Mor Javier Krahe

De ben segur que gaudiria amb la ironia: les seves ¨²ltimes paraules davant el p¨²blic van ser ¡°i jo amb la meva corona vaig fer l¡¯idiota¡­¡±. Javier Krahe va oferir el seu ¨²ltim concert el 28 de juny passat en una petita localitat de la Corunya, Boiro, a A Pousada Das ?nimas, un local al qual acudia a actuar puntualment des de fa gaireb¨¦ 20 anys. Es va acomiadar amb una de les seves icones, Marieta, amb aquell idiota que intenta enamorar la bella protagonista. Mai hi ha hagut un cantautor tan lluny de la definici¨® d¡¯idiota. En aquell ¨²ltim concert, va anunciar que es retirava temporalment per prendre's un any ¡°selv¨¤tic¡± i treballar en noves can?ons. Desgraciadament, Krahe ha mort aquesta matinada a la seva casa de Zahara de los Atunes (Cadis), als 71 anys, a causa d'un infart. El seu amic Pablo Carbonell va ser el primer a anunciar a Twitter la defunci¨®: ¡°No digueu ens ha deixat el millor de tots, malaguanyat el complert cantautor, era b¨¦, tenia maneres suaus...¡¯. D.E.P Javier Krahe. Gr¨¤cies¡±. Potser el mateix Krahe tamb¨¦ valoraria la paradoxa que la seva mort ompli els comentaris de les xarxes socials, ell que escrivia les seves can?ons en quaderns i llibretes, lluny del teclat d'un ordinador.

Krahe va n¨¦ixer a Madrid el 1944 i, contra el que pugui semblar per la seva posterior actitud vital i art¨ªstica, es va criar al barri de Salamanca i va ser alumne de l¡¯escola del Pilar. Sempre es va sentir madrileny fins al moll de l¡¯os: ¡°Jo m'identifico amb Madrid. Viuria a qualsevol barri. Tot ¨¦s Madrid. La meva dona deia, quan est¨¤vem a Prosperidad, que volia anar-se¡¯n m¨¦s al centre, amb la nostra filla. El centre? Per¨° si aix¨° ¨¦s el centre¡±, afirmava en una entrevista recent a EL PA?S.

Queden 35 anys de carrera i 15 discos en els quals va desgranar can?ons ja llegend¨¤ries, des del seu primer ¨¤lbum Valle de l¨¢grimas, publicat el 1980, que ja inclo?a alguns dels seus temes m¨¦s emblem¨¤tics, com Villatripas, Don Andr¨¦s Octogenario, San Cucufato y Marieta. Amb un estil personal¨ªssim, Krahe sabia omplir les seves can?ons de refer¨¨ncies cultes per combinar-les amb la seva arma principal: la ironia. La seva can?¨® Como Ulises (L¡¯Odissea resumida en una can?¨®), inclosa en el seu disc C¨¢balas y cicatrices, de 2002, encara s'utilitza en molts instituts com a introducci¨® per estudiar l'obra d¡¯Homer. Krahe era un apassionat de la poesia, la qual cosa es tradu?a en un excepcional talent per jugar en les seves can?ons amb la m¨¨trica i la rima. Els seus poetes eren ¡°el Siglo de Oro, el 27, els dels 50 com ?ngel Gonz¨¢lez o Gil de Biedma¡­¡±, per¨° quan se li preguntava per la seva relaci¨® amb la chanson francesa, responia inevitablement: ¡°S¨®c brasseni¨¤¡±.

Mai hi va haver un cantautor tan vera?, tan proper i, per descomptat, tan iconoclasta (Quin artista seria capa? avui de titular una de les seves can?ons No todo va a ser follar, excepte Javier Krahe). Va ser precisament la seva singularitat, la seva capacitat per no encaixar en cap etiqueta el que va propiciar el seu primer assalt a la popularitat, arran del disc La Mandr¨¢gora, gravat en directe i editat el 1981 amb Joaqu¨ªn Sabina i Alberto P¨¦rez, que recollia les actuacions del trio al soterrani del bar madrileny del mateix nom, situat al barri de La Latina a Madrid. No obstant aix¨°, La Mandr¨¢gora no duraria massa: ¡°Va ser amb Tierno quan van tancar La Mandr¨¢gora. Per ordre municipal. Perqu¨¨ f¨¨iem soroll. I est¨¤vem al soterrani!¡±. A Krahe sempre li va agradar presentar-se davant els seus seguidors en petits formats, en sales redu?des, lluny dels escarafalls, com el llegendari Caf¨¦ Central, a Madrid, o a la tamb¨¦ madrilenya sala Galileo.

