Les ferides d¡¯Hiroshima

Cada any, el 6 d'agost, el Jap¨® commemora l'aniversari de la destrucci¨® d'Hiroshima per la bomba at¨°mica nord-americana que va arrasar la ciutat, en un obrir i tancar d'ulls, i va matar desenes de milers de persones.

Sens dubte, el 70¨¨ aniversari, que es compleix aquest any, es commemorar¨¤ amb ganes. En aquesta ocasi¨® la paraula clau ¨¦s pau. La cerim¨°nia tindr¨¤ lloc al Parc Commemoratiu de la Pau d'Hiroshima, constru?t el 1954 a prop del punt on va esclatar la bomba. A les 8.15, hora en qu¨¨ va tenir lloc el bombardeig, el primer ministre, Shinzo Abe, i altres dignataris s'uniran als ciutadans en oracions silencioses. Seguir¨¤ el repic de les ¡°campanes de la pau¡±, la lectura d'una ¡°declaraci¨® de pau¡±, i deixaran volar coloms al cel que un dia va cobrir el n¨²vol en forma de fong.

La pau ¨¦s, per si mateixa, una condici¨® dif¨ªcil d'objectar. Pot actuar com el m¨ªnim com¨² denominador que uneix persones amb conviccions pol¨ªtiques dispars i fins i tot antics enemics. Les preg¨¤ries per la pau, que al¡¤ludeixen sobretot el gran patiment infligit a les v¨ªctimes de les bombes d'Hiroshima i Nagasaki (atacada el 9 d'agost), tamb¨¦ permeten a molts japonesos eludir una tasca encara m¨¦s dif¨ªcil: reconciliar les interpretacions oposades sobre les causes que van portar a la guerra i van desencadenar l'hecatombe nuclear m¨¦s gran de la hist¨°ria.

?s f¨¤cil oblidar que, el 1945, les armes nuclears eren vistes com una prolongaci¨® natural de les prefer¨¨ncies estrat¨¨giques d'un pa¨ªs per enfrontar-se a l'enemic. Sota la doctrina de la guerra total, els civils que estaven a la rereguarda, incloses les dones i els nens, tamb¨¦ eren considerats combatents. El bombardeig alemany de Guernica del 1937 va commocionar el m¨®n, per¨° amb el temps totes les pot¨¨ncies van acceptar la idea que les v¨ªctimes civils formaven part integrant d'aquella guerra total, b¨¦ perqu¨¨ els bombardejos de precisi¨® contra objectius militars es consideraven massa complexos, b¨¦ perqu¨¨ convertir els civils en un blanc es considerava una estrat¨¨gia desmoralitzadora efica?, o b¨¦, i cada vegada m¨¦s a mesura que la guerra es perllongava, per totes dues raons.

El Jap¨® es va anticipar al Blitz [el bombardeig continuat del Regne Unit per part de l'Alemanya nazi] i va ser un dels primers pa?sos a llan?ar bombes sobre civils, en particular a Chongqing, on Chang Kai-shek havia traslladat la capital xinesa, des de finals del 1938. Quan les forces aliades tamb¨¦ van comen?ar a fer-ho, ho van portar fins a les seves ¨²ltimes conseq¨¹¨¨ncies a Hamburg, Berl¨ªn i molts altres llocs d'Alemanya, i van aconseguir el seu punt culminant amb el llan?ament de bombes incendi¨¤ries sobre ciutats japoneses. T¨°quio va patir l'atac aeri m¨¦s fort del 9 al 10 de mar? del 1945 (entre 80.000 i 100.000 morts en una nit).

Quan T¨°quio es va rendir, el 15 d'agost del 1945, m¨¦s de 200 ciutats japoneses havien estat bombardejades. Els que vivien als centres urbans fugien en massa al camp, tirant per terra la idea dels planificadors de la guerra total que tots i cadascun dels japonesos lluitarien fins al final. Okinawa havia caigut, i a la poblaci¨® civil se la va deixar morir de gana a causa d'una xarxa de mines submarines sembrades pels Estats Units que impedien el transport dels ja escassos subministraments d'aliments. Sobretot, l'entrada de la Uni¨® Sovi¨¨tica a la guerra el 9 d'agost va convertir la invasi¨® des de dos fronts, el sovi¨¨tic i el nord-americ¨¤ en una perspectiva aterridora per als l¨ªders japonesos.

?s possible que les bombes at¨°miques precipitessin el ritme dels esdeveniments, per¨° la por de la Uni¨® Sovi¨¨tica i fins i tot d'una situaci¨® revolucion¨¤ria al Jap¨® eren motius convincents perqu¨¨ el pa¨ªs es rend¨ªs.

