tutelat per les seves parelles Antonio Terrassa i Gabriel Fiol, va citar el poeta Blai Bonet: "L'autoritat ¨¦s m¨²tua o no ¨¦s".

Les refer¨¨ncies pr¨°pies del dietari, la poesia i les cites liter¨¤ries fitoren i trufen els missatges. Francina Armengol, nova presidenta de les Balears, va vivificar els seus somnis en Miquel Bau?¨¤ ¨Cque el PP va contraposar a Calder¨®n de la Bar?a¨C; va rallar de la por d'Albert Camus, de la fidelitat de Salvador Espriu i es va abra?ar a Bartomeu Rossell¨®-P¨°rcel, un poeta compartit amb Alberto Jarabo de Podem, un madrileny que mota en catal¨¤ perfecte: "Tota la meva vida es lliga a tu com en la nit les flames a la fosca" . Dempeus, an¨°nima entre el p¨²blic i el discurs, hi havia qui va donar veu i m¨¦s gl¨°ria a Rossell¨®-P¨°rcel, la cantant Maria del Mar Bonet. Altres cites de poder, Pilar Costa, ment¨¤ el seu Mari¨¤ Villag¨®mez, d'Eivissa: ¡°Voler l'impossible ens cal i no que mori el desig¡±. Xavier Pericay cit¨¤ ¨Ccom tots a favor seu¨C Miquel dels Sants Oliver, emper¨°, en prosa. Biel Barcel¨®, ras i curt, vicepresident del Govern balear, ecosoberanista ¨C¨¦s a dir, exnacionalista¨C, va vindicar Pep Guardiola, no pel seu poeta estimat (Miquel Mart¨ª i Pol) sin¨® pel seu missatge estakhanovisme o luter¨¤: "si ens aixequem ben d¡¯hora i ens posem a pencar aquest pa¨ªs es imparable¡±. Els Oliver s¨ª que s¨®n molt del Bar?a.