Vell ap¨°stol punk

Quan el novembre del 1976 Johnny Rotten va cantar a?Anarchy in the UK ¡°el teu somni de futur ¨¦s un pla de compres¡±, segurament no sospitava que quaranta anys despr¨¦s el t¨ªtol d'aquella can?¨® acabaria estampat en un dels dos models de targetes de cr¨¨dit amb la imatge de la seva primera banda que acaba de llan?ar Virgin Money. O s¨ª.

¡°Per descomptat que em sembla una idea genial! Aquesta gent est¨¤ mostrant respecte per la meva hist¨°ria. La gent que l'est¨¤ criticant nom¨¦s demostra la seva estupidesa. No se m'acut res m¨¦s anarquista que inundar els caixers de Londres amb aquestes targetes¡±, contesta el l¨ªder dels Sex Pistols des de la seva casa de Los Angeles. Ho fa amb una veu nasal i una cad¨¨ncia trompetera amb la qual defensa una visi¨® lluminosa de la vida i de la m¨²sica. Durant tota la seva vida, John Lydon ha arrossegat tres malsons: la seva dentadura (les seves dents podrides li van valer l'¨¤lies de Rotten), la idea de viol¨¨ncia (en realitat, afirma, el seu ¨ªdol ¨¦s Gandhi i la seva paraula clau ara ¨¦s entusiasme) i els seus refredats recurrents.

Ara viu a la costa nord-americana perqu¨¨ all¨¤ t¨¦ temps per navegar, passejar amb el seu Volvo T5R Turbo groc, gravar el nou disc de la seva longeva banda PiL (What the World Needs Now, que veur¨¤ la llum al setembre) i escriure les m¨¦s de sis-centes p¨¤gines de la seva nova autobiografia: La ira es energ¨ªa, editada a Espanya per Malpaso. No est¨¤ en els seus plans tornar al seu pa¨ªs: ¡°Hi vaig dues vegades a l'any, per¨° s'est¨¤ convertint en un lloc molt avorrit. Aqu¨ª puc fer el que no vaig poder permetre'm de petit perqu¨¨ no ten¨ªem ni un duro i perqu¨¨ el temps era horrible al nord de Londres¡±.

A?La ira es energ¨ªa, el seu segon llibre de mem¨°ries (el primer, No Irish, No Blacks, No Dogs, el va publicar el 1994), Lydon explica com va contreure una meningitis aguda per culpa de les rates: jugava amb vaixells de paper als bassals on havien fet les seves necessitats. Als set anys, quan va despertar d'un coma de diversos mesos que el va deixar amn¨¨sic, no reconeixia ni els seus pares: ¡°I per aix¨° no miro el passat amb nost¨¤lgia. Des de llavors ho recordo tot tal com va ser¡±. Els metges van aconsellar als seus pares que intentessin mantenir-lo enfadat, perqu¨¨ aquella excitaci¨® podria retornar-li part de la mem¨°ria: ¡°I aquest ha estat el meu motor. Qui pensi que l'empipament o la ira tenen a veure amb l'odi ¨¦s un ignorant¡±.

En aquella ¨¨poca es va forjar la seva antipatia cap a institucions com l'Esgl¨¦sia: les monges del seu col¡¤legi l'anomenaven ¡°ximple¡± i li deien que era cosa del diable que fos esquerr¨¤. Anys despr¨¦s, quan es va tenyir el p¨¨l amb la marca Krazy Color, el seu pare el va fer fora de casa perqu¨¨ semblava ¡°una col de Brussel¡¤les¡±. ¡°El meu pare pensava que jo el culpava per la meva malaltia i jo pensava que era ell qui em culpava a mi. Per¨° ens vam fer amics¡±, explica. La ferida va quedar tancada quan el 2001 va anar amb ell a recollir el Q Award: el seu progenitor va col¡¤locar el guard¨® en el quadre de comandament del seu cami¨®.

El punk va ser mal tradu?t per oportunistes de classe mitjana i alta¡±

Lydon ¨¦s d'aquells tipus conscients de la seva import¨¤ncia, dels quals parlen de si mateixos en tercera persona fins i tot quan exhibeixen, com durant aquesta entrevista, la seva cara m¨¦s amable i riallera. Els Sex Pistols van tenir un impacte social i cultural que dif¨ªcilment es tornar¨¤ a repetir: fins i tot es va debatre sobre ells al Parlament, on alguns diputats van voler aplicar-los la Llei de Tra?dors i Tra?ci¨® (penada amb la forca). A finals dels setanta, aquests monarques del punk antimon¨¤rquic es cagaven en la reina o deien un parell de paraulotes al programa televisiu de Bill Grundy i all¨° era un esc¨¤ndol nacional. Ja al segle XXI Lydon va poder insultar ir¨°nicament l'audi¨¨ncia del reality show?en qu¨¨ participava sense que tingu¨¦s conseq¨¹¨¨ncies (en realitat, era el favorit fins i tot de les iaietes).

Per tot aix¨° Lydon recorda que ¨¦s el rei del punk, afirma que tot el que ell digui ¨¦s punk i insulta possibles competidors com Malcolm McLaren, ide¨°leg de la seva primera banda, i companys generacionals com The Clash, encara que declara un amor incondicional (i tendre) a la seva fam¨ªlia i al seu m¨¤nager i amic. Sost¨¦ que els seus documentals sobre el m¨®n dels insectes estan connectats espiritualment amb els versos m¨¦s incendiaris dels Sex Pistols i blasfema contra els que intenten redefinir qu¨¨ va significar el seu moviment. ¡°El punk va ser mal tradu?t per oportunistes de classe mitjana i alta que volien defensar les seves tesis. No en tenen ni idea. No som h¨¤msters. Som el motor de la nostra male?da cultura¡±, afirma sobre Jon Savage, l'autor d'England's Dreaming, la b¨ªblia sobre el punk brit¨¤nic.

Lydon converteix aquella mirada de classe obrera enfadada en gaireb¨¦ una disciplina atl¨¨tica. Afirma en el seu llibre, per exemple, que les 75 lliures que costa una entrada de futbol per veure l'Arsenal, el seu equip, haurien de donar dret a allitar-se amb les dones dels jugadors: ¡°Ells cobren massa i el futbol ha perdut tota connexi¨® amb les seves arrels, amb els seus fans. Els futbolistes no pertanyen al camp on juguen, els nens no somien trepitjar-lo, tothom vol saber de t¨¤ctiques sense tenir-ne ni idea per¨° despr¨¦s no animen¡­.". I afegeix: ¡°I, a m¨¦s, m'han robat els pentinats! Abans que jo aparegu¨¦s amb els meus colors i les meves escales, els futbolistes semblaven funcionaris o captaires. Qu¨¨ seria dels cabells de Neymar o de Beckham sense la meva influ¨¨ncia. Male?ts imitadors¡±.