El refer¨¨ndum grec

Des de dem¨¤, vencedors o perdedors, tant Gr¨¨cia com l'eurozona, han d'afanyar-se per amortir els efectes negatius que, sigui quin sigui el resultat, tindr¨¤ el refer¨¨ndum d'avui: un refer¨¨ndum estrany per tradici¨®, ja que durant el segle XX n'hi ha hagut set en aquest pa¨ªs, tots dedicats no a una q¨¹esti¨® econ¨°mica/europea, sin¨® a temes constitucionals (monarquia o rep¨²blica, noves constitucions); i tamb¨¦ perqu¨¨ en aquest cas no s'utilitza, com se sol fer, perqu¨¨ la ciutadania validi una decisi¨® del Govern, o per triar entre dues opcions de gobernan?a, sin¨® amb el designi de rebutjar una proposta econ¨°mica dels socis.

El refer¨¨ndum ¨¦s un recurs leg¨ªtim, per¨° no la panacea de la democr¨¤cia. I menys encara el que distingeix una democr¨¤cia aut¨¨ntica d'una altra de bastarda. Nom¨¦s les eleccions lliures s¨®n distintiu exclusiu de la democr¨¤cia. La prova ¨¦s Gr¨¨cia: de les set convocat¨°ries, tres van ser fetes per dues dictadures, la dels anys trenta i la de la junta dels coronels (1967-1974).

A m¨¦s, el biaix partidista que el Govern ha impr¨¨s a la votaci¨® (la reclama per refor?ar-se a si mateix, en un tema en qu¨¨ falta consens) augmenta els perjudicis. Amena?a de dividir m¨¦s la poblaci¨® (alhora que pot cohesionar els disgustats socis) i d'enfrontar els grecs amb els altres europeus (contra les decisions dels quals se'ls convoca). Tot aix¨° en un clima de tensions socials derivades de la brutal factura de la crisi econ¨°mica i de la seva injusta redistribuci¨® en detriment dels menys afavorits.

Aix¨ª que d'una convocat¨°ria poc encoratjadora no cal esperar-ne un resultat ¨°ptim. Per¨° a l'efecte de la negociaci¨® amb els socis de l'Eurogrup, a Gr¨¨cia li conv¨¦ infinitament m¨¦s el s¨ª a la proposta europea que el seu Govern va rebutjar, que el no. I no perqu¨¨ el vot afirmatiu sigui taumat¨²rgic: la proposta que es vota ja no ¨¦s sobre de la taula. Encara que ¨¦s obvi que pot ressuscitar-se m¨¦s f¨¤cilment si s'aprova que si es rebutja una altra vegada.

Com que va caducar, existeix el risc que els creditors m¨¦s enrocats exigeixin endurir el pla. Seria el corol¡¤lari de la l¨°gica econ¨°mica que la deterioraci¨® economicofinancera grega d'aquest semestre exigeix m¨¦s ajustos: tot plegat pol¨ªticament desastr¨®s. A m¨¦s, el s¨ª suposaria la dimissi¨® de l'actual Govern i convocar eleccions, la qual cosa podria tenyir d'inestabilitat pol¨ªtica la ja extrema debilitat econ¨°mica.

Els perjudicis serien molt m¨¦s greus si triomf¨¦s el no. Com que no t¨¦ la protecci¨® d'un pla de rescat, Gr¨¨cia hauria de negociar-ne un altre (com ja va demanar). Per¨° la ja esquerdada confian?a dels donants es desplomar¨¤ si avui s'opta per negar les mesures que ells consideren convenients, ho siguin m¨¦s o menys. L'incentiu directe a un acord r¨¤pid, fins i tot provisional, ¨¦s esc¨¤s: encara que el mediat ¡ªpreservar la moneda ¨²nica¡ª sigui capital. I des d'aqu¨ª no ¨¦s descartable qualsevol seq¨¹¨¨ncia de desastres: suspensi¨® de pagaments o default, creaci¨® d'una altra moneda dolenta, sortida de l'euro, ru?nes familiars i austeritat endurida. Per a Gr¨¨cia; per¨° en el seu grau m¨¤xim debilitaria tota l'eurozona, la moneda ¨²nica (ja no irreversible) i la credibilitat de la Uni¨® (per no resoldre un tema que equival al 2% del seu PIB). El no ¨¦s enormement pitjor que el s¨ª.