Palo Alto tamb¨¦ existeix

Hauria d¡¯estar prohibit treballar en un lloc aix¨ª. Hav¨ªem quedat que l¡¯esp¨¨cie va ser expulsada del parad¨ªs fa molt de temps. Feia anys que no visitava Palo Alto i em vaig trobar amb el recinte desbordant de vegetaci¨® selv¨¤tica. Treballar aix¨ª¡­! ?s clar que dissenyar no ¨¦s treballar, aix¨° va quedar clar als anys setanta. Avui hi ha mercat a Palo Alto. Som al cutting edge de la modernitat que vol trobar signes importats a la pr¨°pia ciutat, una actitud que ¨¦s motor de moltes coses. Com correspon, l¡¯entrada al recinte est¨¤ saturada de food-trucks, els carruatges de salsitxes i altres menges que en el seu moment i lloc eren el m¨¤xim de descuidades?i olis rancis i que ara estan de moda. Aix¨ª que entre les buguenv¨ªl¡¤lies es cola una aroma a refregit i barbacoa.

El Palo Alto Market ¨¦s molt pijo i aquest n¡¯¨¦s l¡¯encant. La pijer¨ªa ¨¦s inofensiva. L¡¯entrada ¡ªper limitar-hi l¡¯aforament¡ª val dos euros, que ¨¦s no res, perqu¨¨ el que redueix l¡¯aflu¨¨ncia ¨¦s precisament el bon gust. Tot all¨° que es ven, que potser son bajanades, ¨¦s exquisit. Em diu una de les noies que hi ha muntat una parada que l¡¯ingr¨¦s ¨¦s dur¨ªssim: que s¡¯ha de presentar des del web al producte i que molta gent en queda fora. Si ens posem seriosos, caldria dir que el Palo Alto Market ¨¦s la cimera de la innovaci¨®, de la imaginaci¨® i de les propostes l¨²diques, tot u i a petita escala: aqu¨ª la creativitat ¨¦s individual, ¨¦s jove, ¨¦s una proposta ef¨ªmera, perqu¨¨ en la pr¨°xima convocat¨°ria seran unes altres les coses que s¡¯hi vendran. No tota la gent que hi concorre amb la seva parada ¨¦s jove, per¨° ¨¦s gaireb¨¦ segur que fa poc temps que es dediquen a l¡¯ofici. S¡¯hi respira novetat.

Pel recinte no hi passen ni rics ni pobres, sin¨® la classe mitjana inquieta, educada, m¨¦s jove que no pas vella. ?s fama que els rics van trair Barcelona. Es van vendre l¡¯Eixample sencer als antiquaris que especulaven amb rajoles i vitralls modernistes, per refugiar-se en l¡¯as¨¨psia de Pedralbes i m¨¦s enll¨¤: per refugiar-se en estranys projectes de superviv¨¨ncia pol¨ªtica, que ¨¦s econ¨°mica, que ¨¦s de poder: projectes de r¨¨gim, per entendre¡¯ns, de r¨¨gim franquista. Aquesta gent, aquesta classe, no es barreja amb la ciutat, ni tan sols en un mercat exquisit com Palo Alto. Palo Alto ¨¦s per al barcelon¨ª ol¨ªmpic, m¨¦s en femen¨ª que no pas en mascul¨ª. Aquesta ¨¦s la Barcelona ben formada que est¨¤ innovant tamb¨¦ en comer?, i no nom¨¦s en aquest t¨ªtol tan propi. I quan s¡¯escrigui la mem¨°ria de la ciutat, si ¨¦s que toca reescriure-la, aquesta ciutat inquieta ha de tenir-hi la seva p¨¤gina.

?s fama tamb¨¦ que Barcelona ha descurat la mem¨°ria dels barris, per¨° aix¨° ¨¦s un mite. Cada cent¨ªmetre de barri ¡ªi de pancarta¡ª est¨¤ documentat als arxius dels districtes, amb el seu especialista al capdavant, i els l¨ªders ve?nals comencen a arribar al nomencl¨¤tor: ja hi han arribat, a la zona alta, geogr¨¤ficament alta: als barris migpartits per la Ronda. La mem¨°ria obrera hi est¨¤ molt present. ?s cert que ven¨ªem d¡¯una ciutat euf¨°rica ¡ªl¡¯ol¨ªmpica¡ª, que es va anar fent una mica fr¨ªvola, per¨° ara mateix, a l¡¯Oliva-Art¨¦s, hi ha una exposici¨® que no ha estat inaugurada (potser ja l¡¯han treta) on s¡¯explica la hist¨°ria d¡¯aquest obrador del metall, mirant d¡¯arribar al segle XXI des del XIX, passant per les pancartes ve?nals del Poble Nou. Passant per l¡¯agitaci¨® pol¨ªtica dels setanta i tamb¨¦ per la construcci¨® burgesa emmarcada entre les dues exposicions, perqu¨¨ la ciutat ¨¦s el barri i ¨¦s la classe dirigent, quan la classe dirigent t¨¦ projecte. Quan no en t¨¦, aleshores passen altres coses.

S¡¯ha nomenat un comissionat de la mem¨°ria, Xavier Dom¨¨nech, posant l¡¯accent en els barris i les pancartes, com si fos una ciutat escamotejada. Per¨° l¡¯eix hist¨°ric va d¡¯ac¨ª cap all¨¤ segons qu¨¨ hagi tingut m¨¦s pes en cada moment, i ¨¦s aquest pes el que ens explica la hist¨°ria. I, ja que hi som, una repetici¨®. Ada Colau est¨¤ portant A l¡¯Ajuntament la gent que l¡¯acompanyava al DESC, un observatori dels drets socials, on ella treballava. ?s el mateix proc¨¦s que van viure, a l¡¯engr¨°s, les associacions de ve?ns el 1979, en les primeres eleccions. Buidament de la base i institucionalitzaci¨® dels l¨ªders, que va significar desmantellar i domesticar la protesta. Res de m¨¦s c¨°mode que reclutar l¡¯observador cr¨ªtic i posar-lo a treballar des del poder, siguin parelles sentimentals o no ho siguin.

Patricia Gabancho ¨¦s escriptora i periodista.