Amors de Kafka

Amb motiu del centenari de la publicaci¨® de La metamorfosi, o La transformaci¨® (1915), de Kafka, les llibreries es van omplint de publicacions relatives a aquest autor. Les que s¨®n d¡¯ordre interpretatiu, quan s¨®n bones, s¨®n de dif¨ªcil lectura ¡ªKafka no ¨¦s gaireb¨¦ mai de lectura complicada¡ª, i les que s¨®n d¡¯ordre autobiogr¨¤fic solen ser aproximacions hagiogr¨¤fiques, esot¨¨riques, juda?tzants, anticapitalistes i, tot sovint, banals. ?s un fet que, en el cas de Kafka, hi ha un rar paral¡¤lelisme entre l¡¯home i l¡¯obra, de manera que el just¨ªssim adjectiu que s¡¯ha derivat de les seves novel¡¤les, kafki¨¤, val tant per a una part de la seva obra com per a la seva persona: solter empedre?t, advocat en una companyia d¡¯assegurances, molt amic dels seus amics, malavingut amb el seu pare ¡ªque potser era una bona persona¡ª, molt pr¨°xim a la seva germana petita, Ottla, sionista de darrera hora, poc llegit, i incompr¨¨s quan va ser llegit, pels seus contemporanis, prim, tubercul¨®s als darrers anys de la seva vida, mani¨¤tic del soroll, i, per damunt de tot, emp¨¨s quasi patol¨°gicament a escriure: aviat tindrem cosa in¨¨dita seva, perqu¨¨ l¡¯Estat d¡¯Israel s¡¯ha apropiat d¡¯uns manuscrits que la filla de la secret¨¤ria de Max Brod ¡ªel marmessor de Kafka¡ª s¡¯anava venent a preu d¡¯or amb una barra que espanta m¨¦s que Gregor Samsa.

Nahum Glatzer ha publicat ara en castell¨¤ un llibre que narra els amors que va tenir Kafka al llarg de la seva escassa vida: Los amores de Franz Kafka, traducci¨® de Roberto Vivero i Pilar Moure (Barcelona, Subsuelo, 2015). Gr¨¤cies als Diaris de l¡¯autor, i gr¨¤cies al fet que molts amics seus van sobreviure¡¯l ¡ªencara que pocs van sobreviure a l¡¯holocaust¡ª, posse?m clar¨ªcies de les dones que van passar per la vida de Kafka, sense quedar-s¡¯hi mai, fins la darrera. L¡¯escriptor va estrenar-se amb les prostitutes de Praga i de Viena, cosa habitual en aquell temps, en qu¨¨ les putes gaudien fins i tot d¡¯un cert prestigi moral: vegeu com en parla Rilke en diversos punts de la seva obra, en especial als Quaderns de Malte.

Cap el 1911 va con¨¨ixer Jitz¨¢k L?wy, jueu oriental que recorria ciutats centreeuropees amb pres¨¨ncia de poblaci¨® jueva, com Praga, fent pantomimes i com¨¨dies tirant a tronades. Kafka, en freq¨¹entar les sessions de L?wy, va con¨¨ixer dues dones: Flora Klug i Mania Tschissik. Sabem poques coses de la primera, i de la segona nom¨¦s que a Kafka li produ?a un plaer molt especial pronunciar el seu nom: surt a les primeres l¨ªnies dels seus Diaris.

Despr¨¦s vindrien els amors madurs (?): Felice Bauer, noia lletjota de Berl¨ªn que, quan la va con¨¨ixer, Kafka va confondre amb la minyona de la casa, i Grete Bloch, que va viatjar a Praga per mirar de posar ordre en la tempestuosa relaci¨® entre Felice i Kafka, per¨° va acabar tenint amors amb l¡¯escriptor, dels quals, comenten alguns bi¨°grafs, va quedar prenyada d¡¯un fill kafki¨¤ que va morir abans que el seu pare. El 1919 va con¨¨ixer Julie Wohryzek a la pensi¨® St¨¹dl, a Schelesen, que no es troba al Tirol, com diu el llibre d¡¯avui, sin¨® a Boh¨¨mia. La relaci¨® tampoc no va durar. Va ser molt m¨¦s fruct¨ªfera ¡ªintel¡¤lectualment, sobretot¡ª la que va tenir amb la seva primera traductora al txec, Milena Jesensk¨¢, cristiana; i va tenir la m¨¦s tendra, neta i tranquil¡¤la relaci¨® amb l¡¯¨²ltima noia de qui es va enamorar, Dora Dymant, filla d¡¯un assistent de rab¨ª que no va atorgar la seva benedicci¨® al matrimoni de la filla i l¡¯escriptor quan, de fet, ja no calia. Franz i Dora van viure junts, a Berl¨ªn, els pitjors mesos de la gran inflaci¨® de 1923-1924, i despr¨¦s Dora va acompanyar Franz en la malaltia i en la mort, al sanatori de Kierling, prop de Viena, on Kafka va desapar¨¨ixer de deb¨°, i no metaf¨°ricament.

Aquest ¨¦s el llibre m¨¦s objectiu que he llegit i el m¨¦s agut en l¡¯an¨¤lisi de la rara pulsi¨® amorosa de Kafka amb les dones, que, als seus llibres, solen apar¨¨ixer com un destorb, si no com dones d¡¯actituds insanes i venals. El llibre es completa amb dos assaigs brillant¨ªssims sobre els avatars de la publicaci¨® de les cartes de Kafka i sobre els fonaments del seu judaisme, un dels millors textos que s¡¯han vist sobre el tema, a banda les p¨¤gines de Walter Benjamin. Per als amants de Kafka, ser¨¤ llibre de lectura profitosa i grata.

?