El canvi que arriba a les televisions auton¨°miques amb els nous governs

El canvi pol¨ªtic que van comportar les eleccions del 24-M ha remogut els terrenys en qu¨¨ des de fa quatre anys s'assentaven les televisions auton¨°miques. La influ¨¨ncia de les formacions emergents en la configuraci¨® de governs i l'arribada d'aire nou als parlaments de diverses Comunitats Aut¨°nomes apunten cap a una etapa diferent per a les 13 comunitats aut¨°nomes que tenen una televisi¨® p¨²blica. Navarra, Cant¨¤bria, La Rioja i Castella i Lle¨® no disposen de canals auton¨°mics p¨²blics.

El cas de la comunitat castellanolleonesa ¨¦s particular. R¨¤dio Televisi¨® de Castella i Lle¨® ¨¦s de titularitat privada (t¨¦ sis anys d'antiguitat), per¨° des de la seva creaci¨® hi ha una comissi¨® de seguiment que est¨¤ composta pel Govern i els grups amb representaci¨® parlament¨¤ria. Despr¨¦s de les eleccions del maig, ja han entrat els representants dels partits pol¨ªtics amb diputats a la Junta: PP, PSOE, Podem, Ciutadans i Grup Mixt (IU-Equo i UPL).

El retorn de Canal 9

La radiotelevisi¨® valenciana, amb m¨¦s de 26 anys d'emissi¨®, va ser clausurada pel Partit Popular el 2013. En aquell moment acumulava un deute de m¨¦s de 1.200 milions d'euros. La formaci¨® conservadora, que fins a les passades eleccions va governar la Comunitat Valenciana durant 20 anys i va propiciar una plantilla de m¨¦s de 1.500 treballadors, tamb¨¦ va aprovar una llei que impedeix a la Generalitat prestar serveis de radiodifusi¨® i televisi¨®.

?s l'escull m¨¦s gran a qu¨¨ s'enfronta el Govern del socialista Ximo Puig per obrir de nou el canal auton¨°mic el 9 d'octubre, dia de la Comunitat, tal com va avan?ar a EL PA?S en una recent entrevista. Puig tamb¨¦ va avan?ar que es treballa en l'anul¡¤laci¨® de la llei i en les solucions que permetin desfer el caos jur¨ªdic i econ¨°mic que va suposar el tancament de l'ens. En l'actualitat, la despesa de la televisi¨® supera el que hauria costat mantenir-la oberta amb un ERO pactat.

Telemadrid, encallada

Telemadrid es troba en una cru?lla pol¨ªtica i econ¨°mica. Les ¨²ltimes eleccions auton¨°miques van retirar al PP la majoria absoluta a la Comunitat per primera vegada en 20 anys i, per tant, tamb¨¦ al consell d'administraci¨® de l'ens p¨²blic. La llei ¨¦s clara: els representants en l'¨°rgan de govern de la televisi¨® es reparteixen proporcionalment en funci¨® del nombre de diputats obtinguts i ¡°a l'inici de cada legislatura i una vegada constitu?da l'Assemblea¡±. Resultat: el PP perd el fort control que hi exercia i queda a merc¨¨ del que decideixin els grups de l'oposici¨®. Per aix¨°, la presidenta Cristina Cifuentes no ha canviat encara la composici¨® del consell i ho ha retardat per a finals d'any enmig de les queixes de les altres formacions amb representaci¨® (PSOE, Ciutadans i Podem).

Telemadrid va patir el 2013 un ERO que va reduir la plantilla de 1.170 a 309. Cifuentes argumenta que fins que els tribunals no resolguin el conflicte no prendr¨¤ cap decisi¨® sobre el futur de l'ens,?fins i tot tancar-lo, si no ¨¦s rendible. El 40% del pressupost de Telemadrid es destina a la contractaci¨® de programes externs. L'oposici¨® a l'Assemblea de Madrid reclama la "despolititzaci¨®" de l'ens p¨²blic, de fet ¨¦s un dels 72 punts que Ciutadans va obligar a signar al PP per donar el seu suport a Cifuentes a la sessi¨® d'investidura. El PSOE i Podem demanen la tornada dels treballadors acomiadats. Els tres partits de l'oposici¨® volen que el director general sigui triat per majoria a l'Assemblea de Madrid, cosa que fins ara no passava.

Un ens p¨²blic modificat per Mas

A Catalunya ha estat el mateix Govern nacionalista el que ha canviat els seus criteris pol¨ªtics sobre com ha de ser la televisi¨® p¨²blica. A principis del 2012, amb el suport del PP i el rebuig de la resta de partits, va comen?ar a prendre una s¨¨rie de mesures i inciatives legals (reducci¨® de l'estructura directiva de la corporaci¨® de mitjans audiovisuals, retallada publicit¨¤ria a TV3 i Catalunya R¨¤dio), amb l'¨¤nim d'encongir-ne?la dimensi¨® i traspassar al sector privat la producci¨® de programes no informatius i fins i tot alguns aspectes de la gesti¨®.

