Pol¨ªtics i jutges corruptes

La comissi¨® antifrau, tamb¨¦ anomenada comissi¨® Pujol, ha acabat la seva feina al Parlament. Proclamada in¨²til per alguns profetes convergents, la virtut d'aquesta comissi¨® ha estat retornar als ciutadans de Catalunya una imatge de cos sencer, absent a l'imaginari de molts. Les compareixences han recordat el temps en qu¨¨ el pujolisme era percebut com un oasi i els cr¨ªtics amb el palmerar com una mena de propagadors del comunisme llibertari.

Aquesta tasca parlament¨¤ria, en resum, ha actuat en tasca de supl¨¨ncia tamb¨¦ d'uns mitjans de comunicaci¨® que majorit¨¤riament van eludir, si no van tergiversar, els assumptes espinosos?relacionats amb la corrupci¨® pujolista amb l'objectiu de mantenir ben regat el seu hort a l'oasi. Ara, el desencadenant de la confessi¨® de Jordi Pujol ha ressuscitat la vella orgia de corrupci¨®, compartida per alguns pol¨ªtics, jutges i advocats. Les compareixences de Joan Piqu¨¦ Vidal, lletrat defensor de Pujol en el cas Banca Catalana, i la de l'exjutge Luis Pascual Estevill ¡ªtots dos condemnats per m¨²ltiples delictes¡ª han retornat a la vida records d'una ¨¨poca en la qual, per incre?ble que sembli, del que es tractava era de defensar el sindicat d'interessos teixit entre diferents bra?os del poder.

L'advocat Piqu¨¦ Vidal ¡ªtamb¨¦ condemnat per blanquejar diners a favor del cartell de Sinaloa¡ª va assegurar dilluns passat, 22 de juny, que la majoria de jutges que van exculpar el seu client ¡ªJordi Pujol¡ª el 1986 pel cas Banca Catalana no havien llegit el sumari. ?s a dir, la decisi¨® de no imputar el president catal¨¤ es va prendre sense que bona part de les seves senyories tinguessin en compte el que acreditaven les investigacions. Eren ¨¨poques de fervor popular al servei de l'hegemonia pujolista. ¡°D'ara endavant, d'¨¨tica i de moral en parlarem nosaltres, no ells [el Govern socialista]¡±, havia proclamat Pujol l'estiu de 1984 davant les masses que es manifestaven al seu favor. Els jutges van decidir no imputar-lo, potser m¨¦s atents al moviment?del carrer ¡ªaquest que resulta tan execrablement populista quan el practiquen a Gr¨¨cia o els indignats¡ª que al mateix sumari. Ara la comissi¨® antifrau del Parlament ¡ªaquesta que no serveix per res, segons convergents notables¡ª ha fet ren¨¦ixer vells temps.

I en el curs de les ¨²ltimes sessions, en concret el 29 de juny, l'exjutge Pascual Estevill va arribar a elogiar el ¡°gran president Pujol¡±. ?s l¨°gic. Li ha d'agrair moltes coses. Va ser ell qui el va enviar com a quota de CiU al Consell General del Poder Judicial quan el seu expedient ja desprenia aromes de corrupci¨®. L'aforament va passar a ser un blindatge m¨¦s de la seva traject¨°ria delictiva. Amb un brillant historial i en comandita amb l'advocat de Pujol, Estevill s'havia dedicat a recaptar d'empresaris als quals extorquia per evitar-los la pres¨®. ¡°No vaig tenir cap dubte que hav¨ªem caigut en mans d'un grup organitzat¡±, va declarar Eduardo Santos, president de Macosa davant el jutge el 2004, explicant l'operaci¨® extorsionadora a la qual ell i quatre empresaris m¨¦s havien estat sotmesos a eludir la pres¨® el 1992. ¡°Una cosa ¨¦s que un jutge sigui un cabr¨® i, una altra, que sigui un g¨¤ngster¡±, li deia Santos a un altre empresari en conversa telef¨°nica recollida en el sumari.

La ¡°cosa¡± ¨¦s que el magistrat en q¨¹esti¨® demanava diners i l'advocat defensor dels empresaris ¡ªel toga d'or Piqu¨¦ Vidal¡ª els aconsellava que pel seu b¨¦ paguessin. El lletrat tenia ¡°les claus de l'infern¡±, segons el president de Macosa, i Estevill era l'administrador del foc a les calderes. Un bon exemple d'emprenedors que es va forjar sota el pujolisme.

L'exjutge va ser condemnat igual que el seu soci. Segons la sent¨¨ncia perqu¨¨ ¡°van actuar per acoquinar¡±, ¡°amb comuns prop¨°sits criminals¡±. Un empresari que per no fer front al pagament va passar 25 dies a la pres¨® va assegurar: qui mossegava era el jutge i Piqu¨¦ era el que portava la cadena del gos i l'anava deixant anar o la recollia, segons necessitats del gui¨®.

Doncs s¨ª, segur que la comissi¨® Pujol no ha servit de res. Per¨° almenys, com el Nadal, ens ha remuntat a la inf¨¤ncia o a la joventut. Fa temps a Catalunya tothom sabia el que passava, va recon¨¨ixer desacomplexadament Piqu¨¦ Vidal. Com el pes de l'hegemonia pujolista era aclaparadora, molts ho sabien i molt pocs ho explicaven.