El relat nacional

Escolto a l'Arts Santa M¨°nica l¡¯explicaci¨® d¡¯un nou projecte. Santa M¨°nica ¨¦s un lloc secret: hi passen coses interessants per¨° no per als turistes i al capdavall resulta que hi entra poca gent. Les paradoxes de la Rambla: no volem cedir-la tan f¨¤cilment per¨° com que ens molesta aquesta pres¨¨ncia continuada de xancleta i selfie, ens hi girem d¡¯esquena. Deia Ramon Parramon, comissari de Translocacions, que el Raval ¨¦s un focus de creaci¨® perqu¨¨ ¨¦s un focus d¡¯inestabilitat, de situacions en tr¨¤nsit. Al final l¡¯art, tingui el llenguatge que tingui, mira d¡¯explicar la fragilitat humana. Vaig pujar a veure l¡¯exposici¨® i em vaig quedar fascinada davant d'una obra: un centenar de fotos en blanc i negre, petites, amb escenes de ¡°manis¡± en qu¨¨ totes les pancartes ¨Ctotes les paraules¡ªestan barrades amb un tra? negre que impedeix llegir-hi res. La imatge del silenci.

Em deia una noia: ¨¦s que estem en un moment interessant. Tots els moments ho han estat per aquells que els van viure, penso. El que ha canviat ¨¦s la manera d¡¯expressar el desconcert. O l¡¯afirmaci¨®. I per aix¨° tenim els museus, que es del que vull parlar. Quedo amb Pepe Serra, director del Mnac, i el primer que em diu ¨¦s que no t¨¦ sentit que els museus d¡¯art competeixin entre si per les mateixes firmes ¨Ca veure qui la t¨¦ m¨¦s grossa--, que els museus s¨®n constructors de relat. ¡°Un museu ¨¦s un di¨¤leg¡±, insisteix. Un museu nacional ¨¦s una proposta de relat nacional. Les preguntes que fa Santa M¨°nica sobre els conflictes del Raval s¨®n, ben cribades, el museu de dem¨¤. Per¨° resulta que no tenim una relaci¨® natural amb el Mnac: el que se sent al voltant ¨¦s que, deixant a part el rom¨¤nic, excepcional, la col¡¤lecci¨® ¨¦s ¡°fluixeta¡±. En relaci¨® a qu¨¨?

Pepe Serra ha anat a rebuscar en la reserva del Mnac i ha constru?t un relat extraordinari sobre ¡°les ambicions, els desitjos i les frustracions¡± d¡¯una classe dirigent i els artistes que s¡¯hi confrontaven o que hi coquetejaven. ?s molt interessant la relaci¨® entre artista i mercat, artista i client, artista i poder. El Mnac mostra l¡¯evoluci¨® d¡¯aquests par¨¤metres, barrejant llenguatges, nivells, g¨¨neres i peces concretes: les obres estan seleccionades pel que expliquen, no pas pel que valen. Per¨° precisament perqu¨¨ s¨®n coherents amb la societat que les genera, s¨®n una gran expressi¨® de talent. Amb un final abrupte: despr¨¦s de Dau al Set, surrealisme de postguerra, esglai davant del Mal (pol¨ªtic), continu?tat malgrat la derrota, s¡¯obre una porta i som al carrer. La continuaci¨® est¨¤ ara mateix ocupant les sales d¡¯exposicions temporals. ?s un contrasentit. Aqu¨ª manca espai.

El Mnac mateix ¨¦s un bon relat del pa¨ªs: des de l¡¯edifici fora d¡¯¨¨poca ja el 1929 ¨Cest¨¤vem en dictadura¡ªfins a la restauraci¨® eterna de l¡¯arquitecta de prestigi que no ent¨¦n l¡¯enc¨¤rrec. La cal¡¤ligrafia estrident de Gae Aulenti ¨¦s per tot arreu, com soroll de fons. I sobre les taules pertinents, el projecte d¡¯expandir el Mnac cap als dos pavellons que la Fira ha cedit. Per¨° les institucions no s¡¯asseuen juntes, de moment. Hem passat de la desmesura d¡¯un projecte excessiu ¨Cla gran Esplanada dels Museus¡ªa la sonora indifer¨¨ncia actual de l¡¯Ajuntament per la cultura. O tot o res. Aix¨° tamb¨¦ sembla un relat nacional.

Les ciutats competeixen en cultura, en relats: un lloc al m¨®n. La cultura de base, que ara ocupa tot el discurs municipal, ¨¦s un formiguer suggeridor per¨° el museu ¨¦s indispensable perqu¨¨ ¨¦s el contrari d¡¯all¨° ef¨ªmer: pura mem¨°ria popular. Els museus s¨®n cars, s¨®n aparatosos, per¨° compten les visites per centenars de milers (800.000 a l¡¯any, el Mnac). Els museus catalans viuen de pressupostos exigus, l¡¯Estat ha retallat sense pietat, avui hi ha m¨¦s imaginaci¨® que recursos tangibles. I tanmateix s¨®n la nostra hist¨°ria. El conflicte actual del Raval ¨¦s el mateix que va pintar Nonell, mentre els senyorassos s¡¯asseien en aquest mobiliari fascinant de Jujol: un m¨®n potent, impertinent, que caminava ineluctable cap a la guerra. A Santa M¨°nica, Pau Dardany¨¤ introdueix la imatge d¡¯una prostituta negra i impecable en un quadre de Botticelli. Art i conflicte. Aix¨° ¨¦s el museu, i per aix¨° el Mnac est¨¤ viu. ?s la resposta a les preguntes que avui continuen vigents. Si s¡¯ent¨¦n aix¨°, s¡¯ent¨¦n que ¨¦s el moment de comen?ar a fer-li cas.