El Jap¨® m¨¦s conservador creu que mentre es parli de pau s'evitar¨¤ l'examen de les seves pr¨°pies agressions

Aix¨ª doncs, va n¨¦ixer el nou Jap¨®, amb una Constituci¨® pacifista en qu¨¨ renunciava a la guerra. L'esborrany va ser redactat pels Estats Units, si b¨¦ gran part de la burocr¨¤cia dels temps de guerra es va mantenir intacta, i alguns dels l¨ªders d'aquella ¨¨poca no van trigar a tornar a ocupar c¨¤rrecs p¨²blics. Sobretot crida l'atenci¨® que l'emperador Hirohito, en el nom del qual es va lliurar la guerra, es convert¨ªs en s¨ªmbol de la pau. Les autoritats nord-americanes d'ocupaci¨® temien, potser injustificadament, que sense ell es produ?ssin disturbis, i m¨¦s tard necessitaven el Jap¨® com a aliat estable a l'¨¨poca de la Guerra Freda. Amb l'emperador de la guerra encara al tron, es va convertir en impossible discutir obertament les fonts de la responsabilitat de les autoritats japoneses durant l'¨¨poca b¨¨l¡¤lica (amb atrocitats comeses a la Xina, el Vietnam o Indon¨¨sia arran de l'afany imperialista del r¨¨gim, per¨° tamb¨¦ les conseq¨¹¨¨ncies brutals que va tenir per al poble japon¨¨s entrar a la guerra).

En tot cas, el Jap¨® va demostrar que era un valu¨®s aliat dels Estats Units, i amb l'ajuda d'una r¨¤pida recuperaci¨® econ¨°mica, aviat va sentir la temptaci¨® d'oblidar el fosc passat b¨¨l¡¤lic. No ¨¦s d'estranyar que al pa¨ªs no hi hagi hagut l'equivalent a la ¡°genuflexi¨®¡± de Willy Brandt, quan el canceller de la Rep¨²blica Federal d'Alemanya es va agenollar espont¨¤niament davant el monument a l'aixecament del gueto de Vars¨°via en una demostraci¨® inequ¨ªvoca del penediment alemany.

El Jap¨® m¨¦s conservador i oficialista, encara dominat per l'extrema dreta, continua amb el benent¨¨s que, mentre se segueixi parlant de pau, podr¨¤ evitar fer un examen d'altres aspectes m¨¦s s¨°rdids de la seva hist¨°ria agressiva i imperialista, sigui dit sense perjudici d'algunes admirables iniciatives civils, period¨ªstiques, art¨ªstiques i acad¨¨miques empreses al llarg del temps per donar motiu a un debat p¨²blic sincer. Hi ha una clara divisi¨® entre aquells que consideren la guerra com un noble, encara que fallit, intent de defensar els interessos del pa¨ªs i els que la veuen com un tr¨¤gic error.

L'¨²s fr¨ªvol d'un llenguatge pacifista t¨¦ els seus riscos. El 15 de juliol, el Govern de Shinzo Abe va imposar al Congr¨¦s un nou projecte de llei de seguretat que permetria al Jap¨® enviar ajuda militar als seus aliats com a part de la seguretat col¡¤lectiva. Aix¨° ha fet caure en picat l'¨ªndex d'aprovaci¨® del primer ministre. Davant la por que la normativa pugui involucrar el Jap¨® en l'¨²s de la for?a militar activa que el pa¨ªs ha rebutjat com una q¨¹esti¨® d'identitat nacional de l'¨¨poca de postguerra, al voltant de 150 intel¡¤lectuals, entre ells un premi Nobel de f¨ªsica i una coneguda acad¨¨mica feminista, s'han oposat conjuntament a la legislaci¨® qualificant-la d'equivocada i desp¨°tica. Al mateix temps, desenes de milers de persones han sortit als carrers en una imatge que recorda les manifestacions antinuclears que van seguir el desastre de Fukushima.

La triple cat¨¤strofe del terratr¨¨mol, el tsunami i l'explosi¨® dels reactors nuclears que va sacsejar el nord-est del Jap¨® al mar? del 2011 ¨¦s profundament rellevant per a l'actual ret¨°rica popular, ja que va servir com a toc d'atenci¨® per a molts japonesos, als quals amb freq¨¹¨¨ncia s'acusa de passivitat fatalista i indifer¨¨ncia davant la pol¨ªtica. Pot ser que els dos primers fossin desastres naturals, per¨° el tercer va ser clarament causat per la m¨¤ de l'home, conseq¨¹¨¨ncia d'anys de mala gesti¨® i de la decidida pressi¨® del r¨¨gim conservador a favor de l'energia nuclear des de mitjans de la d¨¨cada del 1950.

En temps m¨¦s ingenus, el Govern gaireb¨¦ havia conven?ut els ciutadans que l'energia nuclear era ¡°segura¡±, i que el Jap¨®, sent com era l'¨²nic pa¨ªs de la historia v¨ªctima d'un bombardeig nuclear, mostraria a la resta del m¨®n com es pot utilitzar amb una finalitat pac¨ªfica. El fiasco de Fukushima va posar de manifest que el que tant temps s'havia qualificat de ¡°segur¡± no ho era en absolut. I quan es tracta de l'¨²s de la for?a militar, molts japonesos tamb¨¦ posen objeccions a la versi¨® de la pau del Govern d'Abe. Per tant, ¨¦s possible que els que aquest any pronunciaran una oraci¨® per la pau a Hiroshima aparentment units, al cap i a la fi no ho estiguin tant.

Eri Hotta ¨¦s historiadora japonesa i autora de Jap¨®n 1941 / El camina a la infamia: Pearl Harbor (Galaxia Gutenberg, 2015).

Traducci¨® de News Clips.