Informar des de S¨ªria, una missi¨® impossible

S¨ªria ¨¦s avui el conflicte m¨¦s perill¨®s del m¨®n en termes de cobertura medi¨¤tica. Despr¨¦s de m¨¦s de quatre anys en guerra, 46 informadors i 134 dels anomenats periodistes ciutadans?hi han perdut la vida, segons Reporters sense Fronteres, per explicar una guerra que ja ha costat la vida a m¨¦s de 230.000 persones.

Dividit en tres fronts ¨Cel rebel, el lleial i el gihadista d'Al-Qaida (AQ) i l'Estat?Isl¨¤mic (EI)¨C, la cobertura informativa des de S¨ªria s'ha convertit en una missi¨® gaireb¨¦ impossible. Els que entren per la banda rebel no poden tornar al lleial i viceversa. Informar des de les zones controlades per Al-Qaida o l'Estat Isl¨¤mic comporta un alt risc de segrest. Malgrat aix¨°, dotzenes de joves periodistes freelance han decidit apostar per seguir cobrint una guerra cada dia m¨¦s violenta i econ¨°micament cara per treballar.

Explicar S¨ªria i qu¨¨ hi passa des de la zona lleial permet un despla?ament m¨¦s flu?t al pa¨ªs, tot i que aix¨° impliqui que part del temps el reporter hagi d'anar acompanyat per un funcionari del Ministeri d'Informaci¨®. A les ciutats, els atacs de morters s¨®n constants a les zones lim¨ªtrofess al capdavant rebel o gihadista. La seguretat en les art¨¨ries que connecten les grans ciutats com Damasc i Homs o Alep queda subjecta als avan?os i reculades dels fronts, i aix¨° varia setmanalment o fins i tot di¨¤riament.

En els fronts de l¨ªnia lleials, els franctiradors s¨®n habituals. Per protegir-se, soldats i milicians afins al r¨¨gim obren esvorancs entre els murs de les cases o pengen amplis llen?ols entre edificis per entopir la visibilitat. D'entre tots els controls militars que sembren el pa¨ªs, sempre queda el dubte de quin pot ser una falsa retenci¨®, sobretot a les zones properes als territoris sota el jou gihadista. Tots vesteixen de caqui, molts llueixen barbes llargues.

A l'altra banda del front, l'arma m¨¦s mort¨ªfera segueix sent l'aviaci¨®, que prossegueix els atacs a les zones rebels i gihadistes. Dotzenes de freelance espanyols i estrangers han informat des de la zona rebel siriana. Un camp que s'ha radicalitzat des de l'inici de la guerra, el 2011. Llavors, creuar simplement a peu o amb cotxe els passos fronterers que separen Turquia o el L¨ªban de Siria feia possible passar a aquella zona.

Quatre anys despr¨¦s, passar a la banda rebel siriana comporta un alt cost en termes de risc i tamb¨¦, com s'han queixat molts freelance, de butxaca. Trobar un fixer (persona que fa de traductor, acompanyant i, sobretot, negocia poder creuar amb seguretat els controls armats) ¨¦s la prioritat n¨²mero u. Aquest ser¨¤ el que, segons els contactes, negociar¨¤ en els diferents punts de control dels diversos grups armats, en ocasions enemistats entre si. Al cost del fixer s'hi suma l'economia de guerra amb els preus del transport o de l'acc¨¦s a generadors i Internet absurds.

A aquests riscos i costos se sumen al final altres despeses que, encara que importants, molts freelance no poden pagar a causa de les baixes tarifes que ofereixen els mitjans per les peces informatives. En ocasions, joves freelance es llancen a informar des de S¨ªria sense equip de protecci¨® (com una armilla antibala o casc) o una asseguran?a m¨¨dica d'emerg¨¨ncia. Els cursos de formaci¨® per a professionals en zones de conflicte arriben als 2.000 euros, una altra eina de la qual molts informadors han de prescindir per falta de mitjans. Cobrir la guerra de S¨ªria en temps de crisi s'ha convertit en un factor de risc per als?freelance.