Varufakis: ¡°Espanya encara corre el perill d¡¯acabar com Gr¨¨cia¡±

"El despotisme s¨¤dic de la ideologia dominant". "La lectura moral d'aquesta crisi". "L'abra?ada mortal del deute". Iannis Varufakis (Atenes, 1961) rep EL PA?S a la seva c¨¨ntrica casa de la capital grega, amb la seva famosa moto aparcada a la cantonada. En les dist¨¤ncies curtes, el ja exministre es mostra amable i desimbolt. Acosta al periodista una tassa de caf¨¨, se¡¯n serveix una altra i en treure la gravadora demostra per qu¨¨ se la considera una de les lleng¨¹es m¨¦s afilades de l'esquerra europea. 45 minuts despr¨¦s, sap greu deixar fora d'aquest text un grapat de frases com les que serveixen per arrencar el par¨¤graf.

Del seu cap perfectament rasurat no en deixen de brollar idees i alguna contradicci¨®. El tercer rescat a Gr¨¨cia, vaticina, no funcionar¨¤; "est¨¤ dissenyat per fracassar" i ¨¦s el punt final a una esp¨¨cie de "cop d'estat" dels creditors. Berl¨ªn t¨¦ un pla per portar la troica fins a Par¨ªs, "el premi gros". I l'Europa que atemoreix amb la sortida de Gr¨¨cia de l'euro, sost¨¦, va cam¨ª de convertir-se en una idea sinistra, amb fortes dosis de prejudicis morals i un diagn¨°stic p¨¨ssim de la crisi que ha portat a receptar pol¨ªtiques profundament equivocades una vegada i una altra.

Pregunta. Va deixar el ministeri fa poc. Com ¨¦s el seu dia a dia?

Resposta. Els periodistes sospiten que estic desanimat, per¨° no vaig entrar en pol¨ªtica per fer carrera. Vaig entrar per intentar canviar les coses. I cal pagar un preu per haver intentat fer-ho.

P. Quin ¨¦s aquest preu?

R. El menyspreu, l¡¯odi profund de l'establishment. Si un arriba a la pol¨ªtica sense voler fer carrera acaba ficant-se en problemes.

P. T¨¦ la sensaci¨® d'haver aconseguit canviar les coses?

R. Per descomptat. Per qu¨¨ ha vingut vost¨¨ a veure'm si no? El Govern grec va ser triat per negociar fort, amb arguments que no eren acceptables per a l'eurozona. El mandat de Syriza era clar: aconseguir un pacte amb Europa amb la idea de dir als socis que no podien continuar ofegant Gr¨¨cia d'aquesta manera tan inhumana. Els grecs ens llancem amb una for?a imparable contra un Eurogrup amb una l¨°gica inamovible i irracional. El resultat ha estat un munt de soroll. I espero que tamb¨¦ una mica de llum.

P. En el seu ¨²ltim llibre, Economia sense corbata, explica la crisi a la seva filla. Amb el tercer rescat, Gr¨¨cia seguir¨¤ sota tutela de l'extroica fins a mitjan segle; fins que la seva filla tingui m¨¦s o menys la seva edat. Com ho porta aix¨°?

R. S'equivoca. No ¨¦s l'antiga troica: la troica ha tornat.

P. I qu¨¨ li sembla que els homes de negre segueixin a Atenes fins que els seus n¨¦ts siguin adults?

R. No ho faran. L'acord no t¨¦ futur. Es basa a continuar amb la farsa de la puntada de peu cap endavant: prorrogar la crisi amb nous pr¨¦stecs insostenibles, i fingir que aix¨° resol el problema.

P. Qu¨¨ espera llavors dels pr¨°xims mesos? Res de bo?

R. El tercer rescat est¨¤ dissenyat per fracassar. Siguem sincers: el ministre alemany, Wolfgang Sch?uble, no va estar interessat mai a pactar res que pugui funcionar. El seu pla ¨¦s redissenyar l'eurozona: part d'aquest redisseny ¨¦s fer fora Gr¨¨cia. Crec que est¨¤ completament equivocat, per¨° t¨¦ molt de poder. Una de les fal¡¤l¨¤cies d'aquests dies ¨¦s presentar el pacte entre Atenes i els creditors com una alternativa al pla de Sch?uble. No ¨¦s aix¨ª: l'acord ¨¦s part del pla de Sch?uble.

