Romeva: contra la privatitzaci¨® de l¡¯aigua i la trepitjada de Pepe

Ra¨¹l Romeva, el candidat de Converg¨¨ncia i Esquerra pel 27-S, va ser un dels diputats m¨¦s actius del Parlament europeu. En els seus 10 anys a l'esc¨® com a representant d'Iniciativa per Catalunya-Verds (2004-2014), va presentar 627 propostes de resoluci¨®, 1.366 preguntes parlament¨¤ries i 2.139 intervencions en el ple de la Cambra europea. Les seves paraules perfilaven una ideologia d'esquerres, ecologista i defensora d'una economia sostenible i cooperativa. Aspectes que xoquen amb les tesis que defensa el president Artur Mas, el n¨²mero quatre de la llista que liderar¨¤ i l'home que revalidar¨¤ la presid¨¨ncia de la Generalitat si Romeva guanya les eleccions.?

Privatitzaci¨® d'ATLL. La concessi¨® de la gesti¨® de l'aigua (Aig¨¹es Ter-Llobregat [ATLL]) a una companyia privada, que s'ha convertit en un serial jur¨ªdic, va arribar a Brussel¡¤les de la m¨¤ d'ICV-EUIA. Romeva considerava la principal privatitzaci¨® de CiU contr¨¤ria a les directives europees, a la pol¨ªtica d'aig¨¹es i a la participaci¨® p¨²blica en l'elaboraci¨® de plans i programes de medi ambient.

Projecte Castor. El pol¨¨mic magatzem subterrani de gas Castor a Vinar¨°s (Castell¨®) va arribar, amb poc ¨¨xit, a la Comissi¨® Europea. Romeva va formular una pregunta parlament¨¤ria perqu¨¨ l'Eurocambra es pronunci¨¦s sobre la indemnitzaci¨® de 1.300 milions a la constructora ACS per la paralitzaci¨® del projecte. El diputat demanava a la instituci¨® europea que critiqu¨¦s "la socialitzaci¨® d'un deute que t¨¦ origen en un projecte privat" i que prengu¨¦s mesures "per evitar que els ciutadans acabin pagant aquest deute".

L'oficialitat del catal¨¤. Romeva va fer coalici¨® en diverses ocasions amb altres eurodiputats catalans, com Ramon Tremosa, de CiU; Oriol Junqueras, d'ERC, i Maria Badia, del PSC. En una d'aquestes ocasions, per demanar que el catal¨¤ fos considerat idioma oficial a les institucions europees.

Vol de caces. Romeva, Tremosa i Badia van enviar una carta conjunta al Parlament Europeu per denunciar "amenaces militars" contra Catalunya. Ho exemplificaven amb refer¨¨ncies als vols a baixa altura que feien caces de l'ex¨¨rcit espanyol en algunes comarques interiors de Catalunya.

Trepitjada de Pepe.?Romeva es va tornar a alinear amb el convergent Tremosa per reclamar a la Comissi¨® Europea que deplor¨¦s la trepitjada que el jugador del Reial Madrid Pepe va fer a Leo Messi durant un partit de quarts de final de la Copa del Rei de la temporada 2011-2012, que no va ser sancionat. Finalment, Romeva va fer un pas enrere i va retirar la seva firma. Va al¡¤legar que la intenci¨® havia estat debatre el paper de les institucions en els casos de viol¨¨ncia en el joc, per¨° la pregunta havia generat "un fort impacte" i el debat havia pres un caire no desitjat. "Hi ha molta gent que s'ha sentit inc¨°moda i disgustada amb el lloc, el moment i la forma de plantejar la pregunta".

'Cas Pujol'. Arran d'esc¨¤ndols com el cas Pujol, el cas Pallerols (de corrupci¨® a Uni¨®) o l'espoli del Palau de la M¨²sica, Romeva defensava, en un article al diari Ara, que la corrupci¨® no era una amena?a per al proc¨¦s independentista. "On veritablement se la juga el proc¨¦s, tant de cara endins com en l'¨¤mbit internacional, ¨¦s en la credibilitat i en la responsabilitat que transmetin els actors socials i institucionals encarregats de conduir-lo. Guanyar en credibilitat ¨¦s essencial. Els temes Pujol i Palau, entre d'altres, demostren que aqu¨ª tenim molta feina per fer. Si volem ser cre?bles hem de fer les coses de manera exemplar, tamb¨¦ pel que fa a la lluita contra el frau i la corrupci¨®. No es tracta nom¨¦s de trencar amb un sistema institucional estatal clarament gripat, sin¨® sobretot de recuperar la credibilitat de la ciutadania en la pol¨ªtica en general i en les institucions en particular".

Contra les privatitzacions. Que el model de CDC i el de Romeva no ¨¦s el mateix ho evidencia la seva defensa de l'¨¤mbit p¨²blic i la den¨²ncia de les privatitzacions. "En l'actual context de crisi i austeritat, en qu¨¨ sovint es promouen transfer¨¨ncies d'autoritat del que ¨¦s p¨²blic cap al privat, un enfocament pol¨ªtic sobre els b¨¦ns comuns representa una oportunitat per construir un nou projecte democr¨¤tic basat en la participaci¨® ciutadana. Aix¨ª, davant de moviments especulatius de l'estil del Castor, la fracturaci¨® hidr¨¤ulica, les prospeccions petrolieres, el Barcelona World, l'allargament de la vida de les nuclears o el pla de conques, entre altres amenaces, s'imposa canviar de paradigma. [...] El pa¨ªs que jo vull ¨¦s un que aposti per fer de la just¨ªcia ambiental i social el seu eix vertebrador m¨¦s s¨°lid; un pa¨ªs, en definitiva, on no c¨¤piguen (i, de fet, que combati) l'especulaci¨® urban¨ªstica, l'empobriment dels mars, la privatitzaci¨® de l'aigua i l'energia, l'alimentaci¨® i depend¨¨ncia de fonts energ¨¨tiques contaminants i perilloses, o el menyspreu a la diversitat biol¨°gica"

Setge al Parlament.?Davant el cas de l'assalt al Parlament, Romeva va sostenir que l'absoluci¨® dels detinguts ¨Cuna cosa que?CiU ni preveia demanar¨C hauria estat l'opci¨® m¨¦s raonable per al Govern, tal com va assegurar en un article al diari ARA. "Per la dificultat de determinar les responsabilitats directes de les persones inculpades amb alguns dels fets denunciats i els interrogants que obren algunes de les mesures utilitzades per a la identificaci¨® i presentaci¨® de suposades proves inculpat¨°ries, l'absoluci¨® era la resposta m¨¦s raonable", va assegurar. Romeva tamb¨¦ va sostenir que les conseq¨¹¨¨ncies havien de ser proporcionals a les protestes, tot i que no va dubtar a criticar els m¨¨todes utilitzats pels manifestants dient que havien estat contraproduents.

La Rep¨²blica catalana.?Romeva s'ha convertit en un gran defensor de la rep¨²blica catalana, especialment d'en?¨¤ que va abandonar ICV. En un altre article per al diari Ara assegurava que aquest era el millor moment per poder instaurar una rep¨²blica a Catalunya a causa de la totxesa de l'Estat. Aix¨ª ho plasmava en un article per al diari Ara. "De fet, resulta fins i tot xocant (llegeixi's 'decebedor') veure com corrents republicans i mon¨¤rquics s'han unit una vegada i una altra, tancant files, en contra de les propostes que demanaven debatre la q¨¹esti¨® territorial des d'una perspectiva republicana de pluralitat nacional, federalisme i democr¨¤cia. I res".