Per¨° al novembre del mateix any, despr¨¦s d'unes eleccions en qu¨¨ Converg¨¨ncia va formalitzar la seva conversi¨® al sobiranisme i en les quals va perdre diputats a favor d'Esquerra Republicana, va trencar amb el PP i TV3 i Catalunya R¨¤dio van passar a ser eines governamentals claus de l'anomenat "proc¨¦s". El mateix Consell de l'Audiovisual Catal¨¤ va criticar el juny passat l'emissi¨® d'un programa de debat, .Cat, amb les forces sobiranistes per la total abs¨¨ncia de pluralisme.

A falta, doncs, d'una reconducci¨® del model organitzatiu de la televisi¨® p¨²blica a Catalunya, aquesta televisi¨® ¨¦s la que necessita, despr¨¦s de TVE, m¨¦s aportaci¨® del Govern que la sost¨¦. El 2014 va ser de 235 milions d'euros per a la r¨¤dio i televisi¨®. La CCMA, amb una plantilla de 2.364 treballadors, dedica la meitat del pressupost al cap¨ªtol de personal.

L'embolic de R¨¤dio Televisi¨® Castella-la Manxa

El nou Govern de Castella-la Manxa (PSOE-Podem) s'ha proposat com una de les seves principals tasques destituir del seu lloc l'actual director general de l'ens p¨²blic, Ignacio Villa. "Volem anar a cap a un model similar al de RTVE en l'¨¨pica de Zapatero", asseguren fonts de l'Executiu d'Emiliano Garc¨ªa-Page (PSOE). La proposta socialista consisteix a canviar els ¨°rgans de direcci¨® de la televisi¨® manxega: el Parlament escolliria per majoria un director general i un consell d'administraci¨® renovat.

La setmana vinent, la Junta celebrar¨¤ un ple monogr¨¤fic sobre aquesta renovaci¨® de la televisi¨® auton¨°mica. Durant l'anterior legislatura, el PSOE va denunciar "manipulaci¨®" en les informacions de l'ens. De moment, el PP s'ha negat a canviar l'actual consell d'administraci¨® i no accepta la proposta del Govern de Garc¨ªa-Page (sis membres del PSOE i sis del PP i tres de Podem; actualment s¨®n set del PP i cinc socialistes, per la ren¨²ncia de Jos¨¦ ?ngel Regatero per incompatibilitat). Carmen Amores, periodista i directora d'Antena a Canal Sur des del 2013, ¨¦s el relleu proposat per Villa. Des de l'Executiu esperen tenir llest el nou model abans de final d'any.

Les reformes que estan a l'aire

El debat per la reforma de la televisi¨® basca (EiTB) comen?ar¨¤ al setembre o l'octubre, quan es crear¨¤ una comissi¨® parlament¨¤ria per estudiar-ho, tal com s'hi han comprom¨¨s el PNB i el PSE. Tots aposten per una reforma, per¨° amb prou feines han precisat com (ning¨² dubte del car¨¤cter de servei p¨²blic de l'ens). Una reforma que el PSE planteja a causa del davallada de les audi¨¨ncies. L'any passat EiTB va aconseguir cobrir el seu d¨¨ficit gr¨¤cies a l'¨¨xit de la pel¡¤l¨ªcula Ocho apellidos vascos. El Govern ja estava preparant una aportaci¨® extra per a aquest 2015.

La Corporaci¨® de la R¨¤dio Televisi¨® Aragonesa ¨¦s un de les poques que no t¨¦ d¨¨ficit ni p¨¨rdues. La ra¨® del bon estat dels seus comptes ¨¦s, segons el parer dels seus responsables, el model: una televisi¨® p¨²blica externalitzada al 90%. Aquest model grinyola a Podem, la formaci¨® que ha possibilitat el govern del socialista Javier Lamb¨¢n.?Entre els acords per donar suport a la investidura hi ha que els serveis informatius no estiguin en mans de productores privades, com passa ara.

Aquest acord est¨¤ a costa de les auditories que realitzaran totes les empreses del Govern i s'abordar¨¤ entre el setembre i l'octubre. El director de la televisi¨® p¨²blica d'Arag¨®, Pepe Qu¨ªlez, no oculta la seva satisfacci¨® pel bon estat dels comptes i pels seus ¨ªndexs d'audi¨¨ncies: ¡°Som, per darrere de TV3, una de les dues televisions amb audi¨¨ncies de dos d¨ªgits, un 11,3%¡±.?Podem vol que canvi?n les coses, perqu¨¨ en els acords no nom¨¦s hi ha aconseguir que els informatius siguin de la plantilla, sin¨® que el nomenament dels directors sigui per acord d'almenys tres cinquenes parts de la cambra.

Despr¨¦s de 10 anys d'exist¨¨ncia, el nou Govern tripartit de les Balears (PSOE, M¨¦s i Podem) no ha pogut canviar ni la c¨²pula de directius, ni tampoc ha alterat la programaci¨® ni l'estil i tend¨¨ncia dels programes i informatius de la radio televisi¨® balear. El nou Executiu vol canviar el model perqu¨¨ en l'actual no tenen majoria qualificada per remoure l'actual equip de confian?a del PP, sense pres¨¨ncia de l'oposic¨®. El PP va tenir durant la passada legislatura un conseller del Govern i?un exsenador com a directors?generals .

