Les infeccions de transmissi¨® sexual es multipliquen entre el col¡¤lectiu gai
Els casos de s¨ªfilis i gonorrea es quadrupliquen i tripliquen en 10 anys
Els homosexuals s'han convertit en el col¡¤lectiu amb m¨¦s risc de tenir una infecci¨® de transmissi¨® sexual (ITS). Els nous contagis de VIH van donar la veu d'alarma fa un any: sis de cada 10 nous infectats s¨®n gais, alertava BCN Checkpoint el juliol del 2014. L'¨²ltim informe del Centre d'Estudis Epidemiol¨°gics sobre Infeccions de Transmissi¨® Sexual i Sida de Catalunya (CEEISCAT) corrobora aquesta tend¨¨ncia. El 58,5% dels 808 diagn¨°stics de VIH detectats el 2014 corresponen als homes que tenen sexe amb altres homes (HSH). En 10 anys els casos de s¨ªfilis s'han quadruplicat i els de gonorrea, triplicat. La majoria, d'aquest perfil.
Els diagn¨°stics de s¨ªfilis van assolir els 902 infectats el 2014. D'aquests, 627 van emplenar una enquesta que va revelar que en el 73% d'ocasions eren HSH. La gonorrea tamb¨¦ ha crescut. L'any passat es van notificar 1.555 nous casos, segons el Sistema de Vigil¨¤ncia Epidemiol¨°gica de la Sida/VIH/ETS a Catalunya (SIVES). 783 d'aquests casos es van sotmetre a l'enquesta i el 43% eren homes que havien tingut relacions amb altres homes. ¡°Aix¨° no ¨¦s una cosa puntual de Catalunya. Passa a la majoria de pa?sos d'Europa. Indica una exposici¨® a conductes de risc i els estudis ens diuen que hi ha m¨¦s incid¨¨ncia entre HSH. Poden ser homosexuals o no. Epidemiol¨°gicament estudiem el que fan, no com se senten¡±, matisa Jordi Casabona, director del CEEISCAT.
La seva explicaci¨® es basa que ¡°el nombre de contactes entre homosexuals ¨¦s molt m¨¦s alt que entre els heterosexuals¡±. A m¨¦s, ¡°la prevalen?a de VIH entre aquest grup ¨¦s del 17% i, en haver-hi m¨¦s contactes, les probabilitats d'infecci¨® augmenten¡±.
L'informe SIVES tamb¨¦ recull el perfil de m¨¦s risc davant el VIH, a partir d'un estudi amb HSH no infectats: ser d'origen estranger, tenir m¨¦s de cinc proves de detecci¨® anteriors i, en els ¨²ltims sis mesos, practicar penetraci¨® anal sense preservatiu amb parella estable d'estat serol¨°gic desconegut, tenir m¨¦s de 10 parelles sexuals ocasionals, practicar la penetraci¨® anal sense preservatiu amb una parella ocasional i autodeclarar una gonorrea. L'estudi (cohort ?taca) va demostrar que la incid¨¨ncia de VIH va passar d'1,3 de cada 100 persones a l'any el 2009 a 3,1 el 2011. ¡°Fa temps que ho alertem i som aqu¨ª perqu¨¨ no s'han implantat les pol¨ªtiques adequades¡±, critica Ferran Pujol, responsable de BCN Checkpoint, un centre de detecci¨® de VIH i altres infeccions. L'entitat, que lidera projectes d'investigaci¨®, detecta el 40% dels casos de VIH a Catalunya. ¡°La resposta al problema seria augmentar el nombre i la freq¨¹¨¨ncia de les proves de detecci¨® de VIH, fer un cribratge sistem¨¤tic d'altres i subministrar antiretrovirals com a prevenci¨® abans de tenir relacions de risc (la profilaxi preexposici¨®)¡±.
Casabona tamb¨¦ defensa ¡°la prevenci¨®, promoure conductes de sexe segur i programes de sensibilitzaci¨®¡±. El director de CEEISCAT critica la passivitat institucional. ¡°Sabem per qu¨¨ s'infecta la gent i s'hi pot fer m¨¦s¡±. El projecte PISCIS, per investigar la hist¨°ria del virus i la coinfecci¨® amb hepatitis, ¨¦s un exemple. ¡°Est¨¤ parat per falta de decisi¨®¡±. Tot i que es va posar en dubte la viabilitat del centre, el conseller de Salut, Boi Ruiz, va defensar dimarts el seu paper en la lluita contra la sida i es va comprometre a mantenir-lo obert.
La profilaxi preventiva, a debat
La profilaxi preexposici¨® (PrEP) ¨¦s el tema m¨¦s candent entre els experts que treballen en la lluita contra la sida. El tractament preventiu? -consisteix a prendre antiretrovirals abans, durant i/o despr¨¦s de tenir relacions de risc- s'ha demostrat tan efica? que fins i tot es va haver de suspendre l'estudi franc¨¨s Hipergay pels bons resultats que donava des d'un principi (es va certificar que amb la profilaxi preventiva s'evitaven els contagis de VIH i no era "¨¨tic" administrar placebo a alguns dels participants de l'estudi). Previsiblement, les autoritats europees aprovaran el tractament l'any que ve.
Amb tot, el debat est¨¤ obert. "EL PrEP ha donat molt bons resultats per¨° falta saber com implementar-lo: a qui s'ha de donar, els efectes adversos, qui l'ha de pagar", apunta Casabona, que tem que augmentin les conductes de risc. Segons el SIVES, el 60% dels HSH utilitzarien la PrEP per¨° el 19% tamb¨¦ creu que s'incrementarien les pr¨¤ctiques de risc.
"Aix¨° ¨¦s el millor que ha sorgit en prevenci¨® des de l'inici de l'epid¨¨mia perqu¨¨ amb el cond¨® vam pensar que s'havia d'arreglar i no ho ha solucionat. Les xifres s¨®n escandaloses i hem de donar una resposta immediata. La PrEP estaria controlada per un metge i hi hauria m¨¦s cribratge de les ITS perqu¨¨ s'haurien de fer anal¨ªtiques trimestrals", sentencia Pujol.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
Sobre la firma