P. D¨®na per segur el Grexit?

R. Tant de bo no sigui aix¨ª. Per¨° hi haur¨¤ molt de soroll, retards, incompliment d'objectius, m¨¦s recessi¨®, problemes pol¨ªtics. Quan arribi el moment es veur¨¤ si Europa vol o no continuar endavant amb el programa de Sch?uble.

P. Berl¨ªn acaba de suggerir un pla per aplicar les regles de l'euro encara amb m¨¦s duresa.

R. Sch?uble vol deixar de banda la Comissi¨® i crear una esp¨¨cie d'autoritat fiscal amb capacitat per tirar per terra els pressupostos nacionals, fins i tot en pa?sos que no estiguin sota programa. ?s com posar tots els socis sota programa. El pla Sch?uble ¨¦s imposar la troica a tot arreu. A Madrid i a Roma. Per¨° especialment a Par¨ªs.

P. Par¨ªs?

R. Par¨ªs ¨¦s el premi gros, la destinaci¨® final de la troica. El Grexit es far¨¤ servir per crear la por necess¨¤ria a Madrid, Roma i Par¨ªs.

P. Sacrificar Gr¨¨cia per canviar la fisonomia d'Europa?

R. ?s una demostraci¨®: aix¨° ¨¦s el que passa si no us sotmeteu a la troica. El que ha passat a Gr¨¨cia ¨¦s un cop d'estat: l'asf¨ªxia d'un pa¨ªs a trav¨¦s de restriccions de liquiditat. A Brussel¡¤les no hi va haver mai inter¨¨s per oferir un pacte benefici¨®s m¨²tuament. Les ajudes no arribaven; calia fer front a pagaments continus a l¡¯FMI i al BCE, i al final ens quedem sense diners. Despr¨¦s ens van donar un ultim¨¤tum i ens vam veure obligats a tancar els bancs. El resultat ¨¦s el mateix que haver enderrocat un Govern o haver-lo for?at a enderrocar-se a si mateix.

P. En quin lloc queda Europa en aquest relat?

R. Ning¨² pot ser lliure si una sola persona est¨¤ esclavitzada: aquesta ¨¦s la paradoxa de Hegel. Espanya i els altres socis no poden prosperar, ser lliures o tenir cura de la seva sobirania i les seves democr¨¤cies si s'impedeix a un altre soci la prosperitat, la sobirania o la democr¨¤cia.

P. Ning¨² discuteix que l'austeritat era excessiva ni la necessitat de reestructurar el deute: es discuteix la seva estrat¨¨gia negociadora.

R. Res del que est¨¤ relacionat amb l'austeritat i l'alleujament del deute era indiscutible al gener: ¨¦s indiscutible ara, perqu¨¨ vam posar aquest debat sobre la taula. A tots els que em diuen que hem fracassat, els diria que hem aconseguit obrir un debat no nom¨¦s sobre Gr¨¨cia, sin¨® sobre Europa, que val m¨¦s or que no pesa.

P. Li satisf¨¤ el resultat?

R. L'euro estava mal dissenyat, com es va veure despr¨¦s del col¡¤lapse de Lehman. Des d¡¯aleshores, Europa viu en estat de negaci¨® i ha fet el contrari del que devia. Un pa¨ªs com Gr¨¨cia, amb nom¨¦s el 2% del PIB europeu, va triar un Govern que ha posat sobre la taula temes crucials; despr¨¦s de sis mesos de lluita hem perdut la batalla. Per¨° hem guanyat la guerra: hem canviat el debat.

P. Llavors en t¨¦ prou amb aix¨°?

R:. Evidentment. No puc quantificar el resultat; no puc dir-li quants milers de milions val transformar el debat. Per¨° hi ha coses que es mesuren pel seu valor, no nom¨¦s pel seu preu.

P. Vost¨¨ tenia un pla B: una moneda paral¡¤lela dins de l'euro. Encara es pot activar?

R. Separem dues coses. Hi havia un esquema, denominat pla X, un pla de conting¨¨ncia per respondre als actes d'agressi¨® del BCE, l'Eurogrup i altres institucions. I un disseny per a un nou sistema de pagaments a trav¨¦s de l'oficina d'impostos. Aquest sistema s'hauria d'haver aplicat de totes maneres; hauria d'aplicar-se dem¨¤. Per¨° el pla X ja ¨¦s hist¨°ria.