El Govern de Francina Armengol canviar¨¤ la llei de l'ens o esperar¨¤ sis mesos d'imp¨¢s legal per nomenar el nou consell i el nou director general. Cada partit del pacte del Govern va proposar un periodista o t¨¨cnic gestor de confian?a, per¨° la desconfian?a del PP va fer fracassar l'intent.

El nou Govern d'Ast¨²ries (PSOE-IU) presidit per Javier Fern¨¢ndez, planteja la renovaci¨® del consell d'administraci¨® a trav¨¦s d'una llei que ja va aprovar al juliol del 2014, per¨° que "per la proximitat de les eleccions" es va paralitzar. Des de l'Executiu asturi¨¤ no han desvelat cap novetat referent a la televisi¨® auton¨°mica, "haurem de valorar les propostes" s'han limitat a assenyalar. El deute de l'ens supera el 66% del pressupost anual que rep (20 milions d'euros per al 2015).

A Extremadura, el nou Govern (PSOE) sortit de les urnes el 24 de maig no est¨¤ conforme amb el model de televisi¨® que ha heretat de l'anterior legislatura (PP). Des de l'Executiu de Guillermo Fern¨¢ndez Vara consideren que Canal Extremadura TV ha estat "al servei dels interessos d'aquest partit [PP] i en el qual s'incomplia de manera flagrant l'obligaci¨® de defensa de servei p¨²blic que regeix aquesta norma".

La Junta d'Extremadura vol fer de la televisi¨® p¨²blica "una televisi¨® plural, veritablement inspirada en els principis d'objectivitat, veracitat i imparcialitat de les informacions". L'elecci¨® del director general de la Corporaci¨® Extremenya de Mitjans Audiovisuals (CEXMA) es far¨¤ per concurs de m¨¨rits (la Junta no especif¨ªca com).

Les que no canvien

La televisi¨® p¨²blica andalusa no est¨¤ en q¨¹esti¨®. Cap grup parlamentari q¨¹estiona la continu?tat de la Radio Televisi¨® d'Andalusia (RTVA), una empresa p¨²bica amb una de les plantilles m¨¦s grans de la comunitat. Tots els grups l'entenen com un servei p¨²blic necessari per als andalusos. El 2015, la RTVA calcula unes p¨¨rdues de 28,7 milions d'euros.

Com que no hi ha canvi de Govern a la Xunta de Gal¨ªcia, no s'ha reobert el debat sobre la companyia amb motiu de les eleccions. Per¨° any rere any, amb la presentaci¨® dels pressupostos, sorgeixen cr¨ªtiques a la retallada que afecta les despeses en personal. El director general de la corporaci¨®, Alfonso S¨¢nchez Esquerre, va dir en presentar al Parlament els pressupostos per a aquest any que, "a mitj¨¤ i llarg termini", el model econ¨°mic i el cost de la plantilla no s¨®n "sostenibles".

Al mateix temps que es retalla en personal, la Xunta ha mantingut fins ara sense empara legal un consell d'administraci¨® encap?alat per un director general designat per l'Executiu i no pel Parlament, com exigeix el nou text legal, i paga prop de 800.000 euros anuals a 11 consellers. Despr¨¦s de les eleccions municipals, PP i PSOE es van repartir tots els c¨¤rrecs del consell.

El director general de la televisi¨® can¨¤ria ¨¦s Santiago Negr¨ªn, periodista i el primer que ha estat triat pel Parlament de les Can¨¤ries. Fins llavors el triava a dit el president de l'Executiu auton¨°mic. El consell d'administraci¨® tamb¨¦ va ser triat pel Parlament de les Can¨¤ries, a proposta dels diferents partits que el componien. Se'n va rebutjar un proposat pel PP per la seva falta de formaci¨® i perqu¨¨ en el moment era cap de premsa dels populars a les Can¨¤ries.

M¨²rcia i el seu canal de gesti¨® indirecta

A la passada legislatura es va dur a terme el canvi del model de la televisi¨® auton¨°mica 7 TV Regi¨®n de Murcia, i va ser la primera Comunitat Aut¨°noma a implantar un model de gesti¨® indirecta. Des de l'1 d'abril, l'empresa CBM del Grup Secuoya ha comen?at les emissions d'aquesta nova televisi¨®. El contracte d'adjudicaci¨® ¨¦s de tres anys m¨¦s tres negociables.

Des del Govern consideren que la televisi¨® auton¨°mica ha d'oferir continguts diferenciats dels que ja donen les cadenes nacionals. Aix¨ª, consideren que 7 TV Regi¨®n de Murcia ha nascut per acostar als murcians la informaci¨® i les tem¨¤tiques que els s¨®n properes.

Amb informaci¨® de Lourdes Lucio, Cristina Huete, Vicente G. Olaya, Silvia Rodr¨ªguez, Pedro Gorospe, Tom¨¤s Delcl¨°s, Andreu Manresa, Concha Montserrat, Francesco Manetto i Sergio Lillo.