La seva insobornabilitat el va portar tamb¨¦ a viure un dels moments m¨¦s tristos de la seva carrera, quan es va convertir en el primer artista de la democr¨¤cia a ser censurat. L'any 1986, TVE va emetre un concert de Joaqu¨ªn Sabina en directe, en el qual col¡¤laborava el mateix Krahe. La seva can?¨® Cuervo ingenuo, que criticava Felipe Gonz¨¢lez, llavors president del Govern espanyol, no va ser emesa: els televisors van fondre a negre. No li agradava massa, a Krahe, recordar l'episodi, com tampoc parlar del moment en qu¨¨ va ser denunciat, el 2004, per un v¨ªdeo en el qual es donava la recepta per cuinar un Crist al forn. El 2012, Krahe va ser absolt d'un delicte contra els sentiments religiosos pel jutjat penal n¨²mero 8 de Madrid: ¡°Ha estat un emprenyament. Encara que en aquests vuit anys potser he pensat en aquest assumpte una dotzena de vegades, la meitat en els ¨²ltims tres mesos¡±.

Entre la publicaci¨® dels seus 15 discos, Krahe tamb¨¦ va trobar temps per fundar un segell discogr¨¤fic independent, 18 Chulos, juntament amb El Gran Wyoming, Pep¨ªn Tre, Santiago Segura, Pablo Carbonell i Faemino. Malgrat la seva dr¨¤stica afirmaci¨®: ¡°M'agrada no fer res. Tinc una enorme capacitat per a aix¨°¡±, Krahe va treballar molt i va treballar b¨¦. Els seus concerts suposaven viatges emocionals de primer nivell, a m¨¦s d'un torrent de diversi¨®. Les lletres de Krahe, tan burletes com elaborades, han acompanyat la mem¨°ria musical de diverses generacions. I els seus seguidors, potser minoritaris, per¨° sempre entregats, fidel¨ªssims, capa?os de viatjar per Espanya per seguir les seves actuacions, tamb¨¦ trobaven en l'artista un referent vital. Un cantautor comprom¨¨s que mai va estar en venda. Que va disparar contra tot i contra tots (¡°En una can?¨® es pot jugar amb tot, menys amb les desgr¨¤cies f¨ªsiques¡±), que traspuava vitalitat, rebel¡¤lia i iconocl¨¤stia. Tamb¨¦ gener¨®s. Ho saben b¨¦ m¨²sics com Andreas Prittwitz, Fernando Anguita o Javier L¨®pez de Guere?a, als quals es va mantenir fidel durant gaireb¨¦ tota la seva carrera. No ser¨¤ desmesurat afirmar que, per als madrilenys, hi ha dues icones d'aix¨° que en els vuitanta es va dir ¡°all¨° aut¨¨ntic¡±: Javier Krahe i Rosendo.

A finals de 2014 va arribar el seu ¨²ltim treball, un disc gravat el 2013 al Caf¨¦ Central de Madrid. Javier Krahe ja disposava de nous versos, de noves idees per a can?ons (¡°Sempre escric les can?ons a partir d'una frase que m'ha vingut al cap, o que he sentit dir o que he llegit. Agafo aquella frase i comen?o a especular -hi¡±). Can?ons que se n'han anat amb l'artista. I no es tracta d'un bast rumor, desgraciadament. Per¨° els seus seguidors no han d'abandonar-se a la tristesa. Ho afirmava el mateix cantautor, que llan?ava el seu epitafi fa anys a la seva can?¨® El cromosoma: ¡°La muerte no me llena de tristeza, las flores que saldr¨¢n por mi cabeza algo dar¨¢n de aroma¡±.