Els negocis p¨²blics de la fam¨ªlia Sumarroca

L¡¯activitat empresarial dels Sumarroca arrenca fa poc m¨¦s de mig segle. Agafats de la m¨¤ d¡¯altres accionistes catalans, a comen?aments dels anys seixanta neixen les dues empreses que constituiran el tronc central dels negocis de la fam¨ªlia: Emte i?Teyco. La primera, que es va fundar amb el nom d¡¯Estudios, Montajes y Tendidos El¨¦ctricos, s¡¯anir¨¤ dedicant al camp de l¡¯energia i la gesti¨® de residus, mentre que Teyco basar¨¤ la seva activitat sobretot en el camp de la construcci¨® i l¡¯obra civil. El nom de la fam¨ªlia ha estat sempre vinculat a Converg¨¨ncia Democr¨¤tica de Catalunya. El pare de les empreses, Carles Sumarroca Coixet, va ser un dels fundadors del partit i ¨¦s conegut per les seves relacions amb Jordi Pujol, i va col¡¤laborar amb diversos projectes empresarials vinculats al nacionalisme catal¨¤.

Les relacions empresarials dels Sumarroca amb els governs de CiU han estat sempre estretes, fins al punt d¡¯haver aixecat sempre sospites i acusacions de pr¨¤ctiques irregulars. De fet, les companyies del grup consten gaireb¨¦ cada any com les principals adjudicat¨¤ries d¡¯obra p¨²blica de la Generalitat. Entre aquestes obres hi ha contractes de la l¨ªnia 9, la seva participaci¨® en parcs e¨°lics ¨Ccom el controvertit mapa e¨°lic que va intentar impulsar el tripartit¨C?o l¡¯operaci¨® per la qual el grup va quedar-se part del negoci de Sony a la planta de Viladecavalls.

Per¨° un dels casos m¨¦s pol¨¨mics en qu¨¨ es va veure involucrada l¡¯empresa va tenir a veure amb obres realitzades per l¡¯antiga empresa p¨²blica d¡¯habitatge Adigsa. L¡¯acusaci¨® de l¡¯expresident Pasqual Maragall sobre presumptes comissions il¡¤legals ¨Cel fam¨®s ¡°3%¡±¨C va destapar que Adigsa adjudicava obres sense contracte. El mecanisme per fer-ho eren els ¡°reformats¡±, ¨¦s a dir, els afegits de les obres, que disparaven la factura que havia de pagar el contribuent per fer habitatge p¨²blic. La mateixa Adigsa va admetre que va fer-ne per valor de m¨¦s de mig mili¨® d¡¯euros, i la Sindicatura de Comptes l¡¯any 2009 va emetre un informe que assenyalava directament l¡¯empresa dels Sumarroca, que entre el 2003 i el 2004 havia estat una de les que van rebre fins a tres milions d¡¯euros per dur a terme rehabilitacions que es van fer sense concurs. El cas Millet va destapar, a m¨¦s, que Teyco era una de les principals societats que finan?ava la Fundaci¨® Trias Fargas, vinculada a CDC i rebatejada com a Catdem despr¨¦s de l¡¯esc¨¤ndol del Palau de la M¨²sica Catalana.

L¡¯alegria de l¡¯obra p¨²blica no va ser eterna. A partir del 2008, els plans d¡¯austeritat van obligar a gaireb¨¦ paralitzar els grans concursos a Catalunya i a la resta d¡¯Espanya. Les empreses van decidir canviar el seu rumb. Emte va decidir el maig del 2009 fusionar-se amb la constructora Comsa, de la fam¨ªlia Miarnau, per crear Comsa Emte, el vuit¨¨ grup d¡¯infraestructures, construcci¨® i serveis de l¡¯Estat. Les dues fam¨ªlies tenien bones relacions i havien participat conjuntament a diversos projectes, de manera que van posar en marxa un grup que arrencava amb una facturaci¨® d¡¯uns 2.200 milions d¡¯euros.

Teyco, per la seva banda, veia com les administracions p¨²bliques tancaven l¡¯aixeta i la facturaci¨® queia en picat. Per aturar l¡¯hemorr¨¤gia, els Sumarroca decidien el 2009 desfer els projectes immobiliaris en qu¨¨ participaven amb les fallides CAM i Banc de Val¨¨ncia i buscar negoci fora d¡¯Espanya, sobre tot a Am¨¨rica: Xile, Panam¨¤, Hait¨ª, Costa Rica, El Salvador i la Rep¨²blica Dominicana. Jordi Sumarroca ho explicava gr¨¤ficament: ¡°O ens fem petits o anem a altres pa?sos¡±. Malgrat aprofitar l¡¯obertura dels mercats per anar fora, el conseller delegat de la companyia es mostrava sorprenentment a favor del proteccionisme empresarial en l¡¯adjudicaci¨® de contractes i demanava a la Generalitat que don¨¦s prioritat a les empreses catalanes en els concursos p¨²blics.