Ni pre ni sub, el Llu?an¨¨s ¨¦s comarca

Hi ha un moment a la vida en qu¨¨ s¡¯imposa un acte d¡¯afirmaci¨® com a resposta a la negaci¨®, o, si es vol, es fa necess¨¤ria una declaraci¨® d¡¯intencions per esvair els dubtes i combatre la por que durant anys ha immobilitzat la poblaci¨®, incapa? de respondre aquesta incertesa tan mercantil: qu¨¨ hi guanyo o qu¨¨ hi perdo si voto s¨ª o no? Aquest ¨¦s el dilema que havia de resoldre el Llu?an¨¨s. Ja no hi havia alternativa: ser o no ser despr¨¦s d¡¯haver estat etiquetat com una subcomarca o una sotsvegueria, sempre sotm¨¨s o subestimat, esmicolat, mai protagonista, fins que la gent ha dit prou: volem ser la comarca que fa 43 de Catalunya.

La participaci¨® ha estat tan important (55,15%), molt per sobre del 35% exigit per la Generalitat, com sorprenent es pot considerar la votaci¨®, sobretot perqu¨¨ cinc dels 13 pobles han dit no: ja se sabia que Sant Bartomeu, Sant Feliu Sasserra i Merl¨¨s se sentien m¨¦s propers a Osona, al Bages i al Bergued¨¤, respectivament, i, en canvi, resulta fins a cert punt controvertida la negativa de Sant Boi i Sant Agust¨ª. El pes de Prats ha estat decisiu per fer guanyar el s¨ª, triomfador tamb¨¦ a Olost, Perafita, Orist¨¤, Alpens, Llu?¨¤, Sant Mart¨ª d¡¯Albars i Sobremunt. La diversitat, i a vegades la divisi¨®, sempre seran, en qualsevol cas, consubstancials al Llu?an¨¨s.

Ja veurem qu¨¨ volen que sigui el Llu?an¨¨s, els habitants de la possible nova comarca, terra de pas com ha estat sempre, zona de pas cap a Berga, Manresa i Vic, un pa¨ªs prepirinenc i, com a tal, resignat a anticipar o clausurar, abans o despr¨¦s d¡¯Osona, el Bages o el Bergued¨¤, i des d¡¯avui tamb¨¦ un territori que s¡¯ha d¡¯explicar per si sol, sense necessitat d¡¯acompanyament, ¡°una marca que ens posiciona amb perfil propi al mapa del pa¨ªs¡± (paraula de l'escriptor Ramon Erra) i no nom¨¦s ¡°un tasc¨® posat entre la plana de Vic a llevant i la comarca de Berga a ponent, un Pirineu sense ll¨¤grimes¡± (com va dir ja fa molt de temps Josep Pla).

Ara toca dir: ¡°s¨®c del Llu?an¨¨s¡± i no d¡¯un poble petit a no se sap quants quil¨°metres de la pla?a de Vic. Avis, pares i fills ens tornem a trobar al punt de partida despr¨¦s d¡¯un temps de donar voltes pel m¨®n, tots pendents de donar sentit a la nostra vida, conven?uts que comen?a una nova hist¨°ria. Els de la meva generaci¨® v¨¤rem haver de triar entre el pare o la mare: l¡¯un ens estirava d¡¯un bra? perqu¨¨ compl¨ªssim com a hereus de la terra i l¡¯altra ens insistia que fug¨ªssim de casa, espantats pels renecs del cap de fam¨ªlia i avalats pel criteri del mestre, del metge, del capell¨¤ o del secretari, persones amb estudis i amb un c¨¤rrec.

L¡¯un ens estirava d¡¯un bra? perqu¨¨ compl¨ªssim com a hereus de la terra i l¡¯altra ens insistia que fug¨ªssim de casa

Els que en marxaven buscaven la fortuna i els que s'hi quedaven practicaven la superviv¨¨ncia, cosa discutible amb el temps, com ara, que s'ha demostrat que tenir un t¨ªtol professional no significa necess¨¤riament tenir assegurada la prosperitat, tant hi fa que siguis d¡¯Olost, de Prats o de Perafita. Els adolescents ja no necessiten sortir del Llu?an¨¨s per ser homes i dones de profit i ha millorat molt l¡¯atenci¨® als avis mentre els pares i mares van i v¨¦nen sense parar, inquiets i preocupats, tan buscavides com els de ciutat, de manera que cal recapitular i tornar a comen?ar a partir d¡¯una certesa: el cicle vital pot completar-se al Llu?an¨¨s.

El paper vertebrador del Consistori i de l¡¯Institut de Prats han estat cabdals per donar cohesi¨® al Llu?an¨¨s, esquarterat administrativament, judicialment, eclesi¨¤sticament i pol¨ªticament des de sempre, per m¨¦s que geogr¨¤ficament i hist¨°ricament sempre ha estat vist com una comarca natural: ¡°Hi ha qui diu que el Llu?an¨¨s no ¨¦s una comarca. Em podeu dir, doncs, qu¨¨ seria una comarca?¡±, afirma el ge¨°graf Llu¨ªs Casassas. Pot agradar m¨¦s o menys, es pot explicar millor o pitjor, funcionar¨¤ b¨¦ o malament, per¨° la condici¨® de comarca resulta indiscutible: 70,7% contra 26,4%

Ara ¨¦s el torn dels tr¨¤mits administratius i les decisions al Parlament mentre els ajuntaments del Llu?an¨¨s planegen una acci¨® pol¨ªtica conjunta per invertir millor els recursos, optimitzar els serveis i generar noves inversions davant de la cultura de les subvencions ¨Cha disminu?t sensiblement l¡¯aportaci¨® de 650.000 euros. Fer-ho de manera conjunta o mancomunada sempre ser¨¤ m¨¦s efectiu que no pas poble a poble, per m¨¦s que s¡¯ha d¡¯esperar que decideixen els municipis que han dit que no (la votaci¨® no ¨¦s vinculant i cada poble pot escollir a quina comarca vol pert¨¤nyer), fet que evidencia que aquest ¨¦s un pa¨ªs reconsagrat com les seves carreteres, inconfusible, el Llu?an¨¨s

Han estat molts anys de divisi¨® i trencament per demanar un resultat un¨¤nime, de manera que ara cal tenir paci¨¨ncia i reflexionar des de la determinaci¨®, no des de l'exclusi¨®. Ara han d'actuar els alcaldes, ja que la gent ja hi ha dit la seva i ha decidit que el Llu?an¨¨s sigui la comarca que fa 43 de Catalunya.