P. Segons Tsipras, no hi havia alternativa al pacte. Amb el pla B est¨¤ dient el contrari?

R. Des de jove he rebutjat la idea thatcheriana que no hi ha alternativa. Sempre n¡¯hi ha.

P. Ha parlat de terrorisme monetari i de tortura fiscal. Aquesta ret¨°rica no va ser molt nociva?

R. La idea de la tortura fiscal ¨¦s una descripci¨® exacta del que ha passat. La idea ¨¦s que al torturat se li fica el cap a l'aigua; abans que s'asfixi?, se¡¯l permet respirar per despr¨¦s tornar a submergir-l¡¯hi, i aix¨ª fins que confessi. A Gr¨¨cia se l¡¯asfixia amb la falta de liquiditat. Fins i tot despr¨¦s del rescat, els socis nom¨¦s han donat 7.000 milions, el just per pagar l¡¯FMI i el BCE: d'aquesta manera, el Govern segueix sota control absolut. Pel que fa al terrorisme, el 25 de juny els creditors ens van obsequiar amb una proposta per a cinc mesos, sabent que era impossible complir les condicions. Decidim sotmetre-la a refer¨¨ndum, i demanem una extensi¨® del rescat de dues setmanes per votar en pau. L'Eurogrup ens va negar aquesta ampliaci¨®; ens va obligar a tancar els bancs. En una economia moderna, tancar els bancs ¨¦s la pitjor manera de terrorisme monetari. Qu¨¨ ¨¦s el terrorisme, si no perseguir una agenda pol¨ªtica mitjan?ant la por? Aix¨° van fer: aterrir la gent sobre els efectes de votar no. Si a Brussel¡¤les s'haguessin abstingut d'espantar els grecs, jo no hauria fet servir aquesta paraula.

P. Anomenar criminal l¡¯FMI, com va fer Tsipras, va afavorir en alguna cosa les condicions de l'acord?

R. Siguem precisos: Tsipras va parlar d'un programa de neglig¨¨ncia criminal que va imposar als grecs una crisi monumental, incloent-hi una crisi humanit¨¤ria. No pugem el nivell de la nostra ret¨°rica fins a final de juny. Fins i tot aqu¨ª vam ser extremament cortesos, malgrat la incre?ble hostilitat de l'Eurogrup. Aleshores, Tsipras havia acordat el 90% del programa. Qu¨¨ van fer els creditors? Van fer marxa enrere i van tornar a plantejar mesures inacceptables, per exemple en l'IVA. Aquest va ser un acte d'agressi¨®: aqu¨ª parlem de neglig¨¨ncia criminal.

P. Si l'acord ¨¦s tan dolent, per qu¨¨ el va acceptar Tsipras?

R. Aix¨° ho ha de preguntar a ell.

P. Per qu¨¨ no va aconseguir un sol aliat a l'Eurogrup?

R. Aquesta idea que l'Eurogrup s¨®n 18 contra 1 ¨¦s il¡¤lus¨°ria. Hi ha una petita minoria que creu en l'austeritat. Hi ha un grup m¨¦s gran de governs que no creuen en l'austeritat, per¨° estan obligats a defensar-la perqu¨¨ la van imposar. I encara un tercer grup, amb Fran?a, que ni creu en l'austeritat ni la practica.

P. Els grecs que van votar un partit d'esquerres entenen les fotos al Paris Match?

R. Faci un passeig amb mi pels carrers i ho veur¨¤. Aix¨ª i tot, em penedeixo d'aquella sessi¨® fotogr¨¤fica, d'altra banda est¨¨ticament terrible. Pot ser que no em cregui, per¨° quan vaig acceptar no coneixia Paris Match. Vaig cometre l'error d'acceptar la sessi¨® de fotos. Demano disculpes.

P. Una vegada va dir que el llegat de Thatcher va ser la perillosa financeritzaci¨® de l'economia i, sobretot, Tony Blair. Quin llegat deixar¨¤ Angela Merkel?

R. Europa corre el risc de convertir-se en una g¨¤bia de ferro: espero que la cancellera Merkel no vulgui deixar aquesta her¨¨ncia.