La gr¨¤cia humana

Els existencialistes van concebre la llibertat com la capacitat de decidir entre les diverses opcions disponibles a cada moment de la vida. Ser lliure no significava buscar la infinita realitzaci¨® d¡¯un jo profund, com havien cregut la majoria dels rom¨¤ntics, sin¨® acceptar que el camp d¡¯acci¨® de l¡¯home ¨¦s molt estret i que, vist de la vora, el poder de la llibertat ¨¦s m¨¦s aviat insignificant. Malgrat les aparences, els existencialistes, amb el seu convenciment que l¡¯home sempre ¨¦s lliure perqu¨¨ sempre pot decidir alguna cosa, encara que nom¨¦s sigui su?cidar-se o continuar vivint fins que la mort el sorprengui, no es van apartar de la llibertat entesa com el compliment d¡¯un designi personal. I si la llibertat fos justament el contrari? I si fos no haver de decidir mai res?

Aquesta ¨¦s la idea que recorre The Soul of the Marionette (Penguin Books, 2015), l¡¯¨²ltima obra de l¡¯assagista brit¨¤nic John Gray. El llibre parteix d¡¯un di¨¤leg incl¨°s en un assaig de l¡¯escriptor alemany Heinrich von Kleist en qu¨¨ un personatge observa que les marionetes ballen amb molta m¨¦s gr¨¤cia que els humans, i en conclou que la gr¨¤cia nom¨¦s pot arribar a un estat de plena puresa en un cos hum¨¤ sense consci¨¨ncia o en el qual posseeixi una consci¨¨ncia infinita, ¨¦s a dir, en una marioneta o en un d¨¦u. L¡¯abs¨¨ncia de gr¨¤cia que caracteritza l¡¯animal hum¨¤ prov¨¦ de la lluita contra si mateix i contra les condicions que li imposa la naturalesa, de les decisions que es veu obligat a prendre a cada moment per mirar d¡¯obtenir el resultat que persegueix. Des de l¡¯expulsi¨® de l¡¯Ed¨¨n, en l¡¯home tot ¨¦s for?at, dolor¨®s, incomplet, i ¨¦s per aix¨° que els m¨ªstics busquen la plenitud en la desaparici¨® de la consci¨¨ncia i que la gent enyora la inf¨¤ncia i contempla devota les muntanyes i el m¨®n vegetal. L¡¯¨²nica llibertat que mereix aquest nom ¨¦s la que ens allibera del pes de les decisions, de la consci¨¨ncia.

Ni John Gray ni Von Kleist ni aquells que s¨¤viament s¡¯entreguen a la meditaci¨® transcendental revelen res que l¡¯home ordinari no mostri amb el seu comportament habitual. Totes les boques reclamen llibertat o la prometen als altres. La llibertat dels individus, dels pobles, dels sexes, dels gremis; la llibertat d¡¯anar despullat pel carrer o amb samarreta al Parlament. La llibertat que es desitja i es proclama en tots els casos ¨¦s la de ser igual a tothom ¡ªals diferents tothoms que s¡¯organitzen en un grup¡ª per no haver de decidir en cada cas com parlar, com vestir-se, com gesticular, com pensar, com defensar-se i com atacar. Es reuneixen en multituds, assagen amb zel una harmonia de moviments corporals. Com els m¨ªstics, profereixen crits que ajuden a adormir la consci¨¨ncia i es deixen moure per fils com si volguessin trobar aquella gr¨¤cia impossible que nom¨¦s les marionetes poden arribar a